Judici de l'1-O

El Suprem accepta Rajoy, Mas, Torrent i Montoro entre els testimonis del judici, però exclou Puigdemont

El judici contra els líders independentistes començarà el proper 12 de febrer, sense la presència d'observadors internacionals a la sala

per Aida Morales , 1 de febrer de 2019 a les 14:40 |
Mobilitzacions per la llibertat dels presos. | Adrià Costa
Aquesta informació es va publicar originalment el 1 de febrer de 2019 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
L'expresident espanyol Mariano Rajoy, l'expresident català Artur Mas, els exministres Cristóbal Montoro i Soraya Sáenz de Santamaría, i el president del Parlament de Catalunya, Roger Torrent, són algunes de les persones que compareixeran a la sala segona del Tribunal Suprem, la penal on es jutjaran els líders de l'1-O. Tots ells compareixeran com a testimonis en la causa oberta a l'entorn del referèndum. 

Entre el més d'un centenar de noms sol·licitats per les parts, també consten el lehendakari Iñigo Urkullu, els diputats d'ERC Gabriel Rufián i Joan Tardà, l'exlíder del PDECat Marta Pascal, l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, i l'exdelegat del govern espanyol Enric Millo. A més, també es preveu la compareixença de diversos ciutadans lesionats durant el referèndum de l'1-O, així com agents de la Policia Nacional i de la Guàrdia Civil. 


No obstant això, el Suprem denega la compareixença com a testimonis del rei Felip VI perquè "ho prohibeix expressament l'article 411 de la Llei d'Enjudiciament Criminal", i tampoc acceptarà -en nom seu- el representant de la Casa Reial, Raúl Alfonsín, ja que no admet els "testimonis per substitució". 

L'expresident de Catalunya actualment a l'exili, Carles Puigdemont, també ha estat descartat com a testimoni, ja que està processat per rebel·lió en el mateix procediment, malgrat que les causes estan separades. A més, tampoc s'accepta la citació de Pilar Rahola, ja que es consideren "prescindibles" les seves valoracions, i tampoc es permetrà el testimoniatge del portaveu del PP al Senat, Ignacio Cosidó, que va difondre a través d'un grup de WhatApp un missatge que posava en dubte la imparcialitat del tribunal que presideix Manuel Marchena. 


El Suprem també ha descartat la prova pericial presentada per la defensa d'Oriol Junqueras i Raül Romeva titulada "Dret Internacional", per tal que un relator internacional i un expert independent expliquin a l'alt tribunal "l'actual abast i el significat del dret a l'autodeterminació". 

Descarta la testifical d'experts en drets humans


El Tribunal Suprem també ha rebutjar -tal com ho va demanar Jordi Cuixart-, que testifiquessin relators de Nacions Unides, experts en drets humans, premis Nobel o intel·lectuals com Noam Chomsky o Paul Preston. Segons els magistrats, "les valoracions personals" de tots ells, malgrat tinguin un "inqüestionable pes intel·lectual", són "prescindibles quan són cridats al judici per a opinar" sobre els fets que s'enjudicien.

En aquest punt, s'esgrimeix que la figura del testimoni és la d'algú que ha tingut un coneixement directe o referencial dels fets, mentre que la del perit és el d'aquell que aporta nocions científiques, tècniques o artístiques: "No existeix, en el nostre sistema penal, una figura processal per identificar el declarant convidat al judici per oferir les seves valoracions personals sobre els fets". 

Dues places per processat i observadors internacionals per streaming

L'auto del Suprem també fixa en dues, les places per als familiars dels acusats. La manca d'espai, indiquen, "imposa la conveniència d'aquesta restricció" que, a més, també es justifica per la presència de terceres persones a la sala que no estiguin vinculades exclusivament al nucli familiar. Permetre això, puntualitza el tribunal, respon a la "garantia constitucional de publicitat" del judici. 

Pel que fa a la presència d'observadors internacionals i nacionals que garanteixin el respecte als drets humans, el Suprem indica que, superant el límit de cinc places que li havien demanat les defenses, totes les persones que vulguin o es considerin observadors i vulguin "fiscalitzar l'exercici democràtic de la funció jurisdiccional", ho podran fer, però a través de l'streaming de la web. 

D'aquesta manera, apunten, qualsevol ciutadà que vulgui convertir-se en un observador nacional o internacional durant el judici podrà fer-ho, no en un "limitat número", com apunten les defenses: "No existirà, per tant, límit numèric pel seguiment permanent i sense interrupció de les sessions del judici mitjançant senyal de televisió en directe o en streaming". I precisen: "D'aquesta manera, s'al·ludeixen els problemes que es derivarien per la falta d'acreditació, per aquells a qui les parts atribueixen la condició d'observadors imparcials, d'un estatut de neutralitat i independència econòmica, respecte dels seus proposants". 

Interlocutòria del Suprem p... by on Scribd



El judici comença el 12 de febrer

El judici als dirigents independentistes processats per rebel·lió començarà el 12 de febrer. Ho ha informat l'alt tribunal, després que s'estudiés també el dia 5 de febrer -una setmana abans- com la data més "previsible" per a l'inici de les sessions. Ho va dir el president de la sala segona del Suprem, Manuel Marchena, en una carta enviada al ministeri de l'Interior, tot i que finalment el volum de documentació probatòria ha portat el magistrat a demorar-ho una setmana.

La data s'ha conegut aquest divendres, coincidint amb el trasllat dels presos polítics a Madrid. A primera hora, els líders independentistes han sortit de les presons respectives -Lledoners, Puig de les Basses i Mas d'Enric- i han estat traslladats amb furgonetes dels Mossos a la centre penitenciari de Brians 2. Allà, han passat a mans de la Guàrdia Civil, que se'ls ha emportat cap a les presons espanyoles de Soto del Real (els homes) i d'Alcalá Meco (les dones). 

La demora a l'hora de comunicar la data d'inici del judici ha estat causada per l'enorme volum dels escrits de petició de proves i testimonis de les defenses, que superen els 1800 folis, i el de les acusacions, més de 300. A més, la defensa d'Oriol Junqueras i Jordi Cuixart ja va advertir per escrit que es vulneraria el seu dret a la defensa si el judici començava de manera "immediata" després de fixar la data. 

Fonts jurídiques expliquen que són conscients d'aquesta advertència i volen garantir el dret a la defensa. El tribunal sap que qualsevol actuació que es pugui considerar irregular es posarà en coneixement de la justícia europea i, per això, volen fer tots els tràmits de manera escrupolosa. Per això, ha decidit no començar el judici la setmana que ve per donar més marge a les defenses i estudien iniciar les sessions a partir del 12 de febrer.

Ja coneguda la data d'inici, s'ha de fer públic el guió orientatiu de les sessions -que arrencaran amb les vistes de qüestions prèvies- per després deixar pas a les declaracions dels acusats.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació