Com cada any, la revista Nature pronostica què serà notícia científica en l'any que comença. En repassem 10:
1. Projectes Antàrtics. Aquest mateix gener, un grup d’investigadors nord-americans i britànics emprenen la campanya antàrtica més gran dels darrers setanta anys. La missió vol esbrinar si la remota, i aparentment inestable, Glacera Thwaites, que desemboca al mar d’Amundsen, podria col·lapsar en les pròximes dècades, atès que la superfície flueix a una velocitat de 2 km/any. També es vol recollir un nucli de gel de 1,5 milions d'anys de la Gelera Little Dome C, que, cas d’obtenir-se, proporcionarà la mostra més antiga del clima i de les condicions atmosfèriques del passat.
2. Inversió en recerca. La Xina podria emergir com el major inversor mundial en recerca i desenvolupament, seguint la tendència d’augment accelerat que va iniciar el 2003. Tot i això, segueix rere els Estats Units pel que fa als indicadors de qualitat investigadora. A Europa, s’hauran de distribuir els mil milions d’euros dedicats al programa marc de recerca Horizon Europe, que comença el 2021.
3. Orígens humans. Les excavacions a les illes del sud-est asiàtic, que el 2003 ja van proporcionar fòssils com l’home de Flores, potser podrien explicar el poblament de l'illa filipina de Luzon, i si el seu aïllament va dur la població a una estatura diminuta, semblant al fenomen evolutiu que probablement va tenir lloc a Flores.
4. El gran col·lisionador lineal internacional. Podria ser un any decisiu per al successor del Large Hadron Collider (LHC), que permetria estudiar detalladament el bosó de Higgs. Tot i que el govern japonès va ser l’únic que va mostrar interès en acollir el projecte, el cost de set mil milions de dòlars potser fa que finalment no en donin suport. Està previst que se sàpiga el 7 de març.
5. Edició genètica. La notícia que l’investigador xinès He Jiankui havia creat els primers bebès modificats genèticament per a fer-los immunes a la sida –saltant-se el consens internacional contra l’edició genètica en l’estirp hereditària– va ser rebutjada per la comunitat científica pels possibles efectes secundaris. L’ètica científica buscarà la regulació de l’edició genètica en humans.
6. Revistes científiques gratuïtes. Enguany podria ser la data en què les revistes de pagament s’adaptessin al Pla S, que defensa un model obert de publicació científica. Els promotors d’aquest programa requeriran que els investigadors mantinguin el copyright, però publiquin sota una llicència oberta, del tipus Creative Commons.
7. S’espera una nova edició del Manual de Bioseguretat al Laboratori de l'Organització Mundial de la Salut, que com a resultat de les avaluacions de riscos específics per a llocs i experiments determinats –com ara en el cas de la manipulació segura de patògens com l'ebola– millorarà la gestió, les pràctiques i la capacitació del personal de laboratori. La publicació, que s’espera a mitjans de 2019, és la primera revisió des del 2004.
8. Enfosquir el Sol per refredar la Terra. Una proposta de geoenginyeria proposa d’injectar partícules reflectants a l’atmosfera amb l’objectiu de reduir la radiació solar i minvar alguns efectes del canvi climàtic; seria equivalent a la erupció volcànica del Pinatubo. Altres científics més escèptics demanen de valorar si la pràctica pot comportar més o menys riscos que l’efecte de l’escalfament global en països com ara Bangla Desh, on pujaria força el nivell del mar.
9. Els beneficis del cànnabis. L’octubre, el Canadà esdevenia el segon país en legalitzar el cànnabis per a tots els usos; això va redirigir fons inesperats per a finançar la recerca sobre la biologia bàsica del cànnabis en el cos humà. A la fi de 2019, els investigadors de la Universitat de Guelph esperen obrir el primer centre acadèmic de Canadà dedicat a la investigació de cànnabis, que estudiarà des de la genètica de la planta fins als efectes en la salut.
10. Senyals còsmics. El radio telescopi més gran del món, que té una obertura de cinc cents metres i és a la Xina, assolirà el cent per cent de rendiment. La inversió, que va costar una mica més de vint-i-dos milions d’euros (1,2 milions de iuans), va iniciar la recepció de dades el 2016, i ja ha detectat més de cinquanta nous púlsars, estrelles mortes denses i ràpides. S’espera que aviat pugui detectar ràfegues ràpides de ràdio i núvols de gas còsmic. I, segurament enguany també es decidirà si se segueix endavant amb la construcció del telescopi de trenta metres de diàmetre a Mauna Kea, ja que el 2018, els plans van superar el darrer impediment legal al·legat per la població local.