Junts fem més Nació     FES-TE SUBSCRIPTOR
Dades

Contradiccions fiscals: els votants d'ERC volen apujar impostos i els dels comuns, no

Els catalans estan disposats a pagar més tributs com més cobren i, en les llars amb ingressos superiors als 2.000 euros, són majoria els que augmentarien la pressió fiscal

per Roger Tugas, 31 de gener de 2019 a les 06:00 |
La fiscalitat és un escull per a la negociació dels pressupostos de la Generalitat entre el departament d'Economia i Hisenda, en mans d'ERC, i els comuns, els únics socis viables per aprovar-los. Les negociacions resten suspeses des del cap de setmana i Catalunya en Comú Podem reclama una proposta tributària ambiciosa per desencallar-los. Al contrari que els seus dirigents, però, els votants republicans defensen augmentar els impostos, mentre que els dels comuns prefereixen no fer-ho.

 
L'enquesta de percepció de les polítiques públiques i valoració del Govern 2018 del Centre d'Estudis d'Opinió (CEO), feta pública divendres, apuntava que l'opció prioritària dels catalans és "mantenir els actuals impostos per mantenir els mateixos serveis", ja que és la resposta del 40,5% dels enquestats. En canvi, un 35,4% "estaria disposat a pagar més impostos a canvi de millorar la prestació dels serveis públics" i un 15,6% creu que "s'han d'abaixar els impostos encara que sigui en detriment de la qualitat dels serveis públics".


No és el cas dels votants d'ERC, el 49,9% dels quals optaria per pagar més impostos, per sobre de la suma del 34,3% que preferiria congelar-los i del 8,5% que els abaixaria. En canvi, només el 41% dels electors dels comuns pagaria més tributs, poc més del 37,4% que no els tocaria i per sota de la suma d'aquests i de l'11,6% que els rebaixaria. De fet, només els votants republicans i els de la CUP apostarien per incrementar la pressió fiscal, mentre que els altres els deixarien igual, i molt especialment els de Cs i PP.

Impostos i ingressos a la llar

El cert, però, és que l'element més definitori de la prioritat en matèria fiscal és el nivell d'ingressos dels enquestats. Com més en tenen, més aposten per pagar més impostos o, el que és el mateix, com més capacitat de fer front a tributs tenen, més estan disposats a fer-ho. El rebuig a augmentar impostos, doncs, no seria només una qüestió ideològica, sinó també relativa a l'ofec econòmic de cadascú. El sondeig, de fet, pregunta sobre si l'enquestat pagaria més tributs, no sobre si aquests s'haurien d'augmentar, per exemple, a les rendes elevades, les quals acceptarien millor aquesta major pressió fiscal i tal com es proposa en el debat polític.

Tan sols un 22,4% dels catalans que viuen en llars amb uns ingressos mensuals inferiors a 1.000 euros estaria disposat a pagar més impostos, per sota fins i tot del 25,4% que els abaixaria. En les llars amb ingressos entre 1.000 i 2.000 euros, un 32,7% ja admetria una pressió fiscal més elevada, mentre que, en les llars amb més de 2.000 euros d'ingressos, més de la meitat dels enquestats pagaria més impostos.


 
Aquestes dues variables (partit al que es vota i ingressos a la llar) es retroalimenten i, en cadascun dels electorats, els votants aposten per pagar més impostos com més ingressos tenen. Fixant la lupa en els enquestats amb ingressos per sota dels 1.000 euros a la llar, l'augment d'impostos té escàs suport entre els votants d'ERC (25,1%) i la CUP (22,9%). Per contra, agafant de referència tan sols els catalans amb més de 2.000 euros mensuals a la llar, fins i tot pagarien més tributs els electors de JxCat (50%), PSC (52,2%) i comuns (59,9%), però no els de Cs (24%) o PP (44,1%).

Molt lligada a la diferència per electorats, la ideologia dels enquestats és un element cabdal per entendre la prioritat en matèria tributària dels catalans: com més d'esquerres s'és, més es defensa apujar impostos i, com més de dretes, més es volen abaixar. Una progressió que també està condicionada pel nivell d'ingressos. Així, els que més apujarien la pressió fiscal són els catalans d'esquerres amb ingressos a la llar superiors a 2.000 euros (59,2%), mentre que els que menys ho farien són els de dretes amb ingressos inferiors a 1.000 euros (12,7%).

 
Un altre element vinculat a la posició sobre la fiscalitat és la llengua pròpia de l'enquestat. Els que declaren que aquesta és el català o que són bilingües aposten més per apujar els impostos, mentre que el castellanoparlant n'és més contrari. Aquest fet es dona fins i tot filtrant les respostes per ideologia i per nivell d'ingressos, per bé que no de forma tan lineal i clara com a les anteriors variables.

 
Igualment, un altre element que podria influir-hi és l'edat de l'enquestat, però bàsicament pel fet que els menors de 25 anys són els més partidaris de pagar més impostos, tant si són de dretes com d'esquerres o segons si tenen més o menys ingressos. En canvi, el grup immediatament més gran, d'entre 25 i 39 anys, és el que menys ho vol, també independentment de la ideologia i capacitat econòmica de l'enquestat. La resta de grups d'edat es troben entre un i altre extrem.

 

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Participació