02
de febrer
del
2019
Actualitzat
el
03
de febrer
a les
15:17h
El 9 de gener Transports Metropolitans de Barcelona (TMB) va reconèixer que 12 treballadors del metro de Barcelona estaven afectats per la presència d'amiant. El reconeixement va arribar després que NacióDigital avancés els primers resultats positius de les revisions mèdiques. Gairebé un mes després, les afectacions de salut han esdevingut un dels arguments dels empleats per convocar vaga durant el Mobile World Congress. Ángel Pobo és operari de manteniment i un dels dotze afectats per l'amiant, i és crític amb la gestió que l'empresa està fent dels resultats de les revisions mèdiques.
- TMB va fer públiques les afectacions de salut per amiant el 9 de gener, però vostè des de quan ho sabia?
- Tot va començar entre setembre i octubre. Va ser aleshores quan vam tenir presència de l'amiant als trens, però al principi ningú li va donar gaire importància. Més tard ens van anunciar que ens farien les revisions i jo vaig ser el primer del meu torn a sotmetre-m'hi. Després de fer-me la revisió esperava els resultats al cap d'una setmana o deu dies però la cap de metges de TMB em va trucar abans. Em va demanar que anés a veure-la per comunicar-me els resultats en persona. Va ser en aquest moment quan m'ho vaig imaginar i em va reconèixer per telèfon que els meus resultats eren positius i tenia un engrossiment de la pleura als dos pulmons. El primer que em va dir va ser que m'hauria de sotmetre a controls periòdics i que les afectacions detectades no eren cancerígenes. Al cap d'uns dies, vam tornar a parlar però aquest cop en persona.
- I què li va dir?
- Va voler treure ferro a l'assumpte. Em va reconèixer que possiblement les afectacions s'havien produït per l'exposició a l'amiant i que hi havia la possibilitat que es desenvolupessin en forma de càncer d'aquí a uns anys, tot i que no tenia per què ser així. Em va dir que no em preocupés.
- La següent informació ja li van donar els pneumòlegs de l'Hospital de la Vall d'Hebron que estan col·laborant amb TMB.
- Sí. Em van citar abans de Nadal per dir-me que les afectacions eren a causa de l'amiant i que de moment no eren cancerígenes. Això no impedeix que les plaques m'impedeixin respirar bé o que més endavant derivin en un càncer. El problema és que tot això t'ho diuen en persona però no per escrit. Al meu informe es pot llegir que no es descarta que la causa de l'afectació sigui l'exposició a l'amiant. El que fan és maquillar les explicacions i els informes no són clars. Ja hi ha companys que estan demanant segones opinions a altres metges perquè no ho veuen clar.
- Vostè treballa a la cotxera de Santa Eulàlia. Allà encara hi ha elements d'amiant?
- Els treballadors veiem que de tant en tant van retirant elements, però l'empresa no ens informa de res. A la part inferior dels trens hi ha elements d'amiant, igual que als convertidors. L'empresa els ha etiquetat i argumenta que els treballadors no els manipulem però la legislació espanyola diu que no hi ha cap exposició a l'amiant que pugui considerar-se segura, per petita que sigui. Jo reviso els trens per baix, a 10 centímetres d'elements que tenen amiant. No el manipulo però puc tenir-hi contacte per accident i, tot i els resultats positius de la revisió, continuo fent la mateixa feina que abans.
- Les afectacions per amiant són un dels arguments per la convocatòria de vaga durant el Mobile World Congress. Com han afrontat els sindicats la situació?
- Soc afiliat de CCOO i el sindicat ha demanat dues vegades una avaluació de riscos i l'empresa no ha respost. La CGT també ho ha demanat i l'empresa no s'ha manifestat. A nivell personal, no és cert que l'empresa estigui en contacte constant amb els afectats, almenys en el meu cas. TMB i els meus caps directes no m'han demanat ni disculpes. Almenys podrien haver-me posat a treballar revisant trens que no tinguin amiant però no ha estat així. L'Ajuntament tampoc ens ha dit res.
- Com valora, doncs, la gestió de l'empresa?
- Primer de tot crec que estan evitant firmar documents on es reconegui obertament que hi ha treballadors afectats per l'amiant, segurament per evitar denúncies o peticions d'indemnització. Penso que l'empresa no s'imaginava el que es trobaria quan va començar a fer les revisions mèdiques. Ara ha trobat que no hi ha cap cas greu i ha respirat, traient importància a les afectacions detectades. El que passa és que pots tenir un càncer al cap d'un temps. Em diuen que estigui tranquil, però el que d'aquí a un temps pot tenir un càncer soc jo, no ells.
- Els afectats es plantegen recórrer als tribunals?
- El primer pas és conèixer qui són els afectats. Volem crear una plataforma i si cal presentar una denúncia, la faríem conjunta. A més, volem que es reconeguin les afectacions per l'amiant com a malaltia professional i és un dels motius de la convocatòria de la vaga durant el Mobile.
- Si es reconeguessin com a malaltia professional, què suposaria per als afectats?
- El comitè d'empresa haurà de valorar quines reclamacions es planteja. Al metro de Madrid, alguns casos greus han estat reconeguts com a malalties professionals però aquí l'empresa encara no ho ha volgut fer. Però també deien que no hi havia amiant als trens des del 2000 i al final s'ha demostrat que sí. Jo no dic que ho amaguessin, potser ho desconeixien, però hi ha gent afectada.
- TMB va fer públiques les afectacions de salut per amiant el 9 de gener, però vostè des de quan ho sabia?
- Tot va començar entre setembre i octubre. Va ser aleshores quan vam tenir presència de l'amiant als trens, però al principi ningú li va donar gaire importància. Més tard ens van anunciar que ens farien les revisions i jo vaig ser el primer del meu torn a sotmetre-m'hi. Després de fer-me la revisió esperava els resultats al cap d'una setmana o deu dies però la cap de metges de TMB em va trucar abans. Em va demanar que anés a veure-la per comunicar-me els resultats en persona. Va ser en aquest moment quan m'ho vaig imaginar i em va reconèixer per telèfon que els meus resultats eren positius i tenia un engrossiment de la pleura als dos pulmons. El primer que em va dir va ser que m'hauria de sotmetre a controls periòdics i que les afectacions detectades no eren cancerígenes. Al cap d'uns dies, vam tornar a parlar però aquest cop en persona.
- I què li va dir?
- Va voler treure ferro a l'assumpte. Em va reconèixer que possiblement les afectacions s'havien produït per l'exposició a l'amiant i que hi havia la possibilitat que es desenvolupessin en forma de càncer d'aquí a uns anys, tot i que no tenia per què ser així. Em va dir que no em preocupés.
- La següent informació ja li van donar els pneumòlegs de l'Hospital de la Vall d'Hebron que estan col·laborant amb TMB.
- Sí. Em van citar abans de Nadal per dir-me que les afectacions eren a causa de l'amiant i que de moment no eren cancerígenes. Això no impedeix que les plaques m'impedeixin respirar bé o que més endavant derivin en un càncer. El problema és que tot això t'ho diuen en persona però no per escrit. Al meu informe es pot llegir que no es descarta que la causa de l'afectació sigui l'exposició a l'amiant. El que fan és maquillar les explicacions i els informes no són clars. Ja hi ha companys que estan demanant segones opinions a altres metges perquè no ho veuen clar.
- Vostè treballa a la cotxera de Santa Eulàlia. Allà encara hi ha elements d'amiant?
- Els treballadors veiem que de tant en tant van retirant elements, però l'empresa no ens informa de res. A la part inferior dels trens hi ha elements d'amiant, igual que als convertidors. L'empresa els ha etiquetat i argumenta que els treballadors no els manipulem però la legislació espanyola diu que no hi ha cap exposició a l'amiant que pugui considerar-se segura, per petita que sigui. Jo reviso els trens per baix, a 10 centímetres d'elements que tenen amiant. No el manipulo però puc tenir-hi contacte per accident i, tot i els resultats positius de la revisió, continuo fent la mateixa feina que abans.
Ángel Pobo és un dels 12 afectats per l'amiant al metro de Barcelona Foto: Adrià Costa
- Les afectacions per amiant són un dels arguments per la convocatòria de vaga durant el Mobile World Congress. Com han afrontat els sindicats la situació?
- Soc afiliat de CCOO i el sindicat ha demanat dues vegades una avaluació de riscos i l'empresa no ha respost. La CGT també ho ha demanat i l'empresa no s'ha manifestat. A nivell personal, no és cert que l'empresa estigui en contacte constant amb els afectats, almenys en el meu cas. TMB i els meus caps directes no m'han demanat ni disculpes. Almenys podrien haver-me posat a treballar revisant trens que no tinguin amiant però no ha estat així. L'Ajuntament tampoc ens ha dit res.
- Com valora, doncs, la gestió de l'empresa?
- Primer de tot crec que estan evitant firmar documents on es reconegui obertament que hi ha treballadors afectats per l'amiant, segurament per evitar denúncies o peticions d'indemnització. Penso que l'empresa no s'imaginava el que es trobaria quan va començar a fer les revisions mèdiques. Ara ha trobat que no hi ha cap cas greu i ha respirat, traient importància a les afectacions detectades. El que passa és que pots tenir un càncer al cap d'un temps. Em diuen que estigui tranquil, però el que d'aquí a un temps pot tenir un càncer soc jo, no ells.
- Els afectats es plantegen recórrer als tribunals?
- El primer pas és conèixer qui són els afectats. Volem crear una plataforma i si cal presentar una denúncia, la faríem conjunta. A més, volem que es reconeguin les afectacions per l'amiant com a malaltia professional i és un dels motius de la convocatòria de la vaga durant el Mobile.
- Si es reconeguessin com a malaltia professional, què suposaria per als afectats?
- El comitè d'empresa haurà de valorar quines reclamacions es planteja. Al metro de Madrid, alguns casos greus han estat reconeguts com a malalties professionals però aquí l'empresa encara no ho ha volgut fer. Però també deien que no hi havia amiant als trens des del 2000 i al final s'ha demostrat que sí. Jo no dic que ho amaguessin, potser ho desconeixien, però hi ha gent afectada.
Pobo lamenta el tracte rebut per TMB Foto: Adrià Costa