03
de febrer
del
2019
Actualitzat
el
04
de febrer
a les
12:52h
"PSOE sí, Sánchez no". Podria ser el nou lema de la direcció de Ciutadans, que prepara una ofensiva per terra, mar i aire per fer descavalcar el president del govern espanyol i situar-lo de nou en aquell 2 d'octubre del 2016, quan va haver de dimitir com a secretari general del PSOE empès pels seus barons. Per aconseguir-ho, Albert Rivera es prepara per estendre la mà als presidents autonòmics socialistes que facin curt de vots a les eleccions del 26 de maig i a qui la cúpula de Ciutadans consideri "no sanchistes". Una oferta de saldo: acords d'investidura a canvi d'aparèixer com a focus de dissidència en un PSOE convuls. A la diana hi ha els sospitosos habituals de la vella guàrdia socialista: Emiliano García-Page (Castella-La Manxa), Guillermo Fernández Vara (Extremadura) i Javier Lambán (Aragó). Tres tenors que tenen poca afinitat amb la cúpula de Ferraz i que reneguen de l'estratègia de Sánchez en relació a Catalunya.
La maniobra té un doble objectiu. El primer: allunyar Ciutadans de la fotografia del trident andalús de dretes -amb PP i Vox- que ha espantat els socis europeus i que ennegreix les seves opcions de futur. "El trident no existeix", insisteixen veus de la direcció del partit taronja, conscients que projectar-se com una opció a mig camí entre el PSOE i un PP radicalitzat és infinitament millor que aparèixer retratat com l'ala esquerra d'un artefacte liderat per Pablo Casado. Un desmarcatge –real o fictici- que serveix alhora per deixar en fora de joc el líder del PP i per alimentar les expectatives d'una coalició de govern amb el PSOE post-sanchista. Es tracta, en definitiva, d'obrir el ventall d'opcions i fer gestos per reocupar l'estepa del centredreta espanyol que Casado ha abandonat perseguint els vots de Vox.
El segon objectiu és encendre la metxa d'una revolta que faci explotar el PSOE de Sánchez i que possibiliti un relleu a Ferraz. Ciutadans creu que qualsevol oferta d'investidura a nivell autonòmic tensarà la corda entre la cúpula socialista i els seus territoris. Vol contraposar l'afany de supervivència dels barons als interessos del secretari general del partit. Sánchez, que va trencar relacions amb Rivera després que aquest el qualifiqués de "colpista", només pot comptar amb Podem i les forces independentistes com a possibles aliats per repetir a La Moncloa, mentre que les urgències dels seus companys de files els poden abocar a atendre els cants de sirena del partit taronja.
Un xoc tectònic que Ciutadans preveu atiar situant de nou Catalunya a l'eix de la campanya. Els presidents autonòmics socialistes han comprat el diagnòstic del PSOE andalús, que atribueix la caiguda de Susana Díaz a la política del "diàleg" de Sánchez amb les forces independentistes. García-Page, Fernández Vara i Lambán han llançat missatges d'advertiment sobre aquesta qüestió les últimes setmanes, i previsiblement enduriran el seu discurs durant el procés judicial i en les hores prèvies a les eleccions del 26 de maig. Tot pel vot, encara que això impliqui remar contra l'estratègia de la Moncloa i calcar el discurs del PP i de Ciutadans donant suport –com ha fet el PSOE extremeny- a una nova aplicació de l'article 155.
El pla de Rivera, però, topa amb la tenacitat de Sánchez, que ja té experiència en això dels cops d'Estat. El secretari general del PSOE disposa d'eines dissuassòries com la potestat de donar el vist-i-plau o retocar les llistes electorals a les municipals i autonòmiques de la seva formació, i en cas de revolta podria promoure candidatures alternatives als congressos territorials. Ferraz ja ha avançat que aplicarà la vara correctiva al PSOE andalús en el comitè federal del 6 d'abril, en el qual s'aprovaran les candidatures autonòmiques i municipals. Un avís a navegants per a uns barons que a base de desafiar la direcció s'arrisquen a quedar-se sense govern i sense pes al partit. I si no, que li ho preguntin a Susana Díaz.
La maniobra té un doble objectiu. El primer: allunyar Ciutadans de la fotografia del trident andalús de dretes -amb PP i Vox- que ha espantat els socis europeus i que ennegreix les seves opcions de futur. "El trident no existeix", insisteixen veus de la direcció del partit taronja, conscients que projectar-se com una opció a mig camí entre el PSOE i un PP radicalitzat és infinitament millor que aparèixer retratat com l'ala esquerra d'un artefacte liderat per Pablo Casado. Un desmarcatge –real o fictici- que serveix alhora per deixar en fora de joc el líder del PP i per alimentar les expectatives d'una coalició de govern amb el PSOE post-sanchista. Es tracta, en definitiva, d'obrir el ventall d'opcions i fer gestos per reocupar l'estepa del centredreta espanyol que Casado ha abandonat perseguint els vots de Vox.
Rivera prova d'allunyar Ciutadans de la fotografia del trident andalús de dretes, que ha espantat els socis europeus i que ennegreix les seves opcions de futur
El segon objectiu és encendre la metxa d'una revolta que faci explotar el PSOE de Sánchez i que possibiliti un relleu a Ferraz. Ciutadans creu que qualsevol oferta d'investidura a nivell autonòmic tensarà la corda entre la cúpula socialista i els seus territoris. Vol contraposar l'afany de supervivència dels barons als interessos del secretari general del partit. Sánchez, que va trencar relacions amb Rivera després que aquest el qualifiqués de "colpista", només pot comptar amb Podem i les forces independentistes com a possibles aliats per repetir a La Moncloa, mentre que les urgències dels seus companys de files els poden abocar a atendre els cants de sirena del partit taronja.
Un xoc tectònic que Ciutadans preveu atiar situant de nou Catalunya a l'eix de la campanya. Els presidents autonòmics socialistes han comprat el diagnòstic del PSOE andalús, que atribueix la caiguda de Susana Díaz a la política del "diàleg" de Sánchez amb les forces independentistes. García-Page, Fernández Vara i Lambán han llançat missatges d'advertiment sobre aquesta qüestió les últimes setmanes, i previsiblement enduriran el seu discurs durant el procés judicial i en les hores prèvies a les eleccions del 26 de maig. Tot pel vot, encara que això impliqui remar contra l'estratègia de la Moncloa i calcar el discurs del PP i de Ciutadans donant suport –com ha fet el PSOE extremeny- a una nova aplicació de l'article 155.
Els presidents autonòmics socialistes han comprat el diagnòstic del PSOE andalús, que atribueix la caiguda de Susana Díaz a la política del "diàleg" de Sánchez
El pla de Rivera, però, topa amb la tenacitat de Sánchez, que ja té experiència en això dels cops d'Estat. El secretari general del PSOE disposa d'eines dissuassòries com la potestat de donar el vist-i-plau o retocar les llistes electorals a les municipals i autonòmiques de la seva formació, i en cas de revolta podria promoure candidatures alternatives als congressos territorials. Ferraz ja ha avançat que aplicarà la vara correctiva al PSOE andalús en el comitè federal del 6 d'abril, en el qual s'aprovaran les candidatures autonòmiques i municipals. Un avís a navegants per a uns barons que a base de desafiar la direcció s'arrisquen a quedar-se sense govern i sense pes al partit. I si no, que li ho preguntin a Susana Díaz.