recerca i desenvolupament

Destinar el 3% del PIB a recerca i desenvolupament, el repte de Catalunya pel curs 2020-2021

L’objectiu marcat en el Pacte Nacional per a la Societat del Coneixement implicaria una inversió pública d’un 0,38% i una de privada de l’1,16% del PIB

per Laura Estrada, 31 de gener de 2019 a les 12:59 |
Créixer en R+D és un dels reptes que té Catalunya | Flickr
Aquesta informació es va publicar originalment el 31 de gener de 2019 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Catalunya vol deixar de ser “un país moderadament innovador” i es vol convertir en líder. Així ho ha reivindicat la consellera d’Empresa i Coneixement Àngels Chacón durant la presentació del Pacte Nacional per a la Societat del Coneixement aquest dijous, una estratègia que té per objectius, entre altres, augmentar la quantia destinada a recerca i desenvolupament (R+D) i arribar al 3% del PIB destinat a això. Aquest creixement implicaria afegir un 1,54% del PIB actual més, dels quals un 0,38% seria inversió pública i un 1,16%, privada.

El pròxim 11 de febrer tindrà lloc la constitució del Plenari, la Taula permanent i set grups de treball que, al llarg de nou mesos, establiran el pacte orientat a construir la Catalunya del futur, pionera en educació superior, recerca, innovació i economia productiva.

 
Si bé tres universitats catalanes es troben dins del Top50 de les millors del món, Chacón  ha recordat que un dels reptes pendents per resoldre és l’accessibilitat a l’educació superior i centres de recerca, així com la protecció de la propietat intel·lectual i la cooperació entre petites, mitjanes i grans empreses. A través de la constitució dels òrgans que dissenyaran l’estratègia –que posteriorment es traduirà en polítiques- del pla que seguirà el país, Catalunya busca resoldre aquestes dificultats que afecten països d’arreu del món.

El pacte es divideix en set eixos i cada grup de treball estarà enfocat en cadascun d’ells: donar impuls a les universitats i centres de recerca per dur a terme les transformacions que calguin; plantejar un model propi de recursos humans per aquests dos centres; establir recursos econòmics per estudiants més desafavorits per garantir la seva l’accessibilitat; identificar agents i diferenciar rols per adoptar mesures; crear un sistema de transferència d’innovació i emprenedoria; i finalment, establir infraestructures de suport focalitzades en l’estratègia política orientada al progrés.

“Les societats que generen coneixement són més riques que les que el compren”


Aquest pacte es combinarà amb l’activitat legislativa, concretament amb la Llei de la Ciència -el marc jurídic que ha de tenir l’activitat de recerca que ara no té- i amb la Llei d’empreses emergents, tecnologia i disrupció, per contemplar tot el nou sistema de les start up. Un dels objectius del pacte, entre altres, també és evitar la fuga de cervells, un problema global.

 

Àngels Chacón durant la presentació del Pacte Nacional per a la Societat del Coneixement Foto: @coneixementcat


 

A banda, “en el nou context de canvis i evolució exponencial del coneixement, caldrà un plantejament estratègic: establir com volem focalitzar i facilitar relacions entre centres de formació superior, empreses, centres de recerca i tecnològics, com volem treballar, i com ens hem de relacionar de manera diferent en aquest ecosistema”, ha dit la consellera, després d’assegurar que “les societats que generen coneixement són més riques que les que el compren”.

“El pacte defineix estratègies i recursos”, és a dir, més que inflar dotacions pressupostàries, es vol determinar quin sistema d’accés a les universitats és preferible, i després veure el cost que suposa. “Quan es tanqui el pacte al desembre estaran establertes les estratègies, les polítiques i els costos, tot això basant-se en un consens, on també hi ha estudiants que participen en el pacte”, ha conclòs.

Catalunya i la recerca i el desenvolupament, en xifres

Segons dades proporcionades per la conselleria d’Empresa i Coneixement, el 34% dels estudiants catalans de màster i grau estan matriculats en una de les 100 millors universitats d’Europa, un percentatge només superat per Suïssa, Dinamarca i Suècia.

Les catalanes atrauen 29.000 estudiants estrangers internacionals, i en el cas dels màsters, Catalunya només és superada pel Regne Unit. Pel que fa a les publicacions científiques, tenint en compte que els catalans representen un 0,1% de la població mundial, la producció d’articles científics a Catalunya representa l’1,3% del total.

El teixit econòmic català és molt divers: actualment hi ha més de 620.000 empreses, més de 15.000 pertanyen al sector TIC, que el darrer any va créixer un 5,5%. A més, 8.600 empreses estrangeres tenen seu a Catalunya i Barcelona és considerada la quarta ciutat europea en start ups amb 1.300 d’aquestes, que generen 13.000 llocs de feina.
 

La presentació del Pacte Nacional per a la Societat del Coneixement Foto: Laura Estrada

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Participació