Javier Ortega Smith, la veu de l'extrema dreta al Suprem

L'advocat i secretari general del Vox destaca pel seu passat com a militar i per l'ús contundent del patriotisme anticatalà

Javier Ortega, advocat de Vox
Javier Ortega, advocat de Vox | Adrià Costa
10 de febrer del 2019
Actualitzat a les 16:48h
Javier Ortega Smith (Madrid, 1968), número dos de Vox i un dels advocats del partit d'ultradreta al judici de l'1-O, branda la bandera espanyola en cada intervenció que fa. No s'amaga de com és, ni tampoc d'allò que pensa, i es presenta com un defensor de la pàtria. I ho fa amb un caràcter completament desacomplexat. 

Com a advocat, Ortega Smith és implacable en les tesis que defensa i a l'hora de liderar l'acusació popular que personifica juntament amb Pedro Fernández-. L'ultranacionalisme amb el qual s'identifica va més enllà de Catalunya. Tal com explica en una entrevista a El Mundoté una ordre de cerca i captura a la Gran Bretanya per eliminar uns blocs de formigó a Gibraltar l'any 2014 que -precisava- "impedien treballar els pescadors espanyols amb llibertat". A això s'hi suma que Vox no ha renegat del suport econòmic rebut per part l'oposició iraniana per a les eleccions del 2014. Concretament, 800.000 euros per a la candidatura d'Alejo Vidal-Quadras. 

El perfil polític d'Ortega Smith és complex, com també ho és el vessant personal, amant de les càmeres. Davant del Tribunal Suprem, l'advocat mostra una cara intransigent i extremadament combativa, i revesteix el seu discurs sota un patriotisme extrem que alguns ja han denunciat per aprofundir en tics feixistes. En el seu escrit d'acusació, Vox assegurava que el procés independentista és "racista" contra els espanyols. Un racisme, però, que Vox entén i denuncia a la seva manera, tal com s'ha posat de manifest durant la campanya de les eleccions andaluses. 

Mare argentina i format a l'Exèrcit espanyol

Fill d'espanyol i argentina, Ortega Smith es defineix com a advocat, polític hispano-argentí d'ideologia nacionalista espanyola i militar. Després de cursar els estudis primaris al col·legi de Sant Agustín de Madrid, va fer la carrera de dret a la Universitat Complutense i a la Universitat d'Alcalá, on finalment es va llicenciar. Ja en la seva trajectòria militar, va formar part dels Grups d'Operacions Especials de l'Exèrcit espanyol, i va treballar com a responsable de l'apartat jurídic i com a portaveu de la Fundació per la Defensa de la Nació Espanyola. 

No va trigar gaire a fer el salt a la política. El 1994 va concórrer a la llista de Foro-CDS a les eleccions al Parlament Europeu, i el maig del 2015 va encapçalar la llista de Vox a la ciutat de Madrid. El mateix any, el dirigent del partit d'ultradreta va liderar també la candidatura al Senat. 

Però allò que realment ha aprofitat Vox com a trampolí per donar-se a conèixer ha estat el judici de l'1-O. L'anticatalanisme ha estat un dels elements de la seva campanya a les andaluses, i és precisament aquesta mateixa via -combinada amb el discurs ultrapatriotista-, la que posarà en escena durant la vista del Suprem. Molt pendent, per cert, de com el discurs pugui influir de cara a les eleccions municipals i europees.

El peculiar brindis militar


"Y lo hacemos con el brindis de Acuña, capitán de los viejos tercios de la infantería española". Així comença la celebració del secretari general de Vox en diferents actes, i que ja s'ha convertit en tota una tradició. La peculiaritat d'aquest brindis, però, és que, l'horitzó temporal de la història no quadra, ni tampoc existeix el capità a qui es refreix. Qui realment va existir era Hernando de Acuña, un militar i poeta petrarquista del segle XVI, que no va ser capità dels terços de Flandes -branca de l'exèrcit espanyol a Holanda-, ni tampoc va pronunciar mai el brindis. 

Per contra, les rimes que pronuncia Ortega Smith provenen d'una obra del segle XX d'Eduardo Marquina anomenada En Flandes se ha puesto el Sol, estrenada l'any 1910. En aquest text apareix un personatge anomenat Diego Acuña de Carvajal, capità dels terços espanyols de Flandes, qui recita una part del "brindis d'Ortega" i un altre personatge, Francisco Valdés, de qui el número 2 de Vox també fa ús dels seus fragments.
Arxivat a