04
de febrer
del
2019
Actualitzat
a la
13:52h
Hi ha coses que passen ara i que abans no passaven. O, com a mínim, no passaven amb tanta cruesa. Abans no passava que la gent critiqués una entrevista sense haver-la vista. Només pel fet de criticar, de tenir mala llet, de ser sectari i manipulador, de voler influir en l’opinió pública. Ha passat aquesta setmana passada, quan es va saber que Jordi Évole havia entrevistat Nicolás Maduro i aquest seria el Salvados de diumenge, o sigui d’ahir.
Allau de critiques preventives! Que no sigui dit que no s’ha posat el crit al cel per haver entrevistat un dictador, tirà, populista etc. Com que hi ha un president autoproclamat i reconegut per les potències d’occident –a través d’un cop d’estat, per cert– doncs qualsevol aproximació a l’altre pol és immediatament criticable i censurable.
Així ho va fer una tal Pilar Marcos, diputada del PP al Congrés. I Évole, amb bon criteri, li va respondre. I ella, insistint amb el seu raonament penós. I després de l’entrevista va tornar a piular
Se n’ha de ser de poca pena i cap quadrat, de sectari i limitat per fer aquesta mena de tuits. Quina mena de feedback polític esperen tenir aquesta gent? En realitat només desitgen tenir feedback per part dels seus votants enquistats, els que els voten sempre i no canvien mai de vot. Només els interessa la doctrina, en cap cas la intel·ligència, el pensament elaborat, el raonament adult i d’altura.
Després hi ha la gent que critica Évole –i qui sigui– perquè no tracta els temes que a ell li agradaria que tractés. Perquè no es mulla amb material que ells consideren més sensible, perquè els sembla que està segrestat per la ideologia de l’emissora i mai abordarà la problemàtica d’Altsasu, per exemple, o els presos polítics.
És possible que Évole, com molts altres periodistes, com la majoria dels periodistes de fet, no sigui lliure al 100%, no disposi d’una capacitat il·limitada d’intervenció sobre l’actualitat més incòmoda. És possible que els seus caps –ell també en té- li hagin imposat uns límits. És possible. Com també és possible que ell tensi o tibi aquests límits tan com li sigui possible. Desconec quin és el tracte contractual que té amb La Sexta.
Tots coneixem les nostres limitacions. Jo, per suposat, en conec les meves. I és veritat que existeixen però també ho és que em sento raonablement lliure per escriure el que vulgui. El meu exemple és irrisori, irrellevant, però tots els periodistes ens podem posar d’exemple amb allò que escrivim i allò que podem escriure. Tinc clar que Évole i Salvados han fet un bon grapat de feines periodístiques que a mi m’hauria encantat signar i que tenen la meva admiració per haver-ho fet. No en faré una llista, perquè qui hagi seguit el programa segur que podria enumerar-ne també unes quantes.
Dir que l’entrevista a Maduro no té valor perquè hi ha altres temes que Salvados no aborda perquè no s’atreveix o no li permeten és, a més d’una manifestació de ceguesa, profundament injust. Tothom que tingui una mínima noció de periodisme sap el valor que té una entrevista a Maduro en el moment present que vivim. I qui ahir es va preocupar de mirar-la de seguida va veure que ni molt menys va ser una entrevista submisa, pilota o res similar. De fet, si coneixes una mica l’estil d’Évole, és absurd pensar que li farà a Maduro una entrevista submisa o pilota. No hi ha tema. És tot una gesticulació sense sentit.
Blanquejar un tirà? Home, si blanquejar un tirà és preguntar-li fins a la sacietat si té previst convocar eleccions presidencials... Home, si blanquejar un tirà és preguntar-li si desitja que hi hagi una guerra civil al seu país... Home, si blanquejar un tirà és començar l’entrevista preguntant-li pels periodistes d’Efe que van ser detinguts a Veneçuela per fer la seva feina... Home, si blanquejar un tirà és preguntar-li si té por de perdre les eleccions...
La pregunta de les eleccions l'hi va fer cinc o sis vegades perquè Maduro li responia amb de manera inconcreta i amb evasives. A la cinquena o sisena vegada Évole li va etzibar un habilíssim: “Sembla que deixi la porta oberta a fer-ho”. O sigui li va preguntar el mateix però d’una altra manera. I Maduro va cedir i va respondre: “La porta oberta al diàleg sempre la tinc”. Una concessió discreta que en aquest cas va ser un triomf periodístic per a l’entrevistador.
Allau de critiques preventives! Que no sigui dit que no s’ha posat el crit al cel per haver entrevistat un dictador, tirà, populista etc. Com que hi ha un president autoproclamat i reconegut per les potències d’occident –a través d’un cop d’estat, per cert– doncs qualsevol aproximació a l’altre pol és immediatament criticable i censurable.
Així ho va fer una tal Pilar Marcos, diputada del PP al Congrés. I Évole, amb bon criteri, li va respondre. I ella, insistint amb el seu raonament penós. I després de l’entrevista va tornar a piular
Visto su programa/entrevista, señor @jordievole, ‘matizo’ mi opinión:
— Pilar Marcos (@pilarmarcosd) 3 de febrer de 2019
No solo ha intentado vd blanquear al tirano Maduro sino q, además, le ha ofrecido el potente altavoz de @laSextaTV para su mendaz propaganda y para q amenace a los venezolanos con milicias y unidades de combate https://t.co/zruZddrVTc
Se n’ha de ser de poca pena i cap quadrat, de sectari i limitat per fer aquesta mena de tuits. Quina mena de feedback polític esperen tenir aquesta gent? En realitat només desitgen tenir feedback per part dels seus votants enquistats, els que els voten sempre i no canvien mai de vot. Només els interessa la doctrina, en cap cas la intel·ligència, el pensament elaborat, el raonament adult i d’altura.
Després hi ha la gent que critica Évole –i qui sigui– perquè no tracta els temes que a ell li agradaria que tractés. Perquè no es mulla amb material que ells consideren més sensible, perquè els sembla que està segrestat per la ideologia de l’emissora i mai abordarà la problemàtica d’Altsasu, per exemple, o els presos polítics.
Després hi ha la gent que critica Évole –i qui sigui– perquè no tracta els temes que a ell li agradaria que tractés
És possible que Évole, com molts altres periodistes, com la majoria dels periodistes de fet, no sigui lliure al 100%, no disposi d’una capacitat il·limitada d’intervenció sobre l’actualitat més incòmoda. És possible que els seus caps –ell també en té- li hagin imposat uns límits. És possible. Com també és possible que ell tensi o tibi aquests límits tan com li sigui possible. Desconec quin és el tracte contractual que té amb La Sexta.
Tots coneixem les nostres limitacions. Jo, per suposat, en conec les meves. I és veritat que existeixen però també ho és que em sento raonablement lliure per escriure el que vulgui. El meu exemple és irrisori, irrellevant, però tots els periodistes ens podem posar d’exemple amb allò que escrivim i allò que podem escriure. Tinc clar que Évole i Salvados han fet un bon grapat de feines periodístiques que a mi m’hauria encantat signar i que tenen la meva admiració per haver-ho fet. No en faré una llista, perquè qui hagi seguit el programa segur que podria enumerar-ne també unes quantes.
Tothom que tingui una mínima noció de periodisme sap el valor que té una entrevista a Maduro en el moment present que vivim
Dir que l’entrevista a Maduro no té valor perquè hi ha altres temes que Salvados no aborda perquè no s’atreveix o no li permeten és, a més d’una manifestació de ceguesa, profundament injust. Tothom que tingui una mínima noció de periodisme sap el valor que té una entrevista a Maduro en el moment present que vivim. I qui ahir es va preocupar de mirar-la de seguida va veure que ni molt menys va ser una entrevista submisa, pilota o res similar. De fet, si coneixes una mica l’estil d’Évole, és absurd pensar que li farà a Maduro una entrevista submisa o pilota. No hi ha tema. És tot una gesticulació sense sentit.
Blanquejar un tirà? Home, si blanquejar un tirà és preguntar-li fins a la sacietat si té previst convocar eleccions presidencials... Home, si blanquejar un tirà és preguntar-li si desitja que hi hagi una guerra civil al seu país... Home, si blanquejar un tirà és començar l’entrevista preguntant-li pels periodistes d’Efe que van ser detinguts a Veneçuela per fer la seva feina... Home, si blanquejar un tirà és preguntar-li si té por de perdre les eleccions...
"Le repito la pregunta porque no me está contestando", responde @jordievole a Maduro #SalvadosMaduro@salvadostvhttps://t.co/LjCvsczMsL
— laSexta (@laSextaTV) 3 de febrer de 2019
La pregunta de les eleccions l'hi va fer cinc o sis vegades perquè Maduro li responia amb de manera inconcreta i amb evasives. A la cinquena o sisena vegada Évole li va etzibar un habilíssim: “Sembla que deixi la porta oberta a fer-ho”. O sigui li va preguntar el mateix però d’una altra manera. I Maduro va cedir i va respondre: “La porta oberta al diàleg sempre la tinc”. Una concessió discreta que en aquest cas va ser un triomf periodístic per a l’entrevistador.