judici de l'1-O

Aquest és el tribunal que jutja els líders del procés per l'1-O

La sala segona del Tribunal Suprem està formada per set magistrats de reconegut prestigi, sota la presidència de Manuel Marchena

per Aida Morales, 10 de febrer de 2019 a les 16:45 |
El tribunal del Suprem que jutja els líders de l'1-O | ACN
Set magistrats són els que jutgen, al Tribunal Suprem, els 12 líders independentistes en la causa de l'1-O. Tots ells són integrants de la sala segona -la sala penal- de l'alt tribunal espanyol, encapçalada pel seu president, Manuel Marchena, que també és el president i ponent major del tribunal.

NacióDigital ha elaborat un breu perfil de tots ells per destacar les seves qualitats professionals, trajectòria i tendència ideològica.


Manuel Marchena, amonestat pel TEDH

És el president de la sala segona des del novembre del 2014 gràcies al vot majoritari conservador del Consell General del Poder Judicial (CGPJ). Neix el 1959 i entra a l'alt tribunal el 2007. Provinent del món de la fiscalia -és fiscal excedent- serà un dels pesos pesants del resultat de la sentència, ja que també en serà el ponent. Marchena va ser el precursor de l'anomenada "doctrina Atutxa", que va significar una reinterpretació de la jurisprudència del Tribunal Suprem en la condemna d'inhabilitació a l'expresident del Parlament basc Juan María Atutxa que, més tard, el TEDH va tombar. També va ser l'instructor d'una de les causes contra Baltasar Garzón, i va presidir la sala que va arxivar les denúncies de CDC contra l'exdirector de l'Oficina Antifrau de Catalunya Daniel de Alfonso i l'exministre d'Interior Jorge Fernández Díaz.

Periodistes i companys de professió han denunciat en ell una rellevant falta d'imparcialitat i, fins i tot, l'exfiscal anticorrupció Jiménez Villarejo el va descriure com un "perfecte ignorant que té una mala fe absoluta". Durant els últims mesos, de fet, s'ha vist esquitxat pels missatges del portaveu del PP al Senat, Ignacio Cosidó, sobre el repartiment del Poder Judicial entre el PP i el PSOE. 

Andrés Martínez Arrieta, el jutge del CNI


Va néixer el 1955 i des de 1998 és magistrat de la sala del penal del Tribunal Suprem. Va ingressar a la carrera judicial 1979 i va ser destinat a diversos jutjats de primera instància abans de passar a l'Audiència de Madrid, des d'on va fer el salt a l'alt tribunal. Va ser nomenat a la sala segona del Suprem en substitució de Julián Sánchez Melgar, després que el passat mes de febrer de 2017 nomenat fiscal general de l'Estat. S'encarrega de controlar les activitats del CNI i, entre els seus casos més mediàtics, consta l'absolució de quatre guàrdies civils que van torturar els militants d'ETA Igor Portu i Martín Sarasola, condemnats per l'atemptat a la  T-4 de Barajas del 30 de desembre del 2006. Anys després, el Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) va condemnar l'Estat per no investigar les tortures.  

Antonio del Moral García, fervorós opusdeista

Neix el 1959 i des del 2012 és magistrat del Tribunal Suprem. Abans, però, havia exercit com a fiscal al Gabinet Tècnic de la Fiscalia General de l'Estat i al Tribunal Suprem. Destaca la seva vinculació amb l'Opus Dei, una de les faccions més conservadores de l'Església, i participa usualment en alguns dels seus actes. Va ser el magistrat instructor al Suprem de la causa contra l'exalcaldessa de Jerez i diputada del PP María José García-Pelayo -una peça separada del cas Gürtel- sobre qui va aconseguir l'arxiu de la causa. A més, ha estat també un dels magistrats del judici contra l'exduc de Palma, Iñaki Urdangarin, condemnat a cinc anys i deu mesos de presó. Malgrat que actualment compleix condemna en un centre penitenciari, el gendre del rei Felip VI va aconseguir una notable rebaixa de la pena. 

Juan Ramon Berdugo, idees conservadores

Va néixer el 1959 i és magistrat del Tribunal Suprem des del 2004, després de passar per la secció segona de l'Audiència de Còrdova. De caire conservador, és membre de l'Associació Professional de la Magistratura, la majoritària al sector i molt propera al PP. Malgrat que pertany a l'ala més conservadora de l'agrupació judicial, el 1999 va promoure jurisdicció estricta en casos de violència de gènere. També va formar part de la sala que va condemnar -amb rebaixa de pena- Iñaki Urdangarin i que va absoldre els guàrdies civils que van torturar els militants d'ETA Igor Portu i Mattin Sarasola.

Luciano Varela Castro, l'únic progressista

Va néixer el 1947, tot i que no va ser fins el 2007 que va integrar al Tribunal Suprem, després de passar per diversos jutjats de primera instància i per l'Audiència de Pontevedra. És el fundador de l'associació Jutges per a la Democràcia, minoritària i de tendència progressista. El 2009 va ser instructor en el cas Garzón sobre els crims del franquisme, després d'una querella de l'associació Manos Limpias. En aquest procediment es va acusar el magistrat de tenir un enfrontament personal amb Garzón des de feia anys i va aconseguir seure'l a la banqueta dels acusats. La sala segona del Suprem, però, finalment va absoldre Garzón. 

Ana María García Ferrer, la primera dona a la sala en 200 anys

Va néixer el 1959 i va ingressar a la carrera judicial el 1984. Ràpidament va ascendir i, de primera instància a Linares, Aranjuez i Leganés, va passar a Madrid, on es va donar a conèixer per ser la jutgessa instructora del cas Roldán, el director general de la Guàrdia Civil acusat de corrupció que va ser finalment detingut a Tailàndia. El 2008 va ser nomenada presidenta de l'Audiència Provincial d'aquesta comunitat, i també va ser coordinadora territorial a Madrid de l'Escola Judicial. Un dels fet que la distingeix dels seus companys és el de ser la primera dona que accedeix a la sala penal del Suprem en 200 anys, això sí, amb el suport dels progressistes. De fet, pertany a l'associació Jutges per a la Democràcia.

Andrés Palomo del Arco, el moderat conciliador

Neix a Salamanca el 1955 i entra a la sala segona del Suprem el 2014, després de treballar a Cáceres, Salamanca i presidir l'Audiència de Segovia a partir del 1998. De trajectòria moderada -malgrat ser nomenat amb el suport conservador-, ha dedicat bona part del seu temps al món acadèmic. Ha estat professor de Dret Penal a les Universitats de Salamanca i Valladolid, professor del Centre de Formació de la Policia Nacional d'Àvila i autor de 33 publicacions. Per aquests mèrits ha rebut l'Orde de Sant Ramon de Penyafort i la Creu del Mèrit Policial. Palomo, però, ha estat flexible com a ponent de diverses sentències del Suprem relacionades amb el terrorisme. El 2015 va anular per falta de proves la pena de 119 anys de presó per a Itziar Alberdi -membre d'ETA condemnada per enviar un paquet bomba al Ministeri de Justícia el 1991-, i també va confirmar el 2019 l'absolució d'Arkaitz Terron, un usuari de Twitter acusat d'enaltiment del terrorisme.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Participació