16
de febrer
del
2019
Actualitzat
el
17
de febrer
a les
8:55h
Moltes de les entitats de signe progressista del món jurídic estan vinculades a la figura de José Antonio Martín Pallín: la Unió Progressista de Fiscals, Jutges per la Democràcia, l'Associació Pro Drets Humans... A totes elles ha pertangut i n'ha estat president o portaveu. Aquest exfiscal i exjutge gallec, de 82 anys, manté la flama de les conviccions que l'han fet una de les veus més crítiques amb la judicialització del procés.
En aquesta entrevista, analitza els prolegòmens de la causa judicial de l'1-O i dona una mostra del seu optimisme compulsiu, confiant en una sentència per desobediència al Tribunal Constitucional, l'única acusació en què veu base sòlida per la fiscalia. Considera que la presència de Vox com a acusació popular distorsiona i molt el judici, i que l'1-O l'única violència va ser la repressió contra els qui volien votar.
- Els encausats pel judici de l'1-O tindran un judici just?
- Tot el que succeirà a l'audiència pública del Tribunal Suprem s'ajustarà a les normes processals, al procés degut, a la legalitat i la publicitat. Imagino que la pregunta apunta a si els fets que es jutgen són constitutius de delicte.
- Així és.
- La meva opinió, que he anat explicant, és que no ho són.
- En quin estat arriben les diverses acusacions al judici? Rebel·lió, sedició, malversació i desobediència.
- L'acusació de rebel·lió l'he qüestionada, però no només jo sinó molts més penalistes. Des del meu punt de vista, tampoc hi ha sedició, que seria una rebel·lió menor. Una i altra impliquen impedir el compliment de resolucions judicials o de l'autoritat amb violència o aixecament públic tumultuari. L'1 d'octubre el que hi va haver va ser repressió contra unes persones que volien votar. I davant l'acció de votar, no està justificada la violència. Ni tampoc veig malversació. Queda el delicte de desobediència al propi Tribunal Constitucional. Per delicte similar ja van ser condemnats els senyors Mas i Homs pel referèndum del 9-N.
- Rebutja també l'acusació de malversació.
- És que això alguns ho haurien d'entendre d'una vegada. Amb l'acusació de malversació, els polítics s'estan engegant un tret al peu. La interpretació que s'està fent de la malversació pot portar a centenars i milers de regidors -que destinen fons públics per a finalitats diferents dels previstos inicialment- a seure al banc dels acusats. Això no és malversació. Això és una cosa que el Tribunal de Comptes ha de dilucidar, si s'ha invertit bé el diner o no. En tot cas, seria una responsabilitat comptable. La figura de la malversació típica i genuïna és la del funcionari que posa la ma a la caixa i s'emporta els diners. No crec que ningú pensi que a Catalunya hagi passat això.
- S'han vulnerat drets amb la presó preventiva?
- Crec que no compleix els requisits de la llei. L'argument purament especulatiu del risc de fuga no val contra el valor superior constitucional de la llibertat. No es pot dir que, com que d'altres han fugit, els presos també fugiran. Tots hem conegut processos de transcendència econòmica en què alguns han fugit a l'estranger i no per això els altres han estat en presó preventiva. No té cap sentit valorar la possible actuació d'unes persones pel comportament d'unes altres.
- Què pensa del fet que el TC no hagi resolt res sobre els recursos sobre la presó preventiva?
- Em sembla que el TC, que és el garant de la pròpia Constitució i del valor suprem de la llibertat, hauria d'haver resolt el fons del tema. Aquí no valen arguments processals o formalistes.
- Hi ha hagut vulneració de drets en el fet que el TS hagi fet seva la instrucció del jutjat 13?
- Aquí s'ha vulnerat el dret al jutge natural. El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, i tots els tribunals superiors d'Espanya, són els que tenen competència pels delictes comesos en el seu territori pels parlamentaris i membres dels governs, tret que es cometin fora del seu àmbit territorial. El Suprem ha hagut de fer una mena d'artifici i dir que, com que es van comprar urnes a l'estranger i s'ha pagat a observadors internacionals... Em sembla que això està mancat absolutament de consistència.
- Com valora, vostè que coneix el Suprem, el jutge Marchena?
- No vull fer valoracions personals. He estat a la sala segona. Vaig coincidir amb el jutge Marchena, vaig treballar amb ell. És un bon jurista.
- Hi ha indicis per pensar que el jutge Llarena, en la instrucció, i el jutge Marchena no han estat imparcials?
- Bé, jo qüestiono que s'hagi dut endavant el procediment. Com que estem amb el Tribunal Suprem en primera instància, només tenim com a instància de recurs el Tribunal Constitucional i, en darrer terme, el Tribunal Europeu de Drets Humans. Seran ells els qui hauran de jutjar si s'ha vulnerat la imparcialitat.
.jpg)
- Considera que la fiscalia podria rebaixar les seves qualificacions definitives? Hi ha juristes que ho veuen improbable.
- Jo he estat més de vint anys de fiscal i he modificat moltes vegades les qualificacions... És una cosa prevista a la llei. En aquest cas concret, veig possible que es rebaixés de la rebel·lió a la sedició. Fins i tot veurem si no s'arriba a una condemna només per desobediència. No descarto que la fiscalia canviï les qualificacions.
- En el judici, es dilucida l'estat de salut de la democràcia espanyola?
- No només per l'actuació del tribunal, sinó pels mateixos posicionaments de partits polítics i mitjans de comunicació, no s'ha valorat la càrrega política inqüestionable que té el procés català. Jo no estic d'acord amb la independència, però respecto que qualsevol, utilitzant els mecanismes que permet la Constitució, plantegi la convocatòria d'un referèndum. Entenc que el Tribunal Constitucional pugui declarar nul aquest referèndum, són les regles del joc. Ara, el que jo subratllo és que el dret penal no ha de tenir cap paper en aquest assumpte.
- Com valora la presència de Vox com a part acusadora en el judici?
- Darrerament, en aquest país, han passat coses amb l'acusació popular. Primer va ser Manos Limpias, que malgrat el seu nom, va embrutar l'acció popular. Jo soc partidari de l'acció popular, però caldria ponderar-la. En aquest cas, el fet que Vox hagi emergit com una força política que es presenta a les eleccions, afegirà una càrrega política innecessària al judici.
- L'emergència d'una dreta extrema a Espanya pot acabar contaminant el judici?
- No, d'això n'estic segur. Aquí em poso una mica en el pensament dels magistrats de la sala que ha de jutjar, però els jutges estarien molt més tranquils si Vox s'apartés de l'acció popular.
- No creu que es puguin sentir condicionats pel clima generat entorn Vox?
- No, no, perquè la presència de Vox enrarirà més l'ambient entorn la vista oral.
- Ja sé que això és especular, però què creu que acabarà passant al judici?
- Jo soc un optimista compulsiu. Vull pensar que el judici pot quedar en una condemna per desobediència i en una per malversació forçada que donaria pas a una revocació per part del Tribunal Constitucional.
- La possibilitat d'un indult, en cas de condemna, la veu factible?
- Primer ha d'haver sentència ferma. Després, ja veurem.
- S'han commemorat recentment els 40 anys de la Constitució espanyola. El conflicte d'avui entre Catalunya i l'Estat és el fracàs dels pactes del 78?
- En el moment d'elaborar la Constitució, es va tenir en compte la personalitat de Catalunya. Durant els debats constitucionals va ser molt present, tot i que no es va plasmar d'una manera específica com es va fer amb Navarra i Euskadi. El reconeixement d'una realitat pròpia ja ho havia fet la Segona República. Durant la dictadura, les forces antifranquistes també la van reconèixer, com es va fer durant la cimera de l'oposició a Munic el 1962, en el que es va anomenar el contuberni de Munic. Però per molt que ara alguns ho vulguin negar, la realitat de Catalunya és diferent de la de la Rioja o Extremadura.
En aquesta entrevista, analitza els prolegòmens de la causa judicial de l'1-O i dona una mostra del seu optimisme compulsiu, confiant en una sentència per desobediència al Tribunal Constitucional, l'única acusació en què veu base sòlida per la fiscalia. Considera que la presència de Vox com a acusació popular distorsiona i molt el judici, i que l'1-O l'única violència va ser la repressió contra els qui volien votar.
- Els encausats pel judici de l'1-O tindran un judici just?
- Tot el que succeirà a l'audiència pública del Tribunal Suprem s'ajustarà a les normes processals, al procés degut, a la legalitat i la publicitat. Imagino que la pregunta apunta a si els fets que es jutgen són constitutius de delicte.
- Així és.
- La meva opinió, que he anat explicant, és que no ho són.
- En quin estat arriben les diverses acusacions al judici? Rebel·lió, sedició, malversació i desobediència.
- L'acusació de rebel·lió l'he qüestionada, però no només jo sinó molts més penalistes. Des del meu punt de vista, tampoc hi ha sedició, que seria una rebel·lió menor. Una i altra impliquen impedir el compliment de resolucions judicials o de l'autoritat amb violència o aixecament públic tumultuari. L'1 d'octubre el que hi va haver va ser repressió contra unes persones que volien votar. I davant l'acció de votar, no està justificada la violència. Ni tampoc veig malversació. Queda el delicte de desobediència al propi Tribunal Constitucional. Per delicte similar ja van ser condemnats els senyors Mas i Homs pel referèndum del 9-N.
"L'1 d'octubre el que hi va haver va ser repressió contra unes persones que volien votar"
- Rebutja també l'acusació de malversació.
- És que això alguns ho haurien d'entendre d'una vegada. Amb l'acusació de malversació, els polítics s'estan engegant un tret al peu. La interpretació que s'està fent de la malversació pot portar a centenars i milers de regidors -que destinen fons públics per a finalitats diferents dels previstos inicialment- a seure al banc dels acusats. Això no és malversació. Això és una cosa que el Tribunal de Comptes ha de dilucidar, si s'ha invertit bé el diner o no. En tot cas, seria una responsabilitat comptable. La figura de la malversació típica i genuïna és la del funcionari que posa la ma a la caixa i s'emporta els diners. No crec que ningú pensi que a Catalunya hagi passat això.
- S'han vulnerat drets amb la presó preventiva?
- Crec que no compleix els requisits de la llei. L'argument purament especulatiu del risc de fuga no val contra el valor superior constitucional de la llibertat. No es pot dir que, com que d'altres han fugit, els presos també fugiran. Tots hem conegut processos de transcendència econòmica en què alguns han fugit a l'estranger i no per això els altres han estat en presó preventiva. No té cap sentit valorar la possible actuació d'unes persones pel comportament d'unes altres.
- Què pensa del fet que el TC no hagi resolt res sobre els recursos sobre la presó preventiva?
- Em sembla que el TC, que és el garant de la pròpia Constitució i del valor suprem de la llibertat, hauria d'haver resolt el fons del tema. Aquí no valen arguments processals o formalistes.
- Hi ha hagut vulneració de drets en el fet que el TS hagi fet seva la instrucció del jutjat 13?
- Aquí s'ha vulnerat el dret al jutge natural. El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, i tots els tribunals superiors d'Espanya, són els que tenen competència pels delictes comesos en el seu territori pels parlamentaris i membres dels governs, tret que es cometin fora del seu àmbit territorial. El Suprem ha hagut de fer una mena d'artifici i dir que, com que es van comprar urnes a l'estranger i s'ha pagat a observadors internacionals... Em sembla que això està mancat absolutament de consistència.
"La decisió del Suprem d'assumir la causa de l'1-O no té cap consistència"
- Com valora, vostè que coneix el Suprem, el jutge Marchena?
- No vull fer valoracions personals. He estat a la sala segona. Vaig coincidir amb el jutge Marchena, vaig treballar amb ell. És un bon jurista.
- Hi ha indicis per pensar que el jutge Llarena, en la instrucció, i el jutge Marchena no han estat imparcials?
- Bé, jo qüestiono que s'hagi dut endavant el procediment. Com que estem amb el Tribunal Suprem en primera instància, només tenim com a instància de recurs el Tribunal Constitucional i, en darrer terme, el Tribunal Europeu de Drets Humans. Seran ells els qui hauran de jutjar si s'ha vulnerat la imparcialitat.
José Antonio Martín Pallín. Foto: Life Abogados
- Considera que la fiscalia podria rebaixar les seves qualificacions definitives? Hi ha juristes que ho veuen improbable.
- Jo he estat més de vint anys de fiscal i he modificat moltes vegades les qualificacions... És una cosa prevista a la llei. En aquest cas concret, veig possible que es rebaixés de la rebel·lió a la sedició. Fins i tot veurem si no s'arriba a una condemna només per desobediència. No descarto que la fiscalia canviï les qualificacions.
- En el judici, es dilucida l'estat de salut de la democràcia espanyola?
- No només per l'actuació del tribunal, sinó pels mateixos posicionaments de partits polítics i mitjans de comunicació, no s'ha valorat la càrrega política inqüestionable que té el procés català. Jo no estic d'acord amb la independència, però respecto que qualsevol, utilitzant els mecanismes que permet la Constitució, plantegi la convocatòria d'un referèndum. Entenc que el Tribunal Constitucional pugui declarar nul aquest referèndum, són les regles del joc. Ara, el que jo subratllo és que el dret penal no ha de tenir cap paper en aquest assumpte.
- Com valora la presència de Vox com a part acusadora en el judici?
- Darrerament, en aquest país, han passat coses amb l'acusació popular. Primer va ser Manos Limpias, que malgrat el seu nom, va embrutar l'acció popular. Jo soc partidari de l'acció popular, però caldria ponderar-la. En aquest cas, el fet que Vox hagi emergit com una força política que es presenta a les eleccions, afegirà una càrrega política innecessària al judici.
- L'emergència d'una dreta extrema a Espanya pot acabar contaminant el judici?
- No, d'això n'estic segur. Aquí em poso una mica en el pensament dels magistrats de la sala que ha de jutjar, però els jutges estarien molt més tranquils si Vox s'apartés de l'acció popular.
- No creu que es puguin sentir condicionats pel clima generat entorn Vox?
- No, no, perquè la presència de Vox enrarirà més l'ambient entorn la vista oral.
"Vull pensar que el judici quedarà en una condemna per desobediència i en malversació forçada"
- Ja sé que això és especular, però què creu que acabarà passant al judici?
- Jo soc un optimista compulsiu. Vull pensar que el judici pot quedar en una condemna per desobediència i en una per malversació forçada que donaria pas a una revocació per part del Tribunal Constitucional.
- La possibilitat d'un indult, en cas de condemna, la veu factible?
- Primer ha d'haver sentència ferma. Després, ja veurem.
- S'han commemorat recentment els 40 anys de la Constitució espanyola. El conflicte d'avui entre Catalunya i l'Estat és el fracàs dels pactes del 78?
- En el moment d'elaborar la Constitució, es va tenir en compte la personalitat de Catalunya. Durant els debats constitucionals va ser molt present, tot i que no es va plasmar d'una manera específica com es va fer amb Navarra i Euskadi. El reconeixement d'una realitat pròpia ja ho havia fet la Segona República. Durant la dictadura, les forces antifranquistes també la van reconèixer, com es va fer durant la cimera de l'oposició a Munic el 1962, en el que es va anomenar el contuberni de Munic. Però per molt que ara alguns ho vulguin negar, la realitat de Catalunya és diferent de la de la Rioja o Extremadura.