01
de febrer
del
2019
Actualitzat
a la
13:54h
La col·laboració entre l'administració pública i els agents econòmics és, segons l'alcaldessa de Barcelona Ada Colau, la clau de volta del proper mandat municipal, que començarà després de les eleccions del maig. Colau ha llançat el missatge en la conferència de cloenda del cicle Pensar Barcelona, organitzat pel Cercle d'Economia i Barcelona Global, dos dels principals lobbies empresarials de la ciutat.
Una sinergia que per l'alcaldessa no s'ha de limitar a la capital catalana sinó que ha d'abraçar tot l'àmbit metropolità. Un punt de vista compartit pels dos altres ponents de la conferència. El president del Cercle d'Economia i de la Immobiliària Colonial, Juan José Brugera, i el president de Barcelona Global i Único Hotels, Pau Guardans, han coincidit amb l'alcaldessa a l'hora de demanar una governança metropolitana.
Per fer-ho, Colau s'ha compromès a convocar els alcaldes i alcaldesses dels municipis metropolitans més grans a una taula de diàleg si continua sent alcaldessa després de les eleccions municipals. En aquest sentit, ha demanat al sector empresarial fer els mateixos passos i ha assegurat que l'"excepcionalitat política" que viu Catalunya ha provocat l'ajornament d'aquest pla de treball fins ara.
Amb tot, l'alcaldessa ha marcat en l'any 2030 l'horitzó que han de tenir les trobades entre representants de l'àmbit polític d'una banda, i del sector econòmic per l'altra. "L'administració ha de liderar el procés perquè hem estat escollits per la ciutadania per estar per sobre de les parts", ha insistit. El 2030 també és la data assenyalada per l'associació privada Pla Estratègic Metropolità de Barcelona (PEMB) per abordar els reptes metropolitans.
Aparcar l'alcaldia metropolitana
Al mateix temps que ha reivindicat abordar un nou model de governança metropolitana, Colau ha demanat no posar el focus sobre la proposta que ella mateixa va llançar a l'inici del mandat: l'elecció ciutadana d'una alcaldia metropolitana.
L'alcaldessa ha valorat que això seria "començar la casa per la teulada". "Tot i que cal democratitzar la governança, els municipis no es poden sentir amenaçats per Barcelona", ha afirmat. A banda, Clau també ha demanat "superar la sensació d'amenaça" que històricament ha sentit la Generalitat envers l'àrea metropolitana.
Un pas necessari, segons Colau, per afrontar en condicions qüestions com l'estat del servei de Rodalies o la reindustrialització metropolitana. "Soles, les administracions no ens podem posar d'acord, però això els agents econòmics i socials són claus", ha defensat l'alcaldessa.
Rendició de comptes
Colau ha començat la conferència recordant els dubtes expressats des del sector econòmic arran de la victòria de Barcelona en Comú a les eleccions del 2015. "Hi havia dubtes sobre la nostra capacitat de fer-nos càrrec de l'economia de la ciutat", ha dit.
Després d'aquest inici, l'alcaldessa ha defensat la gestió del seu govern municipal. Començant per la regulació dels allotjaments turístics, la continuïtat del Mobile World Congress o el replantejament del 22@.
Colau, doncs, ha rendit comptes davant els lobbies empresarials de la ciutat, reivindicant el seu llegat i posant en valor la tasca feta en un context d'"excepcionalitat". L'alcaldessa ha recordat l'atemptat del 17-A i també la declaració d'independència fallida del 27 d'octubre del 2017. "Va ser un moment traumàtic pel país i per Barcelona", ha valorat.
Per l'alcaldessa, des de llavors la inestabilitat ha estat la protagonista a l'altra banda de la plaça de Sant Jaume. "L'excepcionalitat no pot fer que els governs no governin", ha etzibat. "Fa massa temps que no es lideren polítiques públiques des del Govern", ha afegit.
Quatre mesos abans de les eleccions, Colau ha intentat seduir el sector econòmic i empresarial de Barcelona per la seva causa. Guanyi qui guanyi els comicis del maig, el compromís d'entesa público-privada en la governança metropolitana quedarà en suspens fins al mes de juny.
Una sinergia que per l'alcaldessa no s'ha de limitar a la capital catalana sinó que ha d'abraçar tot l'àmbit metropolità. Un punt de vista compartit pels dos altres ponents de la conferència. El president del Cercle d'Economia i de la Immobiliària Colonial, Juan José Brugera, i el president de Barcelona Global i Único Hotels, Pau Guardans, han coincidit amb l'alcaldessa a l'hora de demanar una governança metropolitana.
Per fer-ho, Colau s'ha compromès a convocar els alcaldes i alcaldesses dels municipis metropolitans més grans a una taula de diàleg si continua sent alcaldessa després de les eleccions municipals. En aquest sentit, ha demanat al sector empresarial fer els mateixos passos i ha assegurat que l'"excepcionalitat política" que viu Catalunya ha provocat l'ajornament d'aquest pla de treball fins ara.
Amb tot, l'alcaldessa ha marcat en l'any 2030 l'horitzó que han de tenir les trobades entre representants de l'àmbit polític d'una banda, i del sector econòmic per l'altra. "L'administració ha de liderar el procés perquè hem estat escollits per la ciutadania per estar per sobre de les parts", ha insistit. El 2030 també és la data assenyalada per l'associació privada Pla Estratègic Metropolità de Barcelona (PEMB) per abordar els reptes metropolitans.
Aparcar l'alcaldia metropolitana
Al mateix temps que ha reivindicat abordar un nou model de governança metropolitana, Colau ha demanat no posar el focus sobre la proposta que ella mateixa va llançar a l'inici del mandat: l'elecció ciutadana d'una alcaldia metropolitana.
L'alcaldessa ha valorat que això seria "començar la casa per la teulada". "Tot i que cal democratitzar la governança, els municipis no es poden sentir amenaçats per Barcelona", ha afirmat. A banda, Clau també ha demanat "superar la sensació d'amenaça" que històricament ha sentit la Generalitat envers l'àrea metropolitana.
Un pas necessari, segons Colau, per afrontar en condicions qüestions com l'estat del servei de Rodalies o la reindustrialització metropolitana. "Soles, les administracions no ens podem posar d'acord, però això els agents econòmics i socials són claus", ha defensat l'alcaldessa.
Rendició de comptes
Colau ha començat la conferència recordant els dubtes expressats des del sector econòmic arran de la victòria de Barcelona en Comú a les eleccions del 2015. "Hi havia dubtes sobre la nostra capacitat de fer-nos càrrec de l'economia de la ciutat", ha dit.
Després d'aquest inici, l'alcaldessa ha defensat la gestió del seu govern municipal. Començant per la regulació dels allotjaments turístics, la continuïtat del Mobile World Congress o el replantejament del 22@.
Colau, doncs, ha rendit comptes davant els lobbies empresarials de la ciutat, reivindicant el seu llegat i posant en valor la tasca feta en un context d'"excepcionalitat". L'alcaldessa ha recordat l'atemptat del 17-A i també la declaració d'independència fallida del 27 d'octubre del 2017. "Va ser un moment traumàtic pel país i per Barcelona", ha valorat.
Per l'alcaldessa, des de llavors la inestabilitat ha estat la protagonista a l'altra banda de la plaça de Sant Jaume. "L'excepcionalitat no pot fer que els governs no governin", ha etzibat. "Fa massa temps que no es lideren polítiques públiques des del Govern", ha afegit.
Quatre mesos abans de les eleccions, Colau ha intentat seduir el sector econòmic i empresarial de Barcelona per la seva causa. Guanyi qui guanyi els comicis del maig, el compromís d'entesa público-privada en la governança metropolitana quedarà en suspens fins al mes de juny.