30
de gener
del
2019
Actualitzat
el
31
de gener
a les
8:32h
La sortida d'Elsa Artadi del Govern implicarà canvis en el funcionament de l'executiu. La consellera de la Presidència i portaveu de l'executiu planifica des de fa setmanes el salt cap a l'Ajuntament de Barcelona com a número dos de Joaquim Forn, i això obligarà a fer reestructuracions internes. Una de les modificacions més probables en l'organigrama és que, segons diverses fonts consultades per NacióDigital, es deslligui el càrrec de conseller de la Presidència del de portaveu del Govern. Això vol dir, per tant, que qui entri a substituir Artadi -el nom més ben situat és el de Meritxell Budó, alcaldessa de la Garriga- liderarà Presidència, però no té per què exercir com a cara del gabinet.
Si es compleix aquest esquema, que és el que ara mateix té el president Quim Torra damunt la taula, la figura de portaveu l'ocuparà un professional extern. Des de Palau ja s'estan escrutant perfils, seguint l'exemple de la periodista Aurora Masip al principi del segon tripartit. Aquesta persona que s'incorporés de fora també podria disposar d'un càrrec en l'apartat de Comunicació del Govern, sempre i quan el relleu d'Artadi comportés també la sortida -en direcció a l'Ajuntament- d'alguns dels dirigents més propers a ella. Bona part dels quals van treballar ja en la campanya de Junts per Catalunya (JxCat) a les eleccions catalanes del 21-D del 2017.
Alguns dels noms que apareixen en les travesses són els d'Eduard Pujol, portaveu parlamentari adjunt de JxCat, i Pilar Calvo, que va exercir de cara visible dels presos en vaga de fam el mes de desembre. Altres fonts no descarten que es creï la figura de conseller portaveu, però això suposaria alterar els equilibris a Govern, tenint en compte que ara els departaments estan al 50% entre els postconvergents i ERC. Torra va anunciar la setmana passada que seria una dona qui rellevaria Artadi per mantenir la paritat dins l'executiu, una qüestió sobre la qual no hi ha discussió.
La consellera ja treballa en l'equip de campanya electoral i en la llista. Una llista, per cert, que dependrà els equilibris entre els espais del PDECat, JxCat -la marca de l'antiga CDC registrada per anar a les municipals i europees del mes de maig- i la Crida Nacional per la República liderada per Carles Puigdemont, Jordi Sànchez i Torra. El desig d'Artadi és que el PDECat i els regidors que ara ocupen seient a l'Ajuntament no tinguin un pes destacat a la llista, i això genera conflictes. El partit vol que Neus Munté, guanyadora de les primàries, sigui la número tres, però la consellera prefereix que aquest lloc l'ocupi Ferran Mascarell, ara al capdavant d'una candidatura independent.
Un dels noms que se sospesen per entrar a la candidatura és el de Josep Rius, exdirector de l'oficina de Torra i de Puigdemont, que en anteriors legislatures municipals va ser cap de gabinet de Forn. Rius -que dimarts a la tarda va ser homenatjat pels treballadors de Palau i ocuparà ara la direcció general d'Anàlisi i Prospectiva a l'espera de posar rumb a Barcelona- és un home de la màxima confiança dels dos presidents i des del primer moment de la legislatura va deixar clar que es posaria a disposició de Torra per a la transició a Palau, però que amb el pas del temps voldria canvia de funció.
Relleus i carpetes
La feina de director de l'oficina del president la farà a partir d'ara Joan Ramon Casals, alcalde de Molins de Rei i que treballava com a assessor d'Artadi a Palau. Casals és un dirigent amb àmplia trajectòria a Convergència -va iniciar els seus passos al partit al costat de Lluís Corominas- i va guanyar projecció en convertir-se en un dels pocs batlles dels quals disposa l'espai postconvergent al Baix Llobregat. El decret de reestructuració de Presidència es va aprovar ahir i inclou, també, una àrea de seguretat institucional per als presidents i expresidents de la Generalitat de nova creació.
Artadi té bona relació amb el vicepresident Pere Aragonès, amb qui comanda el diàleg amb Madrid. Són habituals les trucades i reunions amb la vicepresidenta del govern espanyol, Carmen Calvo, amb qui s'està intentant acordar la posada en marxa d'una mesa de partits a nivell estatal per trobar una sortida política al conflicte. La consellera també ha estat l'encarregada de preparar les dues reunions públiques que hi ha hagut entre Torra i Pedro Sánchez. Gaudeix d'experiència en l'administració -ha treballat al costat d'Andreu Mas-Colell i en càrrecs clau de Presidència abans de ser consellera-, però des del novembre medita el salt a Barcelona i se n'ha anat convencent.
Budó, el nom més ben situat per rellevar-la, és alcaldessa de La Garriga i vicepresidenta de la Diputació de Barcelona. És propera a Puigdemont, i forma part de l'òrgan que regeix la fase fundacional del Consell per la República i és integrant de la direcció del PDECat. Dins del partit, és de les dirigents que aposten per la integració dins del nou moviment de l'expresident, a qui ha visitat a Waterloo amb altres responsables del PDECat com Míriam Nogueras, Lourdes Ciuró o Montserrat Morante. Jordi Turull, exconseller de la Presidència, ha intercedit des de Lledoners perquè Budó assumeixi el càrrec en el cas que Artadi acabi de confirmar el salt a Barcelona.
Si es compleix aquest esquema, que és el que ara mateix té el president Quim Torra damunt la taula, la figura de portaveu l'ocuparà un professional extern. Des de Palau ja s'estan escrutant perfils, seguint l'exemple de la periodista Aurora Masip al principi del segon tripartit. Aquesta persona que s'incorporés de fora també podria disposar d'un càrrec en l'apartat de Comunicació del Govern, sempre i quan el relleu d'Artadi comportés també la sortida -en direcció a l'Ajuntament- d'alguns dels dirigents més propers a ella. Bona part dels quals van treballar ja en la campanya de Junts per Catalunya (JxCat) a les eleccions catalanes del 21-D del 2017.
Alguns dels noms que apareixen en les travesses són els d'Eduard Pujol, portaveu parlamentari adjunt de JxCat, i Pilar Calvo, que va exercir de cara visible dels presos en vaga de fam el mes de desembre. Altres fonts no descarten que es creï la figura de conseller portaveu, però això suposaria alterar els equilibris a Govern, tenint en compte que ara els departaments estan al 50% entre els postconvergents i ERC. Torra va anunciar la setmana passada que seria una dona qui rellevaria Artadi per mantenir la paritat dins l'executiu, una qüestió sobre la qual no hi ha discussió.
Des de Palau ja es comencen a escrutar perfils professionals per situar com a portaveu de l'executiu en el cas que Artadi concreti el salt a Barcelona
La consellera ja treballa en l'equip de campanya electoral i en la llista. Una llista, per cert, que dependrà els equilibris entre els espais del PDECat, JxCat -la marca de l'antiga CDC registrada per anar a les municipals i europees del mes de maig- i la Crida Nacional per la República liderada per Carles Puigdemont, Jordi Sànchez i Torra. El desig d'Artadi és que el PDECat i els regidors que ara ocupen seient a l'Ajuntament no tinguin un pes destacat a la llista, i això genera conflictes. El partit vol que Neus Munté, guanyadora de les primàries, sigui la número tres, però la consellera prefereix que aquest lloc l'ocupi Ferran Mascarell, ara al capdavant d'una candidatura independent.
Un dels noms que se sospesen per entrar a la candidatura és el de Josep Rius, exdirector de l'oficina de Torra i de Puigdemont, que en anteriors legislatures municipals va ser cap de gabinet de Forn. Rius -que dimarts a la tarda va ser homenatjat pels treballadors de Palau i ocuparà ara la direcció general d'Anàlisi i Prospectiva a l'espera de posar rumb a Barcelona- és un home de la màxima confiança dels dos presidents i des del primer moment de la legislatura va deixar clar que es posaria a disposició de Torra per a la transició a Palau, però que amb el pas del temps voldria canvia de funció.
Relleus i carpetes
La feina de director de l'oficina del president la farà a partir d'ara Joan Ramon Casals, alcalde de Molins de Rei i que treballava com a assessor d'Artadi a Palau. Casals és un dirigent amb àmplia trajectòria a Convergència -va iniciar els seus passos al partit al costat de Lluís Corominas- i va guanyar projecció en convertir-se en un dels pocs batlles dels quals disposa l'espai postconvergent al Baix Llobregat. El decret de reestructuració de Presidència es va aprovar ahir i inclou, també, una àrea de seguretat institucional per als presidents i expresidents de la Generalitat de nova creació.
Artadi té bona relació amb el vicepresident Pere Aragonès, amb qui comanda el diàleg amb Madrid. Són habituals les trucades i reunions amb la vicepresidenta del govern espanyol, Carmen Calvo, amb qui s'està intentant acordar la posada en marxa d'una mesa de partits a nivell estatal per trobar una sortida política al conflicte. La consellera també ha estat l'encarregada de preparar les dues reunions públiques que hi ha hagut entre Torra i Pedro Sánchez. Gaudeix d'experiència en l'administració -ha treballat al costat d'Andreu Mas-Colell i en càrrecs clau de Presidència abans de ser consellera-, però des del novembre medita el salt a Barcelona i se n'ha anat convencent.
Budó és membre de l'organisme que regeix la fase fundacional del Consell per la República i gaudeix del suport de Jordi Turull des de Lledoners
Budó, el nom més ben situat per rellevar-la, és alcaldessa de La Garriga i vicepresidenta de la Diputació de Barcelona. És propera a Puigdemont, i forma part de l'òrgan que regeix la fase fundacional del Consell per la República i és integrant de la direcció del PDECat. Dins del partit, és de les dirigents que aposten per la integració dins del nou moviment de l'expresident, a qui ha visitat a Waterloo amb altres responsables del PDECat com Míriam Nogueras, Lourdes Ciuró o Montserrat Morante. Jordi Turull, exconseller de la Presidència, ha intercedit des de Lledoners perquè Budó assumeixi el càrrec en el cas que Artadi acabi de confirmar el salt a Barcelona.