judici de l'1-O

L'independentisme apel·la a Europa en el compte enrere cap al judici

El Govern i l'ANC clamen contra la "vulneració de drets" en el judici de l'1-O i reclamen una intervenció de les institucions europees mentre Sánchez també es prepara per un pols a l'exterior

per Sara González / Aida Morales , 1 de febrer de 2019 a les 21:17 |
Els activistes de l'ANC mantenen l'ocupació de la seu de la Comissió Europea a Barcelona | ACN
Aquesta informació es va publicar originalment el 1 de febrer de 2019 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
L'independentisme pica de nou a les portes de la Unió Europea. Aquest cop ho fa amb un judici de l'1-O que arrencarà el 12 de febrer i que el fet que sigui retransmès facilitarà que traspassi fronteres. Ho sap el Govern de la Generalitat, però també el govern de Pedro Sánchez. El primer, s'arromanga per intensificar l'activitat diplomàtica assenyalant un judici on l'extrema dreta de Vox té un paper protagonista mentre entitats com l'ANC procuren mantenir la pulsió al carrer amb accions com ocupar la seu de la Comissió Europea a Barcelona. El segon, preocupat per aquesta qüestió, ha posat en marxa una campanya per contrarestar el relat de vulneració de drets i de dèficit democràtic a Espanya que denuncien les defenses dels processats, els exiliats i l'independentisme. 

Els presos polítics, el trasllat dels quals ha activat de nou la mobilització, encaren el tràngol davant del Tribunal Suprem com una "oportunitat" per assenyalar l'Estat per "vulnerar drets fonamentals" i negar el dret a l'autodeterminació. L'independentisme té per objectiu amplificar el seu ressò per sacsejar una Europa que fins ara ha esquivat implicar-se en el conflicte més enllà de pronunciaments individuals de dirigents i mitjans de comunicació carregant, especialment, contra la situació de presó preventiva de nou dels processats.


Torra insisteix: "És un problema europeu"

En les darreres hores, tant el Govern com entitats com l'ANC han situat el focus en l'apel·lació a una Unió Europea que, més enllà de viure amb estupefacció les càrregues policials de l'1-O i la retirada de les euroordres de detenció dels exiliats, fa costat al posicionament del govern de Pedro Sánchez. "És un problema europeu", ha insistit el president de la Generalitat, Quim Torra, just després de la reunió extraordinària de l'executiu un cop els presos han estat traslladats. Des de la Generalitat es busca fer quallar que una resposta democràtica per part de l'Estat suposa avalar un referèndum d'autodeterminació per resoldre el conflicte i que, davant la negativa de l'estat espanyol, Europa ha d'exercir la mediació. 


És en aquest sentit que l'ANC demana a Europa que "es mogui" en defensa dels drets fonamentals i, en concret, el dret a l'autodeterminació. Ha adreçat una carta al president de la CE, Jean-Claude Juncker, i al cap de representació de la CE a Barcelona, Ferran Tarradellas, en la qual demanen que s'activi l'article 7 del tractat per deixar Espanya sense dret a vot i representació. Amb tot, a la protesta que l'entitat presidida per Elisenda Paluzie manté al Passeig de Gràcia de Barcelona a l'alçada de la Pedrera no s'hi han implicat ni Junts per Catalunya ni el PDECat, i ERC ha tingut una presència testimonial, enviant-hi només al diputat Ruben Wagensberg. Els partits sí que s'han implicat en les mobilitzacions d'acompanyament als presos durant el seu trasllat. 
 

Intensificació de l'agenda diplomàtica del Govern

De moment, no s'ha obert cap escletxa en el discurs oficialista que fan les institucions europees. "Els jutges hauran de fer la seva feina i els polítics no poden interferir", ha dit aquest divendres el vicepresident de la CE, Frans Timmermans, davant la imminència del juici. La campanya que posa ara en marxa l'independentisme pretén trencar amb aquesta dinàmica. Ho intenta, si més no, des de diferents fronts.

Per una banda, tal com va avançar NacióDigital, el Govern ha intensificat l'activitat diplomàtica en les darreres setmanes i ha concretat contactes amb ambaixades i editors de mitjans internacionals per traslladar un relat propi sobre la causa que es jutjarà al Tribunal Suprem. El conseller d'Acció Exterior, Alfred Bosch, ha aprofitat el viatge d'aquesta setmana a Londres per reunir-se amb responsables de The Guardian i The Economist, a més de l'acte amb l'exconsellera Clara Ponsatí a la London School of Economics. Bosch també ha concedit ¡ una entrevista a la BBC, on ha assegurat que el judici "no ajuda a seguir el camí del diàleg" per trobar una solució política al conflicte. En els pròxims dies, Torra farà també una conferència a Brussel·les per denunciar el judici per l'1-O i la situació dels processats.

Pedro Sánchez també activa l'estratègia internacional

Si bé l'independentisme és conscient de la importància que té que els seus arguments es propaguin en l'esfera internacional, també el govern de Sánchez té molt present que necessita controlar l'impacte que tindrà el judici de portes enfora. La portaveu Isabel Celaá ha insistit aquest divendres que el judici tindrà "garanties" perquè Espanya és una democràcia amb separació de poders "homologable" a qualsevol país de l'entorn. Un missatge que des del govern espanyol es pretén reforçar amb la posada en marxa de la campanya The real Spain amb l'objectiu de potenciar la imatge democràtica de l'Estat de la mà de personalitats com l'empresària del Santander Ana Botín, la directora de cinema Isabel Coixet o el cuiner José Andrés.

A més, Sánchez visitarà el Tribunal Europeu de Drets Humans el pròxim 7 de febrer, quan faltaran només cinc dies per a l'inici del judici. L'objectiu del president espanyol és, si més no oficialment, conèixer els treballs del tribunal i, al mateix temps, explicar quina és la seva política de defensa dels drets humans. A ningú se li escapa, però, el moment triat per fer aquesta visita i que l'independentisme té l'esperança dipositada en la justícia europea davant un escenari de sentència condemnatòria als presos. El govern espanyol treballa per convèncer que l'independentisme és minoritari a Catalunya i que per això no es pot avalar un referèndum.  

El transcurs del judici revelarà quin és el seu grau de repercussió més enllà de les fronteres espanyoles, fet que no implica necessàriament un moviment de les institucions europees. L'independentisme ja va viure com una decepció el silenci posterior a la declaració d'independència i la falta d'un reconeixement que mai va arribar. Ara, aspira a trencar aquesta impassibilitat amb el judici. Govern i Moncloa saben que la batalla pel relat serà clau i justament per això volen jugar fort el pols a l'exterior. 

 

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació