29
de gener
del
2019
Actualitzat
el
26
de febrer
a les
20:13h
Elsa Artadi ha estat més explícita que mai aquest dimarts quan li han preguntat sobre la possibilitat de fer el salt a l'Ajuntament de Barcelona com a número dos de Joaquim Forn en la llista de Junts per Catalunya (JxCat). Ha assegurat que tenia la "màxima sintonia" amb l'exconseller d'Interior, empresonat a Lledoners i a les portes del judici al Tribunal Suprem, i ha indicat que li faria "il·lusió" emprendre una nova etapa al consistori. La decisió s'ha de prendre en els propers dies, però abans cal polir detalls. Un d'ells és la llista, objecte de debat entre tots les ànimes que integren JxCat.
Quines són? Hi ha el PDECat, que és qui té registrat el nom de la candidatura, però també l'espai aplegat al voltant de la Crida Nacional per la República, que aposta per una llista unitària de tot l'independentisme però té intenció de fer costat a Forn si -com tot indica- no s'acaba concretant. De fet, la confirmació de la voluntat de l'exconseller d'anar de cap de llista de JxCat va ser celebrada per Carles Puigdemont, que el veu un bon candidat. Artadi ha abordat amb l'expresident la possibilitat de fer el salt -plantejada ja al novembre- a Barcelona, i ara vol disposar de capacitat per perfilar la llista al costat de Forn, molt actiu aquests dies des de Lledoners.
El gran dubte és quin paper hi tindrà Ferran Mascarell, que com la consellera de la Presidència forma part de la direcció de la Crida, un organisme que es reunirà aquest dimecres per primera vegada. Artadi és partidària de situar-lo com a número tres de la candidatura de JxCat, fet que genera recels en el PDECat. El partit que lidera David Bonvehí assegura que és Neus Munté, guanyadora de les primàries internes, qui ha d'anar en el tercer lloc de la candidatura. Fonts nacionalistes assenyalen que Munté -consellera de la Presidència amb Puigdemont fins mesos abans del referèndum- celebra que Forn sigui candidat i accepta que faci tàndem amb Artadi, però no veu amb tants bons ulls que Mascarell passi per davant seu en la confecció de la llista.
El delegat del Govern a Madrid encapçala una candidatura com a independent que té l'aval de sectors de la Crida -en especial de l'associació Junts per la República, sorgida dels independents de JxCat- i d'ideòlegs del nou espai com ara Agustí Colomines. L'escenari ideal per a Mascarell seria el de celebrar una convenció de tot l'independentisme a la capital catalana, però és complicat perquè ERC ja té escollit Ernest Maragall com a candidat i Jordi Graupera, impulsor de les primàries republicanes, ha rebutjat qualsevol candidatura conjunta. El president de la Generalitat, Quim Torra, els ha demanat a tots ells que basteixi una llista unitària.
Ho va fer en el congrés de la Crida, en el qual els impulsors van voler deixar clar que no es presentaran a les municipals arreu del territori perquè encara no disposen de la implantació adequada. La política que seguiran serà la d'avalar llistes unitàries -si n'hi ha- i promoure que hi hagi el màxim d'alcaldes independentistes possible. Pel que fa a les europees, l'entorn de Jordi Sànchez assenyala que no impulsarà cap candidatura per anar al parlament comunitari, al qual el PDECat hi vol arribar -com el 2014- de la mà del PDECat. Puigdemont, això sí, no s'ha descartat com a candidat.
Presència del PDECat
Els noms que l'antiga CDC aspira a mantenir del grup municipal actual són els de Jordi Martí i Francina Vila. Tots dos van participar dissabte en el congrés constituent de la Crida. La intenció d'Artadi, en tot cas, és incrementar la presència d'independents en els llocs que van del 5 al 10 a la candidatura. CiU va obtenir deu regidors a les eleccions del 2015 -quatre menys que el 2011, quan Xavier Trias va aconseguir arribar a l'alcaldia- i les enquestes li pronostiquen una quantitat menor de cara al maig. Una dada curiosa de les prospeccions internes és que, quan es preguntava per quin seria el millor candidat, Trias apareixia com la primera de les opcions de la militància.
Una militància que, en el cas de Barcelona, "fa costat a Munté", segons relaten diversos dirigents del PDECat a la capital catalana. Una de les possibilitats obertes en els últims dies és que formi part de la candidatura Josep Rius, excap de gabinet de Carles Puigdemont i de Quim Torra, que també va treballar per Forn en l'etapa de govern municipal de CiU. Rius ha estat rellevat com a director de l'oficina de Torra i ara ocuparà la direcció general d'Anàlisi i Prospectiva, però no es descarta que acabi acompanyant -d'una manera o altra- Artadi en el salt cap a l'Ajuntament de Barcelona.
Relleu a Presidència
Una de les qüestions que la consellera està acabant de perfilar és el seu relleu, en el cas que l'acabi concretant en els propers dies, al capdavant de Presidència. Primer es va valorar el perfil de Damià Calvet, però ha anat perdent pes. Després de sondejar noms com els de Lourdes Ciuró -diputada a Madrid i candidata a Sabadell- i de Míriam Nogueras -també amb escó al Congrés i cap de cartell a Mataró-, la més ben posicionada en aquests moments és Meritxell Budó, alcaldessa de La Garriga. També és vicepresidenta de la Diputació de Barcelona i integrant de Moment Zero, un corrent influent dins de l'univers postconvergent. No hi ha consens al respecte, però alguns dels seus dirigents principals estan alineats amb la fundació de la Crida.
Torra va assenyalar dijous passat en una entrevista a RAC1 que triaria una dona per substituir Artadi en cas que marxés, perquè volia mantenir la paritat dins de l'executiu. Qui agafi el relleu de la consellera, en tot cas, heredarà una carpeta plena de responsabilitats. La principal és la del diàleg amb Madrid, en el qual la dirigent de la Crida és un pilar fonamental al costat del vicepresident Pere Aragonès. És la interlocutora habitual de la Moncloa i està immersa en formalitzar mecanismes de diàleg per trobar una sortida política al conflicte. Si fa el pas a Barcelona en els termes que negocia -llista inclosa-, JxCat perdrà la seva dona forta al Govern.
Quines són? Hi ha el PDECat, que és qui té registrat el nom de la candidatura, però també l'espai aplegat al voltant de la Crida Nacional per la República, que aposta per una llista unitària de tot l'independentisme però té intenció de fer costat a Forn si -com tot indica- no s'acaba concretant. De fet, la confirmació de la voluntat de l'exconseller d'anar de cap de llista de JxCat va ser celebrada per Carles Puigdemont, que el veu un bon candidat. Artadi ha abordat amb l'expresident la possibilitat de fer el salt -plantejada ja al novembre- a Barcelona, i ara vol disposar de capacitat per perfilar la llista al costat de Forn, molt actiu aquests dies des de Lledoners.
El gran dubte és quin paper hi tindrà Ferran Mascarell, que com la consellera de la Presidència forma part de la direcció de la Crida, un organisme que es reunirà aquest dimecres per primera vegada. Artadi és partidària de situar-lo com a número tres de la candidatura de JxCat, fet que genera recels en el PDECat. El partit que lidera David Bonvehí assegura que és Neus Munté, guanyadora de les primàries internes, qui ha d'anar en el tercer lloc de la candidatura. Fonts nacionalistes assenyalen que Munté -consellera de la Presidència amb Puigdemont fins mesos abans del referèndum- celebra que Forn sigui candidat i accepta que faci tàndem amb Artadi, però no veu amb tants bons ulls que Mascarell passi per davant seu en la confecció de la llista.
Munté accepta que Forn i Artadi facin tàndem i ella vagi de número tres, però no veu amb tant bons ulls que Mascarell ocupu aquesta posició
El delegat del Govern a Madrid encapçala una candidatura com a independent que té l'aval de sectors de la Crida -en especial de l'associació Junts per la República, sorgida dels independents de JxCat- i d'ideòlegs del nou espai com ara Agustí Colomines. L'escenari ideal per a Mascarell seria el de celebrar una convenció de tot l'independentisme a la capital catalana, però és complicat perquè ERC ja té escollit Ernest Maragall com a candidat i Jordi Graupera, impulsor de les primàries republicanes, ha rebutjat qualsevol candidatura conjunta. El president de la Generalitat, Quim Torra, els ha demanat a tots ells que basteixi una llista unitària.
Ho va fer en el congrés de la Crida, en el qual els impulsors van voler deixar clar que no es presentaran a les municipals arreu del territori perquè encara no disposen de la implantació adequada. La política que seguiran serà la d'avalar llistes unitàries -si n'hi ha- i promoure que hi hagi el màxim d'alcaldes independentistes possible. Pel que fa a les europees, l'entorn de Jordi Sànchez assenyala que no impulsarà cap candidatura per anar al parlament comunitari, al qual el PDECat hi vol arribar -com el 2014- de la mà del PDECat. Puigdemont, això sí, no s'ha descartat com a candidat.
Presència del PDECat
Els noms que l'antiga CDC aspira a mantenir del grup municipal actual són els de Jordi Martí i Francina Vila. Tots dos van participar dissabte en el congrés constituent de la Crida. La intenció d'Artadi, en tot cas, és incrementar la presència d'independents en els llocs que van del 5 al 10 a la candidatura. CiU va obtenir deu regidors a les eleccions del 2015 -quatre menys que el 2011, quan Xavier Trias va aconseguir arribar a l'alcaldia- i les enquestes li pronostiquen una quantitat menor de cara al maig. Una dada curiosa de les prospeccions internes és que, quan es preguntava per quin seria el millor candidat, Trias apareixia com la primera de les opcions de la militància.
Jordi Martí i Francina Vila, regidors del PDECat, són dos dels actuals membres de l'equip municipal que aspiren a repetir
Una militància que, en el cas de Barcelona, "fa costat a Munté", segons relaten diversos dirigents del PDECat a la capital catalana. Una de les possibilitats obertes en els últims dies és que formi part de la candidatura Josep Rius, excap de gabinet de Carles Puigdemont i de Quim Torra, que també va treballar per Forn en l'etapa de govern municipal de CiU. Rius ha estat rellevat com a director de l'oficina de Torra i ara ocuparà la direcció general d'Anàlisi i Prospectiva, però no es descarta que acabi acompanyant -d'una manera o altra- Artadi en el salt cap a l'Ajuntament de Barcelona.
Relleu a Presidència
Una de les qüestions que la consellera està acabant de perfilar és el seu relleu, en el cas que l'acabi concretant en els propers dies, al capdavant de Presidència. Primer es va valorar el perfil de Damià Calvet, però ha anat perdent pes. Després de sondejar noms com els de Lourdes Ciuró -diputada a Madrid i candidata a Sabadell- i de Míriam Nogueras -també amb escó al Congrés i cap de cartell a Mataró-, la més ben posicionada en aquests moments és Meritxell Budó, alcaldessa de La Garriga. També és vicepresidenta de la Diputació de Barcelona i integrant de Moment Zero, un corrent influent dins de l'univers postconvergent. No hi ha consens al respecte, però alguns dels seus dirigents principals estan alineats amb la fundació de la Crida.
Meritxell Budó, alcaldessa de La Garriga, és la més ben posicionada per assumir Presidència en cas que Artadi confirmi el salt a Barcelona
Torra va assenyalar dijous passat en una entrevista a RAC1 que triaria una dona per substituir Artadi en cas que marxés, perquè volia mantenir la paritat dins de l'executiu. Qui agafi el relleu de la consellera, en tot cas, heredarà una carpeta plena de responsabilitats. La principal és la del diàleg amb Madrid, en el qual la dirigent de la Crida és un pilar fonamental al costat del vicepresident Pere Aragonès. És la interlocutora habitual de la Moncloa i està immersa en formalitzar mecanismes de diàleg per trobar una sortida política al conflicte. Si fa el pas a Barcelona en els termes que negocia -llista inclosa-, JxCat perdrà la seva dona forta al Govern.