23
de juny
del
2019
Actualitzat
a les
9:03h
L'intent d'alguns governs per posar la justícia al seu servei no s'ha de buscar en deserts llunyans. A la Unió Europea i a la Turquia que un dia vol ingressar-hi sovintegen els intents per sotmetre la judicatura i legislar per consolidar un poder executiu sense control. Res d'això es pot desvincular del reforçament de les posicions de la dreta extrema, des dels Estats Units a Filipines, del Brasil al mateix cor de la UE, inclosa l'Alemanya democristiana i la França de Macron. Aquest és el context que, per força, ha emmarcat també el judici de l'1-O i n'explica algunes claus.
La UE ja no és la fortalesa inexpugnable de la democràcia que havia semblat. Les eleccions europees del 26-M van aturar una inflexió a l'alça de les formacions ultres, però això no treu que els partits de la dreta exttrema s'han convertit en un factor inesperat de la política europea, com un cavall de Troia en la Unió. Recordem tres dels casos més emblemàtics que tenen en comú haver protagonitzat forts conflictes amb les institucions judicials europees, sigui el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) o el Tribunal Europeu dels Drets Humans (TEDH) del Consell d'Europa. Són casos que tenen en comú alguns trets amb la política espanyola, tant pel que fa a la judicialització de la política davant el procés català, com en l'intent de condicionar els tribunals des de l'Estat.
L'intent de Polònia de controlar el Tribunal Suprem
La deriva autoritària del partit Llei i Justícia a Polònia, liderat per Jaroslav Kaczynski, és un fet des que va recuperar el poder. Un dels seus objectius ha estat fer-se amb el control total del Tribunal Suprem. L'any passat, el Parlament, on el partit de Kacynski disposa de la majoria absoluta, va aprovar una llei que permetia la jubilació anticipada -i forçosa- dels jutges que haguessin complert 65 anys. Fins aleshores era de 70 anys, però molts magistrats eren considerats massa independents per l'executiu de Varsòvia. En efecte, 27 dels 72 jutges van ser apartats.
El projecte aprovat permetia que el president del país designés directament bona part dels membres del Suprem. El fet suposava, a la pràctica, la fi de la separació de poders a Polònia. Es va produir un enfrontament entre el govern conservador i les institucions comunitàries i, finalment, la Comissió Europea va recórrer al Tribunal de Justícia de la UE, que va exigir la retirada de la polèmica llei. Després de setmanes de resistir-se, Varsòvia va recular i va retirar el projecte. Però l'amenaça per fer-se amb tots els ressorts del poder judicial resta dempeus.
Hongria:el ministeri per damunt dels jutges
El desembre passat, el Parlament de Budapest va aprovar una llei que atorga facultats al ministeri de Justícia per crear tribunals anomenats administratius, que tindran competències exclusives en afers relacionats amb casos de corrupció, règim electoral i dret de vaga. Aquesta reforma, aprovada alhora que una llei laboral que amplia la possibilitat de fer hores extra (de 250 hores a 400), ha generat la que potser ha estat la major protesta que ha hagut d'afrontar l'executiu conservador de Viktor Orban.
La tensió entre Orban i la UE ja ve de lluny. El primer ministre hongarès és un dels abanderats del Grup de Visegrad, amb Polònia, Eslovàquia i Txèquia, contrari a l'eix Berlín-París. El setembre passat, el Parlament Europeu va aprovar una resolució crítica amb el govern hongarès, tot demanant l'inici de l'aplicació de l'article 7 dels tractats, que permet castigar un estat membre. Però la pretensió d'Orban de constituir el que els seus crítics consideren un poder judicial paral·lel, ha encès totes les alarmes dins i fora d'Hongria.
Hi ha un fil que comunica Orban amb la dreta espanyola. El dirigent hongarès pertany encara al Partit Popular Europeu, que es va dividir en la votació esmentada a Estrasburg. Una part de democristians, amb l'alemany Weber al davant, va votar en contra d'Orban. Però el PP espanyol -ja amb Pablo Casado al davant- va optar per l'abstenció. I alguns dels seus diputats -com Carlos Iturgaiz- fins i tot van votar en contra de la resolució. Es dona el cas que Weber és el candidat del PPE a presidir la Comissió Europea, amb un suport ferm de Berlín. Però les eleccions europees, amb una possible aliança de socialistes i liberals liderada per Macron, ha suposat un fre -aviat es veurà si definitiu- a les aspiracions de Weber.
El cas Ocalan: els jutges contra la causa kurda
L'any 1999, en una operació dels serveis secrets turcs, sembla que en connivència amb altres centrals d'intel·ligència, va ser capturat a Kenya el líder del Partit dels Treballadors Kurds (PKK), Abdalà Ocalan, qui tot seguit va ser traslladat a Turquia. Aquella va ser una de les grans victòries d'Ankara sobre la causa kurda. Sotmès a un judici en què no va disposar de totes les garanties, Ocalan va ser condemnat a mort. Però les negociacions de Turquia amb la UE feien inimaginable que l'execució es complís. La sentència va ser commutada per la de cadena perpètua. El líder kurd roman en una presó de la mar de Màrmara.
El Tribunal Europeu dels Drets Humans va condemnar Turquia el 2005 per no haver donat a Ocalan un judici just. El tribunal que el va jutjar incloïa un militar i els advocats van topar amb moltes dificultats per preparar la seva defensa. En aquell moment, el president Erdogan va declarar que Turquia compliria els seus compromisos. Però, tot i ser membre del Consell d'Europa, Ocalan roman a la presó amb la mateixa condemna que va rebre el 1999. Això malgrat que hi ha hagut molts contactes entre el govern i el PKK, i Ocalan ha jugat a favor d'una negociació, fent crides als seus companys a abandonar les armes.
Amb posterioritat, hi ha hagut més pronunciaments de la justícia europea pel cas Ocalan. El 2014, el Tribunal Europeu de Drets Humans va qualificar com a "inhumana" la situació d'aïllament que havia patit. Però, de moment, l'únic canvi en la seva situació ha estat precisament que li van aixecar el règim d'aïllament. El cas Ocalan simbolitza la incapacitat de Turquia per admetre la identitat pròpia del poble kurd i la voluntat de posar tots els instruments, justícia inclosa, al servei d'un concepte d'Estat centralitzat i autoritari.
No corren els millors moments pels valors europeus que van fundar la UE. El que passi al Tribunal Suprem serà un altre indicador de l'estat de salut de la justícia democràtica a Espanya. Però els vents reaccionaris que han bufat en l'estructura judicial espanyola no es poden desvincular dels exemples esmentats d'estats autoritaris dins mateix de la Unió. Els corrents autoritaris als tribunals reben ànims des de la mateixa Europa.
La UE ja no és la fortalesa inexpugnable de la democràcia que havia semblat. Les eleccions europees del 26-M van aturar una inflexió a l'alça de les formacions ultres, però això no treu que els partits de la dreta exttrema s'han convertit en un factor inesperat de la política europea, com un cavall de Troia en la Unió. Recordem tres dels casos més emblemàtics que tenen en comú haver protagonitzat forts conflictes amb les institucions judicials europees, sigui el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) o el Tribunal Europeu dels Drets Humans (TEDH) del Consell d'Europa. Són casos que tenen en comú alguns trets amb la política espanyola, tant pel que fa a la judicialització de la política davant el procés català, com en l'intent de condicionar els tribunals des de l'Estat.
L'intent de Polònia de controlar el Tribunal Suprem
La deriva autoritària del partit Llei i Justícia a Polònia, liderat per Jaroslav Kaczynski, és un fet des que va recuperar el poder. Un dels seus objectius ha estat fer-se amb el control total del Tribunal Suprem. L'any passat, el Parlament, on el partit de Kacynski disposa de la majoria absoluta, va aprovar una llei que permetia la jubilació anticipada -i forçosa- dels jutges que haguessin complert 65 anys. Fins aleshores era de 70 anys, però molts magistrats eren considerats massa independents per l'executiu de Varsòvia. En efecte, 27 dels 72 jutges van ser apartats.
El projecte aprovat permetia que el president del país designés directament bona part dels membres del Suprem. El fet suposava, a la pràctica, la fi de la separació de poders a Polònia. Es va produir un enfrontament entre el govern conservador i les institucions comunitàries i, finalment, la Comissió Europea va recórrer al Tribunal de Justícia de la UE, que va exigir la retirada de la polèmica llei. Després de setmanes de resistir-se, Varsòvia va recular i va retirar el projecte. Però l'amenaça per fer-se amb tots els ressorts del poder judicial resta dempeus.
Hongria:el ministeri per damunt dels jutges
El desembre passat, el Parlament de Budapest va aprovar una llei que atorga facultats al ministeri de Justícia per crear tribunals anomenats administratius, que tindran competències exclusives en afers relacionats amb casos de corrupció, règim electoral i dret de vaga. Aquesta reforma, aprovada alhora que una llei laboral que amplia la possibilitat de fer hores extra (de 250 hores a 400), ha generat la que potser ha estat la major protesta que ha hagut d'afrontar l'executiu conservador de Viktor Orban.
La tensió entre Orban i la UE ja ve de lluny. El primer ministre hongarès és un dels abanderats del Grup de Visegrad, amb Polònia, Eslovàquia i Txèquia, contrari a l'eix Berlín-París. El setembre passat, el Parlament Europeu va aprovar una resolució crítica amb el govern hongarès, tot demanant l'inici de l'aplicació de l'article 7 dels tractats, que permet castigar un estat membre. Però la pretensió d'Orban de constituir el que els seus crítics consideren un poder judicial paral·lel, ha encès totes les alarmes dins i fora d'Hongria.
Hi ha un fil que comunica Orban amb la dreta espanyola. El dirigent hongarès pertany encara al Partit Popular Europeu, que es va dividir en la votació esmentada a Estrasburg. Una part de democristians, amb l'alemany Weber al davant, va votar en contra d'Orban. Però el PP espanyol -ja amb Pablo Casado al davant- va optar per l'abstenció. I alguns dels seus diputats -com Carlos Iturgaiz- fins i tot van votar en contra de la resolució. Es dona el cas que Weber és el candidat del PPE a presidir la Comissió Europea, amb un suport ferm de Berlín. Però les eleccions europees, amb una possible aliança de socialistes i liberals liderada per Macron, ha suposat un fre -aviat es veurà si definitiu- a les aspiracions de Weber.
El cas Ocalan: els jutges contra la causa kurda
L'any 1999, en una operació dels serveis secrets turcs, sembla que en connivència amb altres centrals d'intel·ligència, va ser capturat a Kenya el líder del Partit dels Treballadors Kurds (PKK), Abdalà Ocalan, qui tot seguit va ser traslladat a Turquia. Aquella va ser una de les grans victòries d'Ankara sobre la causa kurda. Sotmès a un judici en què no va disposar de totes les garanties, Ocalan va ser condemnat a mort. Però les negociacions de Turquia amb la UE feien inimaginable que l'execució es complís. La sentència va ser commutada per la de cadena perpètua. El líder kurd roman en una presó de la mar de Màrmara.
El Tribunal Europeu dels Drets Humans va condemnar Turquia el 2005 per no haver donat a Ocalan un judici just. El tribunal que el va jutjar incloïa un militar i els advocats van topar amb moltes dificultats per preparar la seva defensa. En aquell moment, el president Erdogan va declarar que Turquia compliria els seus compromisos. Però, tot i ser membre del Consell d'Europa, Ocalan roman a la presó amb la mateixa condemna que va rebre el 1999. Això malgrat que hi ha hagut molts contactes entre el govern i el PKK, i Ocalan ha jugat a favor d'una negociació, fent crides als seus companys a abandonar les armes.
Amb posterioritat, hi ha hagut més pronunciaments de la justícia europea pel cas Ocalan. El 2014, el Tribunal Europeu de Drets Humans va qualificar com a "inhumana" la situació d'aïllament que havia patit. Però, de moment, l'únic canvi en la seva situació ha estat precisament que li van aixecar el règim d'aïllament. El cas Ocalan simbolitza la incapacitat de Turquia per admetre la identitat pròpia del poble kurd i la voluntat de posar tots els instruments, justícia inclosa, al servei d'un concepte d'Estat centralitzat i autoritari.
No corren els millors moments pels valors europeus que van fundar la UE. El que passi al Tribunal Suprem serà un altre indicador de l'estat de salut de la justícia democràtica a Espanya. Però els vents reaccionaris que han bufat en l'estructura judicial espanyola no es poden desvincular dels exemples esmentats d'estats autoritaris dins mateix de la Unió. Els corrents autoritaris als tribunals reben ànims des de la mateixa Europa.