03
de febrer
del
2019
Actualitzat
a les
22:08h
Explica Josep Ramoneda que el judici de l'1-O, de clara naturalesa política, "acabarà amb la coartada" de l'independentisme en relació a la falta de concreció de l'estratègia a seguir. Sosté també Ramoneda -en el substanciós especial que prepara NacióDigital per a l'inici de la causa al Tribunal Suprem- que les forces sobiranistes hauran de definir un full de ruta després de la sentència perquè supura la inquietud d'una "fase de més estabilitat". El context és complex perquè, en l'anàlisi del moment, també s'hi mescla el component emotiu de la indignació pels abusos comesos per l'Estat, però els deures que posa el filòsof i escriptor els tenen assumits bona part dels líders governamentals. Una altra cosa serà que els puguin resoldre.
És cert que el judici -i després la sentència- seran l'estació final del trajecte conegut. El debat polític s'articula avui en relació al calendari fixat per Manuel Marchena; més enllà, el guió està per escriure. Però quan el tribunal tregui les seves conclusions, que probablement seran lesives per als interessos dels acusats, sabrem si hi ha més o menys marge per negociar una sortida política al conflicte. I, com pronostica Ramoneda, l'independentisme haurà fer un pas endavant i formular una resposta en clau de futur, pensant en els presos i també en el país. De l'Estat se n'esperen pocs moviments.
La interminable prèvia del judici, especialment dolorosa per als dirigents empresonats i els seus familiars per l'ús perniciós de la figura de la presó preventiva i un trasllat indigne a Madrid, ha estat marcada per la patrimonialització de la paraula unitat -calculat lema fundacional de la Crida-, la negociació d'una estratègia compartida que no ha cristal·litzat i els retrets públics. De fet, en els dies previs al trasllat dels presos a Soto del Real i Alcalá Meco és quan més s'ha fet visible la desconfiança entre els socis que han de pilotar la resposta institucional a la sentència. Al judici s'hi arriba amb poca sintonia entre partits.
Una distància accentuada per la competició electoral
A l'enèsima demostració de la inexistent relació personal entre Carles Puigdemont i Oriol Junqueras s'hi han afegit més evidències de la distància entre els projectes polítics que piloten el president fundador de la Crida i el líder d'ERC. Una distància accentuada per la competició electoral, per molt que Quim Torra intenti que la cohesió del Govern tingui més vida que la dels discursos institucionals a la Galeria Gòtica.
A ERC cou que els clams a la unitat de la Crida estiguin emmascarats de pressió electoral i que se'ls desgasti amb la insistència en la impracticable investidura de Puigdemont; i a la Crida -nova marca d'un espai de centredreta avui més trossejat de sigles- molesta el to alliçonador d'Oriol Junqueras i neguiteja la intuïció que ERC assaja una altra geometria d'enteses, començant pel que pugui passar després de les eleccions municipals a Barcelona. Al congrés de la Crida i la conferència de Junqueras es van fer palpables aquestes percepcions.
Malgrat la tibantor de la convivència -en un context empantanegat per la situació de presos i exiliats-, el judici es presenta com una oportunitat per a l'independentisme. Potser com l'última oportunitat. Els dirigents sobiranistes saben que al Suprem hi tindran la millor ocasió per internacionalitzar la seva causa -ara situada en el terreny dels drets democràtics- i també són conscients que després de la sentència no hi haurà excusa per posar les cartes sobre la taula i parlar clar, com augurava Puigdemont. S'espera un pla transitable més que un arsenal de retrets, tot i que, per ara, s'intueix com a única sortida una convocatòria electoral. El judici és un match ball per a l'independentisme.
És cert que el judici -i després la sentència- seran l'estació final del trajecte conegut. El debat polític s'articula avui en relació al calendari fixat per Manuel Marchena; més enllà, el guió està per escriure. Però quan el tribunal tregui les seves conclusions, que probablement seran lesives per als interessos dels acusats, sabrem si hi ha més o menys marge per negociar una sortida política al conflicte. I, com pronostica Ramoneda, l'independentisme haurà fer un pas endavant i formular una resposta en clau de futur, pensant en els presos i també en el país. De l'Estat se n'esperen pocs moviments.
En els dies previs al trasllat dels presos és quan més s'ha fet visible la desconfiança entre els socis que han de pilotar la resposta institucional a la sentència
La interminable prèvia del judici, especialment dolorosa per als dirigents empresonats i els seus familiars per l'ús perniciós de la figura de la presó preventiva i un trasllat indigne a Madrid, ha estat marcada per la patrimonialització de la paraula unitat -calculat lema fundacional de la Crida-, la negociació d'una estratègia compartida que no ha cristal·litzat i els retrets públics. De fet, en els dies previs al trasllat dels presos a Soto del Real i Alcalá Meco és quan més s'ha fet visible la desconfiança entre els socis que han de pilotar la resposta institucional a la sentència. Al judici s'hi arriba amb poca sintonia entre partits.
Una distància accentuada per la competició electoral
A l'enèsima demostració de la inexistent relació personal entre Carles Puigdemont i Oriol Junqueras s'hi han afegit més evidències de la distància entre els projectes polítics que piloten el president fundador de la Crida i el líder d'ERC. Una distància accentuada per la competició electoral, per molt que Quim Torra intenti que la cohesió del Govern tingui més vida que la dels discursos institucionals a la Galeria Gòtica.
A ERC cou que els clams a la unitat de la Crida estiguin emmascarats de pressió electoral i que se'ls desgasti amb la insistència en la impracticable investidura de Puigdemont; i a la Crida -nova marca d'un espai de centredreta avui més trossejat de sigles- molesta el to alliçonador d'Oriol Junqueras i neguiteja la intuïció que ERC assaja una altra geometria d'enteses, començant pel que pugui passar després de les eleccions municipals a Barcelona. Al congrés de la Crida i la conferència de Junqueras es van fer palpables aquestes percepcions.
Després del judici s'espera un pla transitable més que un arsenal de retrets, tot i que, per ara, s'intueix com a única sortida una convocatòria electoral
Malgrat la tibantor de la convivència -en un context empantanegat per la situació de presos i exiliats-, el judici es presenta com una oportunitat per a l'independentisme. Potser com l'última oportunitat. Els dirigents sobiranistes saben que al Suprem hi tindran la millor ocasió per internacionalitzar la seva causa -ara situada en el terreny dels drets democràtics- i també són conscients que després de la sentència no hi haurà excusa per posar les cartes sobre la taula i parlar clar, com augurava Puigdemont. S'espera un pla transitable més que un arsenal de retrets, tot i que, per ara, s'intueix com a única sortida una convocatòria electoral. El judici és un match ball per a l'independentisme.