El dietari

El dietari del judici

Recull dels esdeveniments de cada jornada al Tribunal Suprem, amb les intervencions més destacades i les informacions que no et pots perdre per resseguir els detalls del procés

per Oriol March, 10 de febrer de 2019 a les 17:25 |
Els encausats, al banc dels acusats | ACN
Què ha passat cada dia al Tribunal Suprem? Quines han estat les intervencions més destacades dels encausats? I els arguments de la Fiscalia i de l'acusació popular que representa Vox? NacióDigital recull en aquest dietari del judici l'evolució de la causa judicial i les informacions que no et pots perdre per resseguir-ne els detalls.

4/4/2019: Molinero confirma l'avís de Puigdemont

Existeix un fil conductor que uneix les declaracions de Josep Lluís Trapero, Ferran López i Joan Carles Molinero. L'excomissari, que era número tres dels Mossos durant el referèndum, confirma el que va dir López el dia anterior: que Carles Puigdemont va advertir el cos que, si hi havia una "desgràcia" l'1-O, procediria a la declaració de la independència. També subratlla que l'exconseller Forn no va donar "instruccions" als Mossos en relació al referèndum, i combat la versió de Pérez de los Cobos sobre el dispositiu policial destinat a impedir-lo. Pel que fa als guàrdies civils que entren en filera després de Molinero, les novetats són escasses: descriuren "agressions", "cops de cap", "cosses" i càntics de rebuig. Això genera tensió entre els testimonis i les defenses, que es queixen -de nou- pel veto de Marchena als vídeos.
3/4/2019: Ferran López i l'ombra de Puigdemont

Jornada especialment rellevant al Suprem. Qui compareix és Ferran López, número dos de Josep Lluís Trapero durant el referèndum i màxim comandament dels Mossos durant l'aplicació del 155. El seu relat apareix com a discrepant amb el Govern, però serveix per desmuntar el relat de la rebel·lió. "Els Mossos mai van col·laborar amb el referèndum", assegura ja d'entrada. López, amb el relat après i fent servir paraules concretes, descriu la reunió del dia 28 de setembre del 2017 al Palau de la Generalitat amb Carles Puigdemont, Oriol Junqueras i Joaquim Forn, i revela un detall desconegut: l'expresident de la Generalitat els va advertir que, si es complia amb l'escenari de conflicte" que preveien els Mossos, procediria a la declaració de la independència. El comissari marca distàncies amb Forn, però també amb el coronel Diego Pérez de los Cobos, encarregat de coordinar totes les forces policials durant l'1-O. L'advocat de l'exconseller d'Interior, Xavier Melero, observa totes les discrepàncies del relat de López amb les de Pérez de los Cobos i demana a Marchena que hi hagi un acarament. El president de la sala ajorna la decisió i sosté que no s'avaluarà fins que acabi la prova documental. Si s'accepta, serà un dels moments del judici.
2/4/2019: La culpa és de la víctima

Una de les idees del dia surt ja de bon matí. Sí, per si encara hi havia dubtes, els agents de la policia espanyola van disparar bales de goma al col·legi Ramon Llull el dia 1 d'octubre. Però ho van fer, pràcticament, en defensa pròpia davant una multitud de gent que els impedia activament la seva actuació. Així ho relata a preguntes de la Fiscalia el cap de la Brigada d'Informació de la policia espanyola a Catalunya el dia del referèndum, primer testimoni d'una jornada novament marcada per un reguitzell d'agents que desfilen per davant de Manuel Marchena. El dia del referèndum, "lamentablement", Roger Español -un dels votants que hi havia a l'Institut Ramon Llull- va perdre un ull per culpa d'uns projectils que des de fa anys són il·legals a Catalunya. Si en aquest punt algú podia considerar desproporcionada o, si més no, qüestionable, l'actuació de la Policia Nacional espanyola, el comandament ressalta que l'actitud d'Español era "hostil" i li ha atribuït fins a cinc "agressions directes" a agents que actuaven aquell dia (la seva defensa, per cert, deixa clar que aquestes acusacions són falses). Al Suprem, la culpa és de la víctima. I encara més si a Catalunya existia un clima "prerevolucionari".
28/3/2019: Els temors de la Guàrdia Civil

El fiscal Jaime Moreno, en una sessió al Tribunal Suprem


Fins a vuit testimonis desfilen per la sala segona de l'alt tribunal en poc més d'una hora i mitja durant la jornada matinal, tots ells citats per les acusacions. Agents de la Guàrdia Civil i Mossos miren de refermar el relat de la violència, la pressió, la tensió al carrer i les amenaces a la policia en diversos punts de Catalunya, com la Seu d'Urgell, Lleida, Girona i Sabadell. Els agents de la Benemèrita, els primers en passar, parlen d'"escraches" a hotels, amb presència dels Bombers, i més agents asseguren que se'ls va amenaçar i insultar a Lleida, difonent fotografies seves a través de les xarxes socials, just després de l'1-O. A la tarda és el torn dels caps de la casernes de la Benemèrita a Igualada, Gandesa i Travessera de Gràcia de Barcelona, que se sumen als de Girona i Manresa del matí. Tots ells coincideixen en explicar que les concentracions que es produïen a l'entorn de les casernes durant la tardor del 2017 afectaven les famílies dels agents i produïen situacions d'intraquil·litat i temor, pels insults i els crits dels manifestants.
27/3/2019: Torn per als observadors internacionals

En la jornada 23 del judici al Tribunal Suprem, tant l'acusació com la defensa, en tenen tingut una de freda i una de calenta. Per una banda, un observador alemany, l'exdiputat Bernhard von Grünberg, nega que els votants de l'1-O es comportessin de forma violenta, afirmació que contradiu el relat de l'acusació i que reforça el de la defensa. Per l'altra, la cap dels observadors internacionals de l'1-O, Helena Catt, admet que va cobrar almenys 8.000 euros del Diplocat, un testimoni que des de l'acusació poden veure útil per ratificar el delicte de malversació. Fins ara, cap dels testimonis havia assegurat haver cobrat de la Generalitat. La fiscal Consuelo Madrigal, per cert, observa com Marchena li para els peus per una pregunta improcedent a Von Grünberg.
26/3/2019: El "polvorí" de "Tácito" Baena

Jornada monogràfica al Suprem: només declara un testimoni, però no un de qualsevol. Ha passat per la sala segona el tinent coronel de la Guàrdia Civil Daniel Baena, un nom clau en la causa contra el procés perquè va ser l'autor dels atestats de la Benemèrita sobre els fets de la tardor del 2017. Baena -que intenta desvincular-se de l'usuari "Tácito- descriu un escenari de "clima insurreccional" i de "polvorí" a partir de 20-S que va durar fins a l'aplicació de l'article 155. Parla llargament de la investigació del procés -n'ha situat l'inici l'any 2015- i mira de refermar el valor probatori del document Enfocats. Com en la resta de testimonis d'aquests últims dies, la seva declaració perd vigor i convenciment a l'hora de respondre a les defenses, que avui topen també amb l'escull del tribunal. Manuel Marchena interromp en diverses ocasions els advocats dels líders independentistes quan intentaven desmuntar els atestats de la Guàrdia Civil, que són la base de les acusacions.
25/3/2019: Sànchez i el passadís "suïcida"

Jordi Sànchez, durant l'interrogatori al Suprem Foto: ACN


Els principals responsables del dispositiu de la Guàrdia Civil del 20 de setembre del 2017 a la conselleria d'Economia situen Jordi Sànchez a l'ull de l'huracà de les seves declaracions en la setmana 21 del judici al procés. El relat dels dos agents té com a fil conductor que l'aleshores president de l'ANC va assumir tasques de seguretat que haurien d'haver assumit els Mossos d'Esquadra. "El que prenia les decisions era el senyor Sànchez i Laplana -intendent dels Mossos- les acatava", diu el capità. "La intendent Laplana només assentia davant les explicacions de Sànchez", assegura posteriorment el tinent. Els dos testimonis també s'esmercen en subratllar la impossibilitat de sortir de la conselleria d'Economia per la porta quan van acabar els escorcolls perquè el passadís fet pels voluntaris de l'ANC no era prou segur. "Els agents dels Mossos ens van dir: 'Esteu bojos? Si sortiu amb les caixes, us maten'", diu el capità. Insisteix en aquest relat tot afegint que els haguessin "matxacat" i que la pròpia policia catalana tenia la mateixa "percepció objectiva del risc" de sortir carregant el material dels escorcolls perquè la gent els hagués identificat com a agents encara que anessin de paisà. Tot plegat, enmig d'una protesta que tornen a emmarcar dins d'un clima violent que va impedir que la comitiva judicial sortís per la porta però de la qual, paradoxalment, no se'n va derivar cap detenció.
21/3/2019: La "ratera" de la Guàrdia Civil

Concentració a Bigues i Riells el 20 de setembre Foto: ACN


Es tanca una nova setmana de judici, protagonitzada principalment per agents de la Guàrdia Civil citats per la Fiscalia, i el Ministeri Públic no en pot estar del tot satisfet. Es torna a parlar de violència -amb mirades de "ràbia i odi" que es claven com punyals però que no provoquen desperfectes als vehicles ni agressions a policies- i dels Mossos d'Esquadra -amb relats oposats-. Els guàrdies civils també testifiquen sobre l'Agència Tributària, dominis del web del referèndum i la Xina, i apareix per primera vegada una analogia amb el conflicte basc. És una jornada, també, de relats oposats entre les agents de la Guàrdia Civil, especialment al matí. Hem passat de mirades d'odi a manifestants tranquils i gens excitats, i de Mossos que col·laboraven i feien "bona feina" a una policia catalana que posava trampes a la Benemèrita. Això va passar, expliquen els agents, després de l'escorcoll a Unipost. Dos dels testimonis acusen els Mossos de fer-los sortir amb els vehicles per una "ratera", un carrer molt estret en obres, amb rases al terra i tanques. "El carrer era una ratera, no soc especialista en control de masses però allò em va semblar inaudit", diu un dels presents aquell dia. En aquella situació, però, un dels testimonis admet que els Mossos van col·laborar i van "utilitzar la força per apartar la massa".
20/3/2019: Tot lliga fins que arriben les defenses

La dinovena sessió del judici de l'1-O se centra en l'anàlisi dels correus dels líders independentistes. Es fa referència a milers i milers de missatges, de remitents i de destinataris, per intentar demostrar una context de violència que encara se li resisteix a les acusacions. No poden, tampoc, quan parlen de situacions de tensió en concentracions independentistes els dies previs al referèndum. Tornen a sortir a la conversa els Mossos i, fins i tot, l'actual president de la Generalitat, Quim Torra. El relat del ministeri públic flueix fluït fins que les preguntes dels advocats dels líders independentistes posen sobre la taula matisos, imprecisions, inconcrecions i fins i tot falsedats. El cas més clars ha estat el de Benet Salellas, que desmunta el testimoni d’un agent que va analitzar els correus de Jordi Cuixart, o el de Jordi Pina, que en menys d’un minut fa caure el relat d’un altre testimoni sobre Jordi Sànchez.
19/3/2019: Els alumnes més aplicats de la Fiscalia

Els fiscals Javier Zaragoza i Fidel Cadena, durant l'interrogatori del guàrdia civil que va detenir Josep Maria Jové


"La seva cara no era normal. Denotava molta ràbia i violència. No ho havia viscut mai". Així descriu l'agent de la Guàrdia Civil P35979V, el responsable de l'operatiu a la conselleria d'Exteriors, els manifestants que s'hi van aplegar a les portes durant l'escorcoll del 20 de setembre del 2017. El policia relata al Tribunal Suprem l'actuació a Exteriors com un episodi gairebé apocalíptic, utilitzant expressions com "ràbia descontrolada" i episodis de "terror", tot assegurant que centenars de persones es van abraonar contra els vehicles policials, colpejant-los i, fins i tot, arribant a trencar-ne vidres. Un exemple de com els primers testimonis d'agents de la Guàrdia Civil serveixen per refermar el relat de la Fiscalia. També aprofiten per acusar Jordi Sànchez de "boicotejar" els escorcolls a Economia. Al matí, un exalt càrrec d'Hisenda amb Cristóbal Montoro admet que les despeses vinculades a l'1-O no va ser executades per part del Govern. Els retrets entre les defenses i Marchena van pujant de to a mida que avança el matí.
14/3/2019: Bany de realitat

El dia arrenca tranquil amb la declaració de l'exdirectora de Serveis de Presidència, Teresa Prohias, que admet que campanyes vinculades a l'1-O tenien despeses "compromeses". L'entrada del major Josep Lluís Trapero ho amaga tot: ve amb voluntat de declarar i, també, d'exposar fil per randa la seva versió dels fets del 2017. L'interrogatori el comença Vox, que no formula preguntes gaire preparades i complica la vida a la resta de parts. Trapero es limita a dir que el cordó policial que havia de permetre la sortida de la secretària judicial el 20-S era "segur" i que l'alternativa de sortir pel terrat només era això, una "alternativa" que es va tractar en tot moment amb ella. Les revelacions comencen a aparèixer en el torn de la Fiscalia: qualifica com a "irresponsable" la gestió pública de l'1-O per part de l'exconseller Joaquim Forn i insisteix que s'estava "confonent" els catalans. La primera traca la deixa anar en resposta a Xavier Melero, precisament advocat de Forn: explica que hi havia un pla per detenir Carles Puigdemont i tot el Govern en cas que haguessin rebut l'ordre judicial concreta. La segona bomba informativa la fa pública al final de tot, quan Manuel Marchena fa preguntes concretes al major davant la incompetència de Vox per formular-ne de concretes en el primer torn. Trapero revela què va dir a l'executiu en la reunió del 28 de setembre: que no "s'equivoquessin" amb els Mossos, que complirien les ordres judicials i que no compartien el projecte independentista. Un abans i un després en el judici.
13/3/2019: El Diplocat, un ens autònom

Albert Royo, exsecretari general del Diplocat, el dimecres 13 de març al Suprem


El Diplocat és una entitat público-privada de diplomàcia pública que ha estat en el punt de mira de l'Estat des que va arrencar el procés. Amb el 155 es va liquidar per ordre directa de Mariano Rajoy, i després l'exvicepresidenta Soraya Sáenz de Santamaría -ara fitxada pel bufet Cuatrecasas- se'n vantava públicament. Albert Royo, que va ser secretari general del Diplocat, compareix al Suprem i desvincula l'ens de l'acció del Govern abans del referèndum. Royo admet que hi havia "peticions" de la Generalitat per actuar coordinadament però defensa l'autonomia del Diplocat i nega que es paguessin honoraris a observadors internacionals. Els dos observadors citats -Paul Sinning i Helena Catt- testificaran més endavant.
12/3/2019: furgant en el vincle amb el Govern

Enric Vidal, dissenyador gràfic, testimoni al Tribunal Suprem


Jornada ràpida, molt ràpida, al Suprem. Arrenca La responsable de recursos humans de la impremta Artyplan, Rosa Maria Sans, declara que l'empresa va elaborar cartells i fulletons per valor de 17.000 euros, però sense albarà ni factura. Sans diu que va conèixer que era publicitat del referèndum un cop la Guàrdia Civil va entrar a l'empresa, el setembre de 2017. Despres, la Guàrdia Civil li va demanar que quantifiqués l'encàrrec i, després de consultar amb l'àrea de producció, el va valorar en 17.000 euros. Sans ha explicat que el contacte que figurava a la fulla d'encàrrec era Òmnium Cultural, amb qui treballava feia anys. El primer testimoni de la tarda és Enric Vidal, dissenyador gràfic que podria haver fet de mediador entre la Generalitat i diverses impremtes per tal d'imprimir propaganda del referèndum. Vidal ha explicat que "un tal Toni" es va posar en contacte amb ell per encarregar-li que es posés en contacte amb tres empreses per imprimir uns cartells. Vidal ha assegurat que no sabia qui era el "Toni" que el trucava, però després ha dit que, quan va veure a través dels mitjans Antoni Molons, exsecretari de Difusió i Atenció Ciutadana -i actual secretari de Comunicació del Govern-, va "suposar" que era ell
11/3/2019: Més Mossos i més insistència amb la malversació

La cinquena setmana del judici arrenca just on es va deixar la quarta: amb l'interrogatori a Manuel Castellví, excomissari en cap d'informació dels Mossos d'Esquadra. A preguntes de les defenses recula respecte el que va dir la setmana passada i assenyala que el cos de policia català va actuar sense "ingerències" del Govern. Assegura que les "circumstàncies" de la jornada del referèndum "no van desbordar les previsions", i constata la "no-violència" de les manifestacions organitzades per Òmnium i l'ANC. Després acudeix a declarar Emili Quevedo, màxim responsable de la comissaria general tècnica de planificació de seguretat durant l'1-O, que detalla desavinences entre l'executiu i els Mossos. De fet, indica que en dues ocasions la policia va desaconsellar la celebració de la votació. En la jornada de tarda, les acusacions tampoc poden demostrar la malversació amb els empleats d'Unipost. Extreballadors de l'empresa de missatgeria detallen que les cartes que la Guàrdia Civil va requisar a Terrassa eren de la Generalitat però estaven paralitzades perquè van arribar sense albarà ni ordre de repartiment.
7/3/2019: Primera aparició dels Mossos

L'excap d'informació dels Mossos l'1-O, Manuel Castellví, al Suprem. Foto:ND


Sebastián Trapote, excap de la Policia Nacional espanyola a Catalunya durant el referèndum, apunta una dada fonamental en l'inici de l'interrogatori al Suprem: hi havia preparat un pla B en cas que els Mossos no impedissin el referèndum. L'ordre d'activar-lo, diu, la va donar Diego Pérez de los Cobos després d'una trucada amb José Antonio Nieto, exsecretari d'Estat de Seguretat. Ángel Gozalo, l'homòleg de Trapote a la Guàrdia Civil, insisteix que el llenguatge a Catalunya era "prebèl·lic" i revela que l'institut armat ja investigava el procés català des d'abans del 9-N del 2014. Després de dies d'acusacions contra els Mossos, a la tarda apareix al Suprem l'excap de la comissaria d'informació del cos policial català durant l'1-O, que descarrega les responsabilitats de la celebració del referèndum en el Govern. Es fa tard i Marchena decideix suspendre la declaració -poc còmoda per a Castellví- fins al dilluns vinent.
6/3/2019: La pel·lícula (dels fets) de la secretària judicial del 20-S

Diego Pérez de los Cobos arrenca la segona jornada d'interrogatori amb la mateixa línia argumental que el dia anterior: l'1-O no hi va haver càrregues policials a Catalunya i l'ambient era "hostil" cap a l'Estat. La qüestió provoca una trifulca entre Jordi Pina i Manuel Marchena, que ja no és l'àrbitre neutral i amable de les primeres jornades. A Pérez de los Cobos immediatament li agafa el relleu la protagonista del dia, Montserrat del Toro, secretària judicial del jutjat número 13 de Barcelona i present a la conselleria d'Economia durant tota la jornada d'escorcolls de la Guàrdia Civil. Del Toro descriu el 20-S amb un llenguatge pràcticament bèl·lic: va passar "por" i "angoixa", i va escoltar el soroll "típic" dels tumults. "Senyor jutge, m'ha de treure d'aquí", assegura que va demanar. Fins i tot va explorar la possibilitat de sortir amb helicòpter. Després de la pel·lícula dels fets descrita per Del Toro, comença el torn d'altres testimonis, com és el cas dels responsables dels hotels on es van allotjar guàrdies civils i el pràctic del Port de Palamós, que contradiu el relat que va fer Josep Rull de l'arribada del vaixell dels piolins.  A la tarda prenen la paraula testimonis cridats per la Fiscalia i l'Advocacia de l'Estat per mirar d'afermar la malversació. Cap dels cridats a declarar, però, assegura haver cobrat diners públics.
5/3/2019: Millo i Pérez de los Cobos blanquegen la violència policial

Enric Millo, aquest dimarts al Tribunal Suprem Foto: ACN


Dia d'alt voltatge al Tribunal Suprem. Enric Millo, exdelegat del govern espanyol a Catalunya, dispara ràpidament tres missatges: Carles Puigdemont no volia dialogar abans del referèndum, els Mossos van permetre la votació i la violència de la Guàrdia Civil i la Policia Nacional espanyola contra l'1-O va ser en tot moment proporcionada i legal. Si va existir, de fet, va ser perquè existia un clima "d'assetjament" a Catalunya. L'interrogatori té moments que ja formen part de la història del judici, especialment quan descriu la tàctica del Fairy segons al qual es feia servir el líquid viscós per fer caure agents i colpejar-los al cap. El relat queda reforçat per l'aparició, ja a la tarda, de Diego Pérez de los Cobos, coronel de la Guàrdia Civil que estava al capdavant dels cossos policials durant el referèndum. Assenyala directament Josep Lluís Trapero i acusa Puigdemont d'atiar la "violència" amb les apel·lacions a defensar les urnes. La jornada es tanca en fals, perquè l'interrogatori és llarg i no dona temps a acabar-lo. Andreu Van den Eynde i Jordi Pina s'hauran d'esperar fins demà.
4/3/2019: L'exnúmero dos de Zoido assumeix les càrregues de l'1-O

Després de les explicacions evasives de Mariano Rajoy, Soraya Sáenz de Santamaría i -sobretot- Juan Ignacio Zoido, el desè dia del judici va servir per posar cara al primer representant del govern espanyol que no s'amagava de les càrregues judicials: José Antonio Nieto. L'exsecretari d'Estat de Seguretat assumeix les ordres del dispositiu de l'1-O, nega l'existència de violència policial i apunta directament els Mossos per la celebració del referèndum. A Nieto li agafen el relleu responsables parlamentaris com ara Roger Torrent -president de la institució, que defensa la feina de Carme Forcadell- i José María Espejo-Saavedra i David Pérez, que defensen que calia inadmetre iniciatives inconstitucionals. Una versió que avalada per Xavier Muro i Antoni Bayona, secretari general del Parlament i exlletrat major de la cambra catalana, respectivament. El dia serveix per marcar un punt d'inflexió: Manuel Marchena fa una interpretació restrictiva de la llei d'enjudicament criminal i impedeix preguntes a Torrent sobre l'1-O i el 20-S. Les presses comencen a arribar al Suprem.
28/2/2019: El govern Rajoy s'espolsa les culpes de la violència de l'1-O

Dues realitats difícils de controvertir s'han passejat aquest dijous per la sala segona del Tribunal Suprem. I han ajudat a confirmar el que s'ha vist aquesta setmana en el torn de les proves testificals (les declaracions dels testimonis). La primera és que el govern de Mariano Rajoy no va voler dialogar mai per resoldre el conflicte polític, ni tan sols quan la situació estava més enverinada o tenia més pressió per fer-ho. I la segona és que els membres del govern del PP intentaran apuntalar l'acusació de rebel·lió. No amb acusacions o fets concrets sinó amb la idea que la tensió política i la suposada deixadesa dels Mossos d'Esquadra va propiciar un escenari violent la tardor de 2017.

La violència de l'1-O, que van protagonitzar els cossos policials que ells comandaven i que van denunciar instàncies internacionals, no els interpel·la. Asseguren que no la van provocar, que ho van fer els que van posar les urnes en contra de les seves advertències i les de la Justícia. Si el zel per fer complir les ordres dels jutjats i la Fiscalia va ser o no excessiu és, segons els principals membres de l'executiu del PP, una qüestió dels comandaments, una decisió operativa. I més concretament del coronel Diego Pérez de los Cobos, que declara dimarts vinent i dirigia el dispositiu, per la condició de coordinador dels cossos policials.
27/2/2019: Rajoy presumeix d'immobilisme i la desobediència entra al Suprem
Un cop superats els interrogatoris a tots els acusats, la primera jornada de declaracions dels testimonis concedeix protagonisme al relat del govern liderat per Mariano Rajoy. L'expresident espanyol presumeix al Suprem del que li va permetre construir una llarga trajectòria política, culminada amb dues legislatures a la Moncloa: l'immobilisme. "La proposta més important que vaig fer va ser que es deixés de vulnerar la Constitució", expressa Rajoy a la sala. És la frase més definitòria de la seva declaració. L'exlíder del PP insisteix que va deixar clar tant a Artur Mas com a Carles Puigdemont que no faria res per "liquidar la sobirania nacional". De forma encara més vehement, Soraya Sáenz de Santamaría transmet un missatge equivalent, amb l'afegit que aferma el relat de la violència. L'exvicepresidenta espanyola, però, pateix per documentar els episodis violents i detallar el calendari de la presa de decisions, especialment sobre l'operatiu policial desplegat a Catalunya en els mesos de setembre i octubre del 2017. Pel Suprem també hi passa Cristóbal Montoro, que matisa les seves afirmacions sobre els recursos públics destinats a l'organització del referèndum. L'exministre no es mostra tan contundent sobre un eventual delicte de malversació com ho havia estat quan era titular d'Hisenda i raona que el control financer desplegat pel govern espanyol no impedia l'actuació fraudulenta de la Generalitat. Tot i que el gruix de la jornada se centra en el testimoni dels representants de l'executiu del PP, Antonio Baños i Eulàlia Reguant obtenen protagonisme en el tram final de la jornada. Els dos exdiputats de la CUP es neguen a atendre les preguntes de Vox i Manuel Marchena els expulsa de la sala, amb multa afegida de 2.500 euros i l'amenaça d'un delicte de desobediència greu. És el primer episodi que trenca el guió de Marchena.
26/2/2019: La Fiscalia naufraga amb Cuixart; Forcadell fortifica el Parlament
Jordi Cuixart és el penúltim acusat en ser interrogat al Suprem. El president d'Òmnium, el pres polític que suma més dies empresonat -juntament amb Jordi Sànchez-, renega de la seva declaració davant Pablo Llarena de gener del 2018. Detalla que, en aquella exposició, va pesar el factor de la privació de llibertat, però que ara la seva prioritat ja no és "sortir de la presó" sinó evidenciar el conflicte polític. Per això, reivindica que "mai cap tribunal va interpel·lar els ciutadans a no participar en el referèndum" de l'1 d'octubre, nega les acusacions de violència i presenta l'acció d'Òmnium com un exercici de "desobediència civil". Cuixart entra en el cos a cos amb la Fiscalia i en surt sense esgarrinxades. La seva defensa, que presenta vídeos que destaquen la seva obsessió per la protesta pacífica, celebra el resultat de l'interrogatori. Al seu torn, Carme Forcadell -última interrogada- protegeix les seves funcions com a presidenta del Parlament: es presenta com un mur de protecció del debat parlamentari, sinònim de garantia de llibertat d'expressió. Requerida per la fiscal Consuelo Madrigal, acusa el Tribunal Constitucional d'estar polititzat i de voler convertir la mesa del Parlament en un "òrgan censor", i assegura que va actuar d'acord amb el reglament del Parlament, preservant l'exercici de drets fonamentals. Forcadell pateix per defensar les sessions del 6 i 7 de setembre a la cambra, i admet que, en la fase de culminació del procés, l'independentisme no va arribar fins al final. De fet, detalla que el programa electoral de Junts pel Sí "no es va portar a la pràctica" i que la declaració d'independència no va tenir "transcendència jurídica". Acaben els interrogatoris dels 12 acusats. L'independentisme en fa un balanç positiu. Arriba el torn dels testimonis.
21/2/2019: Sànchez rebat la rebel·lió, la Fiscalia no afina

Jordi Sànchez apareix a la sala amb corbata, una imatge inusual, i es reivindica com a pres polític. Des del primer moment entra al xoc amb el fiscal Javier Zaragoza, el més incisiu de tots i el que es recolza més en documents per sustentar l'acusació. No passa gaire estona que ja estan immersos en un tens cara a cara sobre la manifestació del 20 de setembre a les portes del Departament d'Economia. L'expresident de l'ANC indica que era una "protesta" contra l'actuació de la Guàrdia Civil i per "defensar les institucions", i que és "rotundament fals" que hi hagués un "intent d'assalt permanent" a la conselleria. L'estratègia és clara: rebatre l'acusació de "tumults" -en els quals es basen la rebel·lió i la presó preventiva- i negar que s'entorpís la feina de la Guàrdia Civil. Pel que fa al referèndum, Sànchez ho té clar: la justícia i la Fiscalia no van prohibir que la ciutadania hi participés. El fiscal Zaragoza, sorprès, no ho acaba d'entendre: per què la gent va anar a votar si la votació estava prohibida pel Tribunal Constitucional?  Poc abans, el representant del ministeri públic estava més còmode ensenyant fotografies dels danys en els vehicles de la Guàrdia Civil. La defensa contraataca una mica més tard amb imatges de la violència policial de l'1-O. A primera hora, Santi Vila es dedica a restar valor al referèndum -no el reconeix com a tal- i relata la seva dimissió, que va arribar després del fracàs de la mediació entre governs per aturar la DUI i el 155. L'exconseller d'Empresa, el més díscol dels acusats, sosté que tots haurien d'haver estar més "responsables", però carrega contra els "aprenents de bruixot" que proliferaven -i proliferen- a les xarxes socials. Els de Barcelona, no els de Madrid.
29/2/2019: L'1-O i la DUI, diluïts

Marchena comença amb una declaració d'intencions: habilita bona part dels dilluns del mes de març per accelerar el judici. Els encausats encara no ho saben, però viuran la jornada més llarga -fins ara- del procés obert al Suprem, amb la declaració de quatre dirigents -Josep Rull, Dolors Bassa, Meritxell Borràs i Carles Mundó- que s'allarga fins a les nou del vespre. Obre foc Rull, que nega la malversació i rebaixa la declaració de la independència. Bassa, amb els missatges preparats, emet tres líníes de defensa: el Govern va "desistir" d'organitzar l'1-O després de la suspensió, el referèndum mai va ser un "acte concloent" per a la independència, i cap euro públic va anar a parar a la votació. Borràs, que s'emociona en recordar el seu difunt pare Jacint, nega haver comprat les urnes del referèndum, mentre que Mundó apunta que es va finançar amb diner privat. Una jornada llarga en la qual els encausats -especialment els dos primers, Rull i Bassa- insisteixen en la voluntat de pacte de l'independentisme. Mentrestant, el rei Felip VI emula el discurs del 3-O en l'entrega d'un premi de l'Associació Mundial de Juristes. Ironies del calendari.
19/2/2019: Turull contra el fiscal, el Romeva més didàctic

Jordi Turull arriba preparat al banc dels acusats. Decideix respondre la Fiscalia i l'Advocacia de l'Estat, però no Vox. Ràpidament entra al xoc amb el fiscal Jaime Moreno. "Els catalans no som ovelles, no som gent militaritzada, el moviment independentista va de baix a dalt", assegura l'exconseller de la Presidència. Amb ironia, assegura ser soci d'Òmnium Cultural -"no era un delicte ni durant el franquisme"- i també d'altres entitats com Càritas Diocesana i el RACC. Acusa la Fiscalia de bastir un relat "delirant" sobre la violència, nega tenir coneixement de la compra de les urnes i de la seva distribució i acaba emmarcant la declaració de la independència en el "pacifisme". El fiscal Moreno, més preparat que el seu company Fidel Cadena la setmana passada, protagonitza un xoc elèctric amb Turull. El voltatge és menor amb Rosa María Seoane, advocada de l'Estat, que fa de "cotxe escombra" de la Fiscalia. Turull li diu, a banda, que l'independentisme "persistirà" en la voluntat de diàleg amb l'Estat. A la tarda és el torn de Raül Romeva, que fa una classe sobre el dret a l'autodeterminació i acaba amb una frase que marca la jornada: "Retornin la carpeta catalana a la política". El resum d'una jornada en la qual les defenses tornen a plantejar estratègies diferents: una de política per a Romeva -només respon a l'advocat Andreu Van den Eynde- i una que afegeix elements tècnics -en el cas de Turull i del lletrat Jordi Pina-. El Suprem, en paral·lel, decideix accelerar els testimonis polítics i ja cita Artur Mas i Mariano Rajoy per dimarts vinent. El ritme es va fent frenètic a la sala segona del tribunal.
14/2/2019: Les estratègies de Junqueras i Forn

Acabades les qüestions prèvies, comencen a explicar-se els primers acusats. Obre foc Oriol Junqueras, que abans de respondre les preguntes ja deixa clares tres coses: que es considera un "pres polític", que se l'acusa per les seves idees i que es tracta d'un judici "polític". Només respon el seu advocat, Andreu van den Eynde, i descarta entrar al xoc amb la Fiscalia, l'Advocacia de l'Estat i l'acusació popular. "Res del que hem fet és delicte", exclama el líder d'ERC amb un discurs de to marcadament polític. Insisteix que l'independentisme mai ha avalat la violència i que, en cas de fer-ho, el moviment perdria tota la legitimitat. Abans de la pausa per dinar ja és el torn de Joaquim Forn, exconseller d'Interior, que vol deixar clar que els Mossos van complir en tot moment amb les ordres que arribaven de la Fiscalia per impedir el referèndum. La Fiscalia busca les presumptes incoherències de Forn, i es guanya algun retret de Marchena per la manca de concreció de les preguntes. Passarà més tard, també, amb l'Advocacia de l'Estat. Quan arriba el torn de l'advocat de l'exconseller, Xavier Melero, Forn relata els fets que van conduir cap a la declaració de la independència. S'afanya a deixar clar que no va tenir cap efectivitat i li resta transcendència. Dues intervencions, les de l'exvicepresident i la de l'exconseller, que evidencien dues estratègies de defensa diferents.
13/2/2019: Torn per la Fiscalia (i Vox)

Després de l'obertura, amb les defenses denunciant la "vulneració" dels drets fonamentals dels encausats, és el torn per a la Fiscalia i Vox. El ministeri públic, representat per Javier Zaragoza i Fidel Cadena, remarquen el caràcter polític del judici en negar que existeixi la "sobirania catalana". El partit d'ultradreta fracassa en l'intent d'evitar els llaços grocs a la sala segona del Suprem i, després, intenta deixar clar que els drets fonamentals no són "il·limitats". Un dels moments més emotius del dia és la trobada -avançada per NacióDigital- dels familiars amb els presos en un moment de pausa. Just en aquell instant, el Congrés acaba de tombar els pressupostos generals de l'Estat i aboca Pedro Sánchez a convocar eleccions. En funció de quan siguin, el judici es pot solapar amb la campanya.
12/12/2019: Inici per a la història

Els voltants del Suprem s'omplen quan encara és de nit. Familiars, observadors internacionals i un eixam de periodistes -més de 600 acreditats- esperen per entrar a l'edifici. "Decidir no és delicte", diu la pancarta de la congregació sobiranista, amb els presidents Roger Torrent i Quim Torra. El seu cap de gabinet, Joan Ramon Casals, és un dels encarregats de queixar-se a la Policia Nacional espanyola dels problemes d'alguns familiars per entrar. Els presos arriben al Suprem des de les presons d'Alcalá Meco i Soto del Real sense manilles, i pugen a la sala. El moment més esperat arriba poc després de les deu: la imatge dels dotze acusats asseguts al banc, just davant del tribunal. A partir d'aquí, les defenses agafen el protagonisme. Hi ha dues estratègies evidents -una de més política i una altra de més tècnica-, però una base comuna, que és la denúncia de vulneració dels drets fonamentals. Quan acaba la sessió, Torra es dirigeix a la delegació del Govern a Madrid per denunciar la "farsa" i la "revenja" que suposa el judici. A diverses places del país, inclosa la de Catalunya a Barcelona, les entitats es mobilitzen per protestar. Al Congrés és a punt d'acabar el debat de les esmenes a la totalitat dels pressupostos generals de l'Estat, amb Pedro Sánchez contra les cordes. L'independentisme manté les esmenes i el PSOE es nega a parlar d'autodeterminació. Les eleccions s'acosten.
1/2/2019: Trasllat dels presos a Madrid

El trasllat dels presos a Madrid Foto: Josep M Montaner


Poc després de les quatre de la matinada, els presos tancats a Lledoners, Puig de les Basses i Mas d'Enric es lleven per anar cap a Brians 2, on els espera Quim Torra acompanyat de pràcticament tot el Govern per acomiadar-los. Allà entren en un vehicle de la Guàrdia Civil que els condueix cap a Madrid. Les dones -Carme Forcadell, Dolors Bassa- a Alcalá Meco, els homes -Oriol Junqueras, Raül Romeva, Jordi Cuixart, Jordi Sànchez, Josep Rull, Joaquim Forn i Jordi Turull- a Soto del Real. S'organitzen mobilitzacions a les sortides de les presons per acompanyar els encausats, que arriben al vespre a la capital espanyola. Des d'allà esperen la data del judici, que el Suprem fa pública poc després: 12 de febrer. Torra i els membres del Govern fan una declaració a la Galeria Gòtica per apel·lar la comunitat internacional.
18/12/2018: Últim tràmit al Suprem

Els advocats dels acusats en el judici de l'1-O, en la vista del 18 de desembre Foto: ACN


L'últim procediment abans del judici se celebra a Madrid el 18 de desembre, dia en què es porta al Suprem la seva competència per jutjar els fets. La intervenció de la Fiscalia és implacable. El fiscal Jaime Moreno defensa que sigui l'alt tribunal, i no el TSJC, qui porti a terme el judici de l'1-O contra els líders del procés. Durant la seva intervenció insisteix que "no existeix el dret al jutge del lloc, sinó el dret al jutge que estableixen les normes", i que la voluntat d'internacionalitzar el conflicte és un dels elements clau per a la tesi independentista. L'Advocacia de l'Estat apel·la a la unitat d'Espanya, mentre que les defenses demanen que tot anés cap al TSJC. Només els membres de la mesa -Lluís Guinó, Lluís Corominas, Ramona Barrufet, Joan Josep Nuet i Anna Simó- a excepció de Forcadell són jutjats al TSJC, així com també Mireia Boya, expresidenta del grup parlamentari de la CUP. La resta, a Madrid.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Participació