01
de febrer
del
2019
Actualitzat
a les
19:28h
El govern espanyol ha aprovat aquest divendres en el consell de ministres l'esborrany de l'avantprojecte de llei de l'esport, que substitueix la norma aprovada l'any 1990 i pretén adaptar-la als nous temps. A banda de renovar conceptes específics sectorials, existeix un apartat en el qual disposa una pista d'aterratge legal per tal de prohibir les estelades i les xiulades a les autoritats que s'han registrat en esdeveniments esportius de primer nivell -sobretot finals de Copa del Rei amb presència de Felip VI a la llotja i el Barça al camp- al llarg dels últims anys. Tècnicament, el text proposat és una una disposició addicional que modifica la llei 19/2007, d'11 de juliol, contra la violència, el racisme, la xenofòbia i la intolerància en l'esport.
La fórmula triada és prohibir el següent: "L'entonació, als recintes esportius amb motiu de la celebració d'actes esportius, als seus voltants o als mitjans de transport públics en què es puguin desplaçar als mateixos, de càntics, sons o consignes així com l'exhibició de pancartes, banderes, símbols o altres senyals, que continguin missatges vexatoris o intimidatoris, per a qualsevol persona per raó de l'origen racial, ètnic, geogràfic o social, per la religió, les conviccions, la seva discapacitat, edat, sexe o orientació sexual, així com els que incitin a l'odi entre persones i grups o que atemptin greument contra els drets, llibertats i valors proclamats en la Constitució".
Les modificacions incloses en l'esborrany també inclouen barrar el pas a més coses: "La facilitació de mitjans tècnics, econòmics, materials, informàtics o tecnològics que donin suport, incitin o ajudin a persones o grups de persones a realitzar en els recintes esportius amb motiu de la celebració d'actes esportius, als seus voltants o als mitjans de transport públics en què es puguin desplaçar als mateixos, els actes enunciats en els apartats anteriors". És a dir, impedir que s'organitzin grups que donin suport logístic a accions de protesta visibilitzades en recintes esportius.
El cas de Santiago Espot
Les xiulades en finals de Copa del Rei han tingut conseqüències per a alguns dels seus impulsors, com és el cas de Santiago Espot, president de l'entitat Catalunya Acció. L'Audiència Nacional el va absoldre, tot i que prèviament va ser condemnat per un delicte d'injúries a la Corona i ultratge al'estat espanyol per la xiulada a l'himne en la final de la Copa del Rei del 2015 entre el Barça i l'Athletic de Bilbao al Camp Nou.
La resolució de l'alt tribunal va arribar després del recurs d'apel·lació que Espot va presentar, i anul·la la sentència condemnatòria del jutjat del penal que li havia imposat una multa de 7.500 euros. Les principals raons de l'Audiència van ser que el manifest publicat per Espot a les xarxes socials on incitava la pitada no contenia "expressions injurioses, ni qualificatius insultants respecte al rei", sinó que intentava aprofitar l'acte esportiu per reivindicar "de forma incívica" el seu independentisme.
La fórmula triada és prohibir el següent: "L'entonació, als recintes esportius amb motiu de la celebració d'actes esportius, als seus voltants o als mitjans de transport públics en què es puguin desplaçar als mateixos, de càntics, sons o consignes així com l'exhibició de pancartes, banderes, símbols o altres senyals, que continguin missatges vexatoris o intimidatoris, per a qualsevol persona per raó de l'origen racial, ètnic, geogràfic o social, per la religió, les conviccions, la seva discapacitat, edat, sexe o orientació sexual, així com els que incitin a l'odi entre persones i grups o que atemptin greument contra els drets, llibertats i valors proclamats en la Constitució".
Les modificacions incloses en l'esborrany també inclouen barrar el pas a més coses: "La facilitació de mitjans tècnics, econòmics, materials, informàtics o tecnològics que donin suport, incitin o ajudin a persones o grups de persones a realitzar en els recintes esportius amb motiu de la celebració d'actes esportius, als seus voltants o als mitjans de transport públics en què es puguin desplaçar als mateixos, els actes enunciats en els apartats anteriors". És a dir, impedir que s'organitzin grups que donin suport logístic a accions de protesta visibilitzades en recintes esportius.
El cas de Santiago Espot
Les xiulades en finals de Copa del Rei han tingut conseqüències per a alguns dels seus impulsors, com és el cas de Santiago Espot, president de l'entitat Catalunya Acció. L'Audiència Nacional el va absoldre, tot i que prèviament va ser condemnat per un delicte d'injúries a la Corona i ultratge al'estat espanyol per la xiulada a l'himne en la final de la Copa del Rei del 2015 entre el Barça i l'Athletic de Bilbao al Camp Nou.
La resolució de l'alt tribunal va arribar després del recurs d'apel·lació que Espot va presentar, i anul·la la sentència condemnatòria del jutjat del penal que li havia imposat una multa de 7.500 euros. Les principals raons de l'Audiència van ser que el manifest publicat per Espot a les xarxes socials on incitava la pitada no contenia "expressions injurioses, ni qualificatius insultants respecte al rei", sinó que intentava aprofitar l'acte esportiu per reivindicar "de forma incívica" el seu independentisme.