El jutge rebutja per segon cop investigar la votant de l'1-O lesionada en una mà a Barcelona

La Fiscalia, l'Advocacia de l'Estat i un sindicat policial l'acusen de resistència a l'autoritat però el magistrat es referma en la seva decisió de l'agost i no hi veu cap delicte

La policia espanyola, a la seu del TSJC en una imatge d'arxiu.
La policia espanyola, a la seu del TSJC en una imatge d'arxiu. | Adrià Costa
NacióDigital
31 de gener del 2019
Actualitzat a les 20:26h
El titular del jutjat d'instrucció número 7 de Barcelona ha desestimat per segon cop la petició d'investigar una votant de l'1-O a l'institut Pau Claris de la capital catalana, que va resultar lesionada a la mà pels antiavalots de la policia espanyola. La votant, marta Torrecillas, que va denunciar el mateix 1-O a NacióDigital que els agents li havien trencat els dits "un per un" i que li havien "tocat els pits", va ser denunciada a continuació per un presumpte delicte de resistència a l'autoritat. 

El ministeri públic, l'Advocacia de l'Estat i el Sindicat Professional de la Policia havien demanat al jutjat que investiguessin Torrecillas, per resistència a l'autoritat, però el magistrat instructor ho ha descartat perquè la dona no va impedir l'entrada dels antiavalots a l'edifici i no va agredir cap agent, sinó que es va limitar a seure a terra i a intentar que no la desallotgessin. 

El jutge es referma així en la seva decisió del passat 16 d'agost, en què tampoc veia cap indici de delicte en l'actitud de Torrecillas, que es va limitar a resistir-se ser "arrossegada escales avall", segons la seva resolució d'aleshores.

"Escales avall", no és en aquest cas una expressió retòrica: L'1-O, a l'institut pau Claris, diversos votants van patir exactament aquest tractament per part dels agents de la Policia Nacional, com ho demostren unes imatges que van fer la volta el món aquell mateix dia. Posteriorment, al maig de l'any passat, encara es van publicar noves imatges de la repressió policial al Pau Claris.



En la seva interlocutòria, a la qual ha tingut accés l'Agència Catalana de Notícies, el jutge referma la seva decisió del passat mes d'agost, i dona la raó a la defensa de la dona, la Generalitat i l'Ajuntament de Barcelona, que s'oposen a citar-la com a investigada. La decisió pot ser recorreguda davant a l'Audiència de Barcelona.

Segons el jutge, l'article 556.1 sanciona amb presó de tres a dotze mesos o multa de sis a divuit mesos els que es "resisteixin o desobeeixin greument" agents policials, però el magistrat creu que els dos vídeos aportats contra la dona no evidencien aquesta actitud. Així, mentre la fiscalia creu que la dona va "impedir" als antiavalots, juntament amb altres votants, "accedir a la zona de votació", el jutge diu que la jove era dins la zona de votació, però els agents ja eren dins, i la dona es va queixar "sense realitzar cap activitat substancial d'obstrucció a l'acció dels agents".
 
No va ser un obstacle

En un segon vídeo, la Fiscalia veu la jove "resistir-se activament al seu desallotjament del col·legi electoral utilitzant la força física, abraçant fortament un altre individu i agafant-se amb les cames a la barana de les escales, obstaculitzant greument el compliment de les disposicions de l'autoritat tot i els requeriments dels agents".

El magistrat, en canvi, recorda que els policies que han declarat al jutjat van dir que no tenien ordres de desallotjar l'edifici, sinó únicament accedir-hi i requisar el material electoral, "cosa que van realitzar sense cap tipus d'obstacle" per part de la dona, diu el jutge.

Arrossegada pel terra

En aquest vídeo també es veu com la dona és arrossegada pel terra i les escales per un policia quan els agents ja són a l'interior i estan decomissant el material electoral. Per això, conclou el jutge, l'actuació de la dona no va afectar "per res" l'actuació policial. Per últim, el jutge veu "discutible" que es digui que la dona va utilitzar la força física per resistir-se a l'autoritat, ja que aquesta força no es va dirigir contra cap agent, sinó que la jove es va tirar a terra i es va agafar al que va poder, "essent sempre aquesta força física en detriment de la seva pròpia integritat personal i de ningú més".
Arxivat a