02
de febrer
del
2019
Actualitzat
el
12
de febrer
a les
9:49h
Llums i ombres entre despatxos i jutjats. La causa judicial de l'1-O n'ha estat repleta. Des del seu inici oficial, amb la querella de l'exfiscal general de l'Estat, José Manuel Maza, contra tot el Govern i els membres sobiranistes de la mesa del Parlament, però fins i tot molt abans, amb l'ordre del jutjat d'instrucció 13 de Barcelona. Aquest organisme va ordenar la macrooperació policial del 20 de setembre per la qual serien acusats els líders d'Òmnium i de l'ANC, Jordi Cuixart i Jordi Sànchez.
Des d'aquell moment, i ja amb l'entrada en escena de la presó provisional dictada pel jutge instructor del Tribunal Suprem, Pablo Llarena, diverses decisions i actuacions judicials han estat criticades per les defenses, han generat dubtes a ulls dels juristes, i la imparcialitat de la causa s'ha posat al centre del debat. Aquestes són les deu ombres de la instrucció del judici de l'1-O, que ara arriba a la sala segona del Tribunal Suprem però que tot apunta que acabarà a Estrasburg si hi ha condemnes.
Des d'aquell moment, i ja amb l'entrada en escena de la presó provisional dictada pel jutge instructor del Tribunal Suprem, Pablo Llarena, diverses decisions i actuacions judicials han estat criticades per les defenses, han generat dubtes a ulls dels juristes, i la imparcialitat de la causa s'ha posat al centre del debat. Aquestes són les deu ombres de la instrucció del judici de l'1-O, que ara arriba a la sala segona del Tribunal Suprem però que tot apunta que acabarà a Estrasburg si hi ha condemnes.