especial goya: fila 7

Cinc motius pels quals no et pots perdre «El reino», la més guardonada als Goya

El thriller polític de Rodrigo Sorogoyen s'erigeix com una de les millors pel·lícules de l'any

per Victor Rodrigo , 3 de febrer de 2019 a les 10:41 |
Antonio de la Torre i Mónica Lopez, a El reino | Europa Press
Aquesta informació es va publicar originalment el 3 de febrer de 2019 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.

La pel·lícula política de Rodrigo Sorogoyen ha estat la gran triomfadora dels Goya. El film protagonitzat per Antonio de la Torre s'ha emportat 7 estatuetes de les 13 nominacions a les que optava. Es el retrat abstracte d'un sistema putrefacte, d'una manera de fer política que va es teixir dècades enrere en aquest país, arrelant milers de persones i esquitxant centenars de ciutats. El reino és el reflex d'una Espanya corrupta, d'una Espanya real i d'una Espanya atrapada en la seva pròpia claveguera. Tot seguit, cinc motius pels quals no te la pots perdre.

1. És d'alt nivell, amb uns plans de càmera frenètics, carregats d'adrenalina i que dibuixen un llenguatge cinematogràfic d'espiral descendent.



2. Antonio de la Torre està senzillament sublim i els actors secundaris que acompanyen el recorregut pel regne de la corrupció són imprescindibles: Luis Zahera i Bárbara Lennie ho claven (nominats als Goya, com De la Torre), Ana Wagener, Josep Maria Pou i Nacho Fresneda, exquisits en els seus petits papers.

3. Tot és familiar. Les referències indirectes a casos de corrupció sonats a tota Espanya es barregen per tot el guió. Acompanya a la reflexió i fa un retrat de paisatge greu. "Això seria carregar-se un país", afirmen en un moment de la pel·lícula.


4. El director clava un bisturí de forma quirúrgica en la deformació (corrupta) d'una manera de fer política. Escenifica el retrat hipòcrita dels integrants de les trames, que cauen com peces de dòmino i arrosseguen les seves famílies, els seus companys, trenquen les amistats i són assenyalats com leprosos.

5. També gira la càmera i enfoca a l'espectador, fent-lo corresponsable de tot el que està veient; convidant-lo a l'autocrítica i a la introspecció: ha existit l'esperit crític? S'ha permès aquesta vida política per a les elits? Acotem el cap per no ser conscients de la realitat?

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació