Investidura fallida de Puigdemont, any 1: el dia que la unitat va saltar pels aires

Les conseqüències de la decisió de Torrent de suspendre el ple del 30 de gener del 2018, que va posar fi a l'escenari de restitució, encara es palpen en les relacions entre JxCat i ERC

Roger Torrent i Carles Puigdemont, reunits a Brussel·les a principis de l'any passat
Roger Torrent i Carles Puigdemont, reunits a Brussel·les a principis de l'any passat | ACN
30 de gener del 2019
Actualitzat a les 11:10h
"La investidura ha de ser efectiva i amb valor real". Un eixam de càmeres poblava el despatx d'audiències del Parlament fa tot just un any, el 30 de gener del 2018. Era el dia escollit per investir Carles Puigdemont, però el debat ni tan sols es va produir. Roger Torrent, nou president de la cambra i un dels principals dirigents d'ERC després de l'entrada d'Oriol Junqueras a la presó, va optar per ajornar el ple davant les mesures cautelars del Tribunal Constitucional (TC) imposades per evitar la tria a distància de Puigdemont. Les ferides obertes aquell dia encara són palpables.

Ho demostren, per exemple, les tensions que van aflorar la setmana passada arran del recurs de l'expresident de la Generalitat contra Torrent i la mesa del Parlament per la retirada de la delegació de vot. "Tot ve del 30 de gener. Absolutament tot", reflexionava la setmana passada un alt dirigent independentista als passadissos de la cambra. Aquell dia, en tot cas, va quedar clar que la legislatura tindrà un camí diferent al de l'anterior, marcada per les lleis de desconnexió, el referèndum i la declaració de la independència. A diferència de Carme Forcadell, Torrent optava per una via que no posava en risc penal la mesa i que defensava accions "efectives" des del Parlament.

La desunió del gener de l'any passat s'olorava a la cambra en les hores posteriors a la decisió d'ajornar el ple. Els diputats de Junts per Catalunya (JxCat), especialment aquells independents que s'havien sumat a la candidatura de Puigdemont enarborant la bandera de la restitució, eren els més afectats. "El que passa és que es volen carregar el president", assenyalaven, visiblement molestos. Alguns d'ells, fins i tot, van proferir algun insult contra treballadors del grup parlamentari republicà. "Va ser el pecat original de la legislatura", recalquen ara des de les files de JxCat.


Alguns d'ells, fins i tot, van promoure anar a seure als escons a l'hora que estava previst el ple. Finalment, però, no ho van fer. Un dels partidaris d'aquesta acció -finalment només concretada per la CUP- era l'actual president de la Generalitat, Quim Torra, fitxat com a independent i que anava al número deu de la llista de JxCat. L'ambient era elèctric al Parlament, amb una seguretat inèdita -a càrrec, també, de la Policia Nacional espanyola- que fins i tot va escorcollar el taxi amb el qual es desplaçava Xavier Domènech per veure si s'hi amagava Puigdemont. Les clavegueres del Parc de la Ciutadella van ser també escrutades sense èxit, perquè l'expresident no va tornar.

El líder de JxCat apostava per ser investit a distància, i els seus defensors assenyalen que aquest era el compromís adquirit per ERC "la nit abans" del 30 de gener. La CUP el va acabar fent públic al cap d'un mes, amb els ànims encara calents. "Qui no va complir el pacte van ser ells", assenyalen des de les files postconvergents. Són diversos els dirigents parlamentaris que, al llarg d'aquest any, han descrit com aquell dia va començar a anar de mal borràs la relació entre Torrent i el vicepresident de la cambra, Josep Costa, un dels estrategs jurídics de referència de Puigdemont. "Cada cop que està implicat en alguna decisió rellevant, acabem malament", lamenten a ERC.

La restitució, segona part?

El dia que el Parlament va renunciar a investir l'expresident a distància també va renunciar al camí de la restitució. Puigdemont en va fer bandera en campanya, i fins i tot es va comprometre -en un míting a Igualada- a tornar acompanyat de tot el Govern a Palau si guanyava les eleccions. L'1 de març va assenyalar Jordi Sànchez com a successor, però el Tribunal Suprem no el va deixar presentar a la investidura en dues ocasions. També es va proposar oficialment el nom de Jordi Turull, però entre el vot contrari de la CUP i l'ordre de presó del Suprem va ser impossible.