entrevista

Javier Pérez Royo: «Veig improbable que la Fiscalia canviï la qualificació de rebel·lió»

El constitucionalista i catedràtic de la Universitat de Sevilla nega que el judici de l'1-O sigui just: "La meva impressió és que el Suprem ja té la decisió presa"

per Pep Martí, 9 de febrer de 2019 a les 20:30 |
El constitucionalista Javier Pérez Royo. | Adrià Costa
En el moment més àlgid del debat sobre el futur d'Escòcia, que va culminar en un referèndum el 2014, la reina Isabel II va fer una intervenció molt sòbria. Adreçant-se a un ciutadà a la sortida d'un ofici religiós a Balmoral, va dir: "S'ha de pensar bé en el futur". Al jurista Javier Pérez Royo li agrada recordar aquest fet per contraposar-lo, com a exemple de reina d'una monarquia parlamentària, a l'actuació de Felip VI amb el procés. En aquest cas, el rei ha actuat com un actor polític.

L'actitud de la corona envers Catalunya és una de les anomalies que el procés ha posat de manifest en el funcionament de l'Estat. Javier Pérez Royo (Sevilla, 1944), catedràtic de la Universitat de Sevilla, és un constitucionalista de prestigi i una veu crítica amb la instrucció i el paper del Tribunal Suprem. En aquesta entrevista, analitza el judici de l'1-O en vigílies del seu inici i considera que hi haurà poques sorpreses. 


- El judici de l'1-O serà un judici polític?

- En aquest judici hi ha una imputació política, que és la que es va expressar a través de l'acció del fiscal general Maza. És qui va decidir fer una causa que, en la meva opinió, és de naturalesa política disfressada d'operació judicial. Hi ha massa elements que concorren que no coincideixen amb el que hauria de ser propi d'una administració de justícia: el delicte de rebel·lió no sembla objectivament raonable, es va acudir inicialment a l'Audiència Nacional per anar després al Tribunal Suprem, que no són les instàncies de jutge ordinari, s'ha impedit una segona instància i, a més, amb la circumstància sobrevinguda que el president del tribunal, Manuel Marchena, ha aparegut en un whatsapp del senyor Cosidó, que és el portaveu del grup del PP al Senat, amb qui s'ha hagut de trobar en diverses ocasions al llarg del procés de renovació del Consell General del Poder Judicial (CGPJ). La imparcialitat del jutge Marchena es troba seriosament compromesa. I s'ha de recordar també que hi va haver una ordre de detenció europea, cursada pel jutge Llarena, que va ser denegada pels tribunals de Schleswig-Holstein.        

- No estem davant d'un judici just?

- Estem davant d'un seguit de vicis que no són resolubles. Això acabarà al Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) i la meva impressió és que hi haurà una condemna a Espanya.


"La imparcialitat del jutge Marchena està seriosament compromesa"

- Què creu que podia haver fet el govern espanyol de cara al judici?

- L'única possibilitat jurídica era que la nova fiscal general de l'Estat hagués ordenat retirar l'acusació de rebel·lió. El govern espanyol no podia fer res més.

- Això podria passar en el moment de les qualificacions definitives?

- Eventualment, podria passar. Però jo ho veig improbable. Quan es fa una instrucció de la manera que s'ha fet, i es manté a la gent a presó durant tant de temps, és difícil. És la suposada gravetat del delicte el que ha fet mantenir la mesura cautelar tan extrema de la presó preventiva. En el moment en què la fiscalia ha mantingut la rebel·lió, veig molt improbable un canvi de qualificació.   

- En algun sector s'afirma que no hi ha hagut rebel·lió, però sí sedició. Com ho veu?

- Jo crec que tampoc. El tribunal alemany ho va deixar claríssim. La sedició és una rebel·lió de menor abast, però la violència constitutiva apareix en totes dues tipificacions.     

- Vostè què aconsellaria a la defensa? Un argumentari més polític o més tècnic?

- La defensa ha de ser tècnica i política alhora. La barreja de política i dret està en aquest judici perquè el fiscal l'ha situat en aquests termes. La defensa ha de ser tècnica, sens dubte, aportant proves, testimonis, arguments, però situant el judici en el seu context polític.

- Dins del Codi Penal hi ha matèria per a una defensa tècnica amb èxit?

- És clar que n'hi ha. Però el problema no és el Codi Penal. El problema és que es considera que uns fets són constitutius d'uns determinats delictes.

- Intueix com pot acabar el judici?

- La meva impressió és que el Suprem ja té la decisió presa. No sé si la sentència distingirà entre uns i altres pel que fa a l'autoria o el grau. Però que hi haurà condemna per delicte de rebel·lió, jo crec que sí.

- El judici no pot introduir novetats?

- No crec que al judici apareguin factors molt nous que no coneguem. La qualificació ja està feta.  

- El TC ha de resoldre els dos recursos d'inconstitucionalitat sobre l'aplicació del 155, un de Podem i l'altre pel Parlament de Catalunya. Aquesta decisió pot ser fonamental per aclarir la situació política?

- És fonamental per saber què és el 155, perquè no se sap el que és. L'article 155  de la Constitució es va establir pensant que no s'aplicaria mai. Quines mesures s'han de dur a terme, saber si es pot suspendre l'exercici de l'autonomia, per quant de temps pot estar vigent... Tot això ha de ser aclarit.

- Hi pot haver alguna sorpresa en les decisions del TC?

- No ho sabem. Jo crec que el tribunal vol dilatar el temps i decidir quan tot estigui més tranquil. Però, mentrestant, les amenaces de tornar a aplicar el 155 estan cada dia en el primer pla. Dubto, en tot cas, que el TC emeti una resolució clara i nítida.

"Felip VI ha infringit la Constitució i s'ha comportat com un actor polític"

- S'ha mostrat molt crític amb el paper de la corona durant tota aquesta crisi. L'ha contraposat a l'actuació de la reina d'Anglaterra, que recentment -enmig de les tensions pel Brexit- ha fet una crida a "respectar tots els punts de vista i buscar un terreny comú", i que en plena campanya sobre el futur d'Escòcia, l'única frase que va dir va ser: "S'ha de pensar bé el futur".   

- Aquest, el de la reina britànica, és el comportament propi d'un monarca parlamentari.

- Creu que amb la seva actuació a Catalunya, el rei Felip VI ha infringit la Constitució?

- Sí, sí. Ell no actua com el que la Constitució diu que és. Ell es comporta com un actor polític. Però el responsable és el president del govern en aquell moment, Mariano Rajoy, qui no havia d'haver autoritzat mai el discurs del 3 d'octubre. Rajoy hagués hagut de presentar la dimissió.
 

Pérez Royo es mostra molt crític amb el paper de la Corona durant el procés. Foto: Adrià Costa


- Aquell dia, va violar la Constitució?

- No va actuar com un monarca d'una monarquia parlamentària. Va actuar com els reis espanyols del segle XIX.

- Vox serà present al judici com a acusació popular. També ha tingut un paper determinant en les eleccions andaluses. Vostè ho ha viscut des de Sevilla. Com s'explica el que ha passat a Andalusia?

-  S'han produït moltes circumstàncies, començant pels molts anys de govern socialista. Crec que Susana Díaz es va equivocar presentant-se a les primàries contra Pedro Sánchez. Amb la marca de la derrota, es va quedar a la Junta, que va semblar com un plat de segona taula. El PSOE també es va equivocar amb una campanya de perfil baix, jugant a la desmobilització. Jo crec que també van errar avançant les eleccions. Haurien d'haver-les ajornat al màxim i fer-les al març, a les portes de les europees i municipals de maig, amb més tensió política.   

"Les sessions del judici seran un míting diari per a Vox"

- Creu que Vox serà més episòdic del que ara sembla?

- No. Vox ha vingut per quedar-se. Aprofitaran al màxim la seva actuació en el judici, que serà televisat. Les sessions del judici seran un míting diari per a Vox. És una oportunitat d'or per a ells.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Participació