Junts fem més Nació     FES-TE SUBSCRIPTOR
Judici de l'1-O

Del banc dels acusats a la rebel·lió: el diccionari del judici de l'1-O

El principals conceptes jurídics que marcaran el judici als líders independentistes al Tribunal Suprem, de la A a la Z

per Aida Morales, 2 de febrer de 2019 a les 10:15 |
La Guàrdia Civil va traslladar els presos fins a Madrid | ACN
Arran de la causa general contra l'independentisme, el llenguatge judicial ha entrat de ple en la vida política i en el dia a dia de la ciutadania. El procés al Tribunal Suprem incrementarà en les pròximes setmanes la presència de termes jurídics en les informacions periodístiques, i també en les converses. Per entendre tots els conceptes associats al judici, NacióDigital ha preparat un diccionari per fer més accessible la complexitat de la causa. 

A d'Advocacia de l'Estat
L'Advocacia General de l'Estat és un òrgan integrat dins del ministeri de Justícia que representa el conjunt de funcionaris públics al servei de l'administració. Està integrada pels advocats de l'Estat i actualment està dirigida per Consuelo Castro Rey, nomenada per l'executiu del PSOE. El passat mes de novembre, Castro va substituir l'advocat de l'Estat que defensava la rebel·lió en la causa contra el procés, Edmundo Bal, al·legant "pèrdua de confiança". La nova cap del penal és Rosa María Seoane, i estarà assistida per Elena Sáenz Guillén.

D'inici, l'Advocacia de l'Estat es va personar exclusivament com a víctima d'un delicte de malversació. No obstant això, finalment ha acabat sumant delictes a la seva petició inicial, tot i que en un grau més baix que la Fiscalia. L'Advocacia no veu violència en l'actuació dels líders del procés durant l'1-O, i esquiva per tant la petició de rebel·lió, però sí que defensa la sedició amb malversació i desobediència, amb penes d'entre els 7 i 12 anys. 
B de Banc dels acusats

Una de les furgonetes que ha traslladat presos al Suprem en els últims mesos. Foto: ACN


Després de més d'un any en presó provisional, una de les imatges més impactants del judici serà la del banc dels acusats. En aquest simbòlic espai de l'emblemàtic edifici del Suprem, situat al centre de Madrid, s'asseuran els líders sobiranistes acusats de rebel·lió, sedició, malversació i desobediència. Una imatge que s'anirà repetint durant la majoria de sessions, només alterada per les seves declaracions. El banc dels acusats es convertirà en una veritable tribuna política quan els encausats s'expliquin.
C de Conclusions
La fase de conclusions és un dels moments més importants del judici. Ja al final del procés, i havent presentat totes les proves i efectuat les declaracions, les parts -tant les acusacions com les defenses- tornen a exposar els seus plantejaments, que poden variar o no pel que en relació a l'inici. És en aquest punt quan sorgeix la possibilitat que la Fiscalia, l'Advocacia de l'Estat o Vox rebaixin la seva petició de pena, presentin els arguments que la justifiquen o les defenses realitzin el seu últim al·legat d'innocència. En la major part dels casos, les conclusions són afirmacions sobre la pràctica de les proves i pretenen influir sobre el tribunal, que haurà de prendre l'última decisió.
D de Desobediència

Acte de suport a Carme Forcadell Foto: Juanma Peláez


Carme Forcadell i la resta de membres de la mesa del Parlament van ser processats per desobediència. No obstant això, el Tribunal Suprem finalment va enviar els acusats (només) per aquest delicte al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, mantenint Forcadell -a qui també s'acusa de rebel·lió- en la seva jurisdicció. La desobediència, doncs, es jutjarà finalment a Catalunya sota el precedent de l'alt tribunal espanyol, amb la possibilitat remota -segons asseguren fonts de les defenses a NacióDigital- que finalment s'acabés condemnant alguns dels líders independentistes per aquest delicte, tal com va passar amb la causa del 9-N. 
D de Doble Instància
La doble instància és el dret jurídic que tenen els acusats d'acudir a un tribunal jeràrquicament superior. Normalment es fa a través de recursos. En el cas del judici de l'1-O, les defenses han denunciat que el tribunal els hagi vulnerat aquest dret pel fet de jutjar els polítics catalans ja directament al Tribunal Suprem i, per tant, la màxima instància judicial. 
E d'Exili

Carles Puigdemont i Toni Comín, a Brussel·les Foto: ACN


L'exili ha format part del procés judicial gairebé des del seu inici. El camí dels presos polítics s'ha traçat en paral·lel al dels exiliats, i malgrat que el jutge instructor, Pablo Llarena, va dividir les causes entre els processats que restaven en territori espanyol i els que no, les decisions dels exiliats han acabat marcant algunes de les decisions judicials. Entre elles, la de la presó preventiva. L'activitat política dels qui van marxar a l'estranger -tant de l'espai postconvergent com d'ERC- ha motivat, segons ha argumentat el Suprem en diverses ocasions, el manteniment del risc de fuga.
F de Fiscalia
La Fiscalia o el ministeri fiscal, com també se la coneix, és un òrgan formalment autònom del Poder Judicial que té la tasca constitucional de promoure l'acció de la justícia en defensa de la legalitat. És a dir, sobre ella recauen les tasques de garantir la legalitat, els drets ciutadans i l'interès públic. En el judici de l'1-O ha estat l'element clau en l'inici de les investigacions, ja que va ser el fiscal general de l'Estat, José Manuel Maza, qui va iniciar el procediment amb una querella presentada davant del Suprem i l'Audiència Nacional contra tot el Govern i els membres sobiranistes de la mesa del Parlament.

Després de Vox, la Fiscalia és qui demana una pena més alta pels líders independentistes. Sol·licita fins a 25 anys de presó per a Oriol Junqueras, 17 anys per als Jordis i Forcadell, i 16 anys de reclusió per a la resta de dirigents empresonats. 
G de Grau del delicte
El grau del delicte pot modificar la responsabilitat criminal en la condemna. Així, la sentència determinarà la pena aplicable i si s'ha d'imposar en la seva meitat superior o inferior, i si és possible la reducció d'un o dos graus, així com si cal que s'incrementi un grau respecte d'allò previst. En el cas dels líders de l'1-O, s'aplica la meitat superior de la pena per l'assumpció de la rebel·lió amb malversació. En qualsevol cas, durant el judici poden aparèixer elements agreujants o atenuants. 
H d'Habeas corpus
L'habeas corpus és un recurs jurídic que protegeix els ciutadans contra les detencions practicades irregularment. Està regulat per l'article 17.4 de la Constitució, i s'ha sol·licitat en diversos procediments judicials vinculats a l'1-O.
I d'Indult

Quim Torra i Teresa Cunillera, a Palau Foto: ACN


L'indult és, en si, demanar el perdó de la pena. Es tracta d'un concepte diferent del d'amnistia, ja que en aquest últim cas les persones són exonerades de la pena i del delicte, mentre que en el cas de l'indult només es perdona el compliment de la pena. La paraula indult ha aparegut en el debat previ al judici de l'1-O, tot i que ràpidament s'ha descartat per la majoria de líders sobiranistes, així com de les seves defenses. Tot i això, l'indult el pot demanar qualsevol persona, i no es decarta que sigui així en el cas dels probables condemnats. Una de les persones que va posar sobre la fórmula la taula és la delegada del govern espanyol a Catalunya, Teresa Cunillera, que va dir que seria partidària d'indultar els presos polítics. Això va comportar ràpides rèpliques i un intens debat al Congrés, sobretot arran d'una moció de Ciutadans que apostava per prohibir preventivament l'aplicació d'aquesta mesura als líders independentistes una vegada fossin condemnats. 
J de Jutge instructor

Pablo Llarena, en una imatge d'arxiu Foto: ACN


El jutge instructor en el judici de l'1-O ha estat un veritable protagonista del procés. El seu nom, Pablo Llarena, ha arribat a ser extensament conegut, fins i tot a nivell internacional, arran de les diverses ordres de detenció internacional i les missives enviades a tribunals belgues, escocesos o alemanys. Pablo Llarena ha estat l'encarregat d'investigar i recopilar les proves contra els líders independentistes a instàncies de la Fiscalia i l'acusació popular, i també ha acabat construint un relat, el de la rebel·lió, amb trets gairebé idèntics al del ministeri fiscal. Llarena és qui també ha pres la decisió de dividir la causa entre les persones exiliades, i aquelles que resten en territori espanyol i que finalment seran jutjades. 

Més enllà d'això, ha hagut de defensar-se de la querella interposada per Carles Puigdemont i els exconsellers contra ell a Bèlgica, i de les nombroses peticions de recusació per imparcialitat presentades per les defenses dels acusats. Es basaven en unes declaracions que el magistrat havia fet el 23 de febrer a Oviedo, on va dir que els polítics empresonats no eren presos polítics.
K de Kurd
La vulneració de drets és un dels eixos de defensa de bona part dels presos en aquest judici. I la presó preventiva, asseguren els seus advocats, n'ha estat un clar exemple. Per això s'han interposat diversos recursos -que el Suprem ha anat tombant- contra aquesta mesura de privació de llibertat. Bona part de les iniciatives s'han basat en la sentència del Tribunal Europeu de Drets Humans d'Estrasburg, que va denunciar que el diputat kurd Selahattin Demirtas va estar quatre anys empresonat irregularment. Estrasburg va condemnar Turquia per haver vulnerat drets polítics al diputat kurd, de manera que les defenses creien que podia fixar precedent per als presos catalans. 
L de Llibertat

Mural a Osona Foto: Adrià Costa


La paraula llibertat ha estat també a l'ordre del dia d'aquest procés judicial. Per una banda de forma literal, és a dir, en contraposició amb la presó provisional. Però també de forma simbòlica, més aviat com un reflex del dret a l'autodeterminació de Catalunya.

Mentre que alguns líders sobiranistes han estat empresonats durant més d'un any, sense possibilitats de sortir de la presó -Jordi Cuixart, Jordi Sànchez, Oriol Junqueras i Joaquim Forn-, altres han pogut acollir-se a la llibertat amb càrrecs, sota una sèrie de condicions econòmiques i de control aplicades pel jutge instructor. Va ser el cas de Meritxell Borràs, Santi Vila o Carles Mundó, tot i que també ho va ser durant un breu període de temps per a Carme Forcadell, Jordi Turull, Josep Rull, Raül Romeva i Dolors Bassa. El 23 de març Llarena va tornar a dictar presó provisional al·legant risc de fuga i reiteració delictiva per a aquests últims. 
M de Malversació
La malversació va ser un dels delictes pels quals es va processar els exmembres del Govern. La tesi va ser abonada per l'Advocacia de l'Estat, que inicialment es personava només per aquest delicte. En la interlocutòria de processament, Llarena va fixar la malversació en 1,6 milions d'euros. Uns diners, indicava el jutge instructor, que el Govern hauria utilitzat per pagar el referèndum. Poc després, però, un nou informe de la Guàrdia Civil feia ascendir aquesta xifra fins als 1,9 milions. Entre les partides que ara destacava l'Institut Armat hi hauria un suposat pagament de 61.800 euros del Govern a Òmnium Cultural per a l'elaboració i difussió de cartells de l'1-O, i un partida de 17.600 euros utilitzada pel grup de Junts pel Sí, a través de subvencions del Parlament, per pagar el lloguer del Teatre Nacional de Catalunya per l'acte sobre la llei del referèndum del 4 de juliol del 2017.

El relat de la malversació, però, trontolla. La majoria de proves aportades al Suprem sobre aquest delicte han estat informes de la Guàrdia Civil al jutjat d'instrucció 13. L'empresa de missatgeria Unipost, però, va remetre un escrit on assegurava que les factures de la Generalitat per valor de 979.661 euros van ser anul·lades el mateix dia de la seva expedició i que no figuren com a cobrades. El passat mes d'abril, el ministre d'Hisenda, Cristóbal Montoro, també va subratllar que l'1 d'octubre no s'havia pagat amb diners públics. El govern espanyol tenia, des del mes de setembre del 2017, el control econòmic absolut sobre tot el que gestionava la Generalitat. 
N de Nul·litat d'actuacions

La Ciutat de la Justícia, on es troba el jutjat d'instrucció 13 Foto: ACN


La nul·litat d'actuacions o incident de nul·litat és una eina processal que poden plantejar les defenses durant tot el procés i que, si s'accepta, acabaria declarant nul·les algunes de les proves practicades o recollides. Aquest instrument està regulat en l'article 238 de la llei orgànica del Poder Judicial i es pot demanar en diversos escenaris, com ara que les actuacions hagin estat practicades per un tribunal sense competència en el cas, quan s'hagin produït sota intimidació o violència o quan s'hagin practicat sense intervenció d'un advocat, en cas que la llei ho determini així. 

En la causa de l'1-O, diverses associacions d'advocats han posat sobre la taula la nul·litat d'actuacions, al considerar que el procediment està viciat d'origen. Entre d'altres aspectes, perquè el titular del jutjat d'instrucció 13 de Barcelona, Juan Antonio Ramírez Sunyer, va iniciar una causa general contra l'independentisme sota un clar biaix ideològic. A més, els advocats de les defenses no han tingut accés a la majoria de proves remeses per aquest tribunal, de manera que no n'han pogut garantir la seva independència i fiabilitat, segons han denunciat.
O d'Observadors internacionals

Presentació de la plataforma International Trial Watch - Catalan Referendum case Foto: Aida Morales


La Fiscalia General de l'Estat creu que la presència d'observadors internacionals al judici és innecessària perquè el procés es retransmetrà en directe. Així ho va declarar la fiscal general, María José Segarra, que va assegurar que la justícia espanyola és "plenament respectuosa amb les garanties de tots". Des de fa mesos, però, diverses organitzacions en defensa dels drets humans, civils i polítics s'estan movent per analitzar el desenvolupament del judici. Amnistia Internacional va ser una de les que primer ho va anunciar, tot i que la plataforma International Trial Watch també articularà almenys 13 entitats catalanes, espanyoles i internacionals amb observadors. En paral·lel, un grup de catedràtics espanyols analitzaran els drets fonamentals i les garanties processals.
P de Ponent de la sentència

El magistrat Manuel Marchena Foto: ACN


El ponent de la sentència o magistrat ponent, com també se'l coneix, és la persona -en un tribunal col·legiat com el del Suprem, amb set magistrats- que s'encarrega de controlar el cas. Té una visió global de les proves i redacta les resolucions judicials, en especial la sentència. En el judici de l'1-O aquest paper el desenvolupa el president de la sala segona -i penal-, Manuel Marchena, que no obstant això, no tindrà un vot de qualitat. El sentit de la sentència, doncs, es determinarà per majoria simple de vots, podent fer constar punts de vista particulars. 

La figura de Marchena no ha estat lliure de crítiques durant els últims mesos. Diversos acusats van demanar la seva recusació per imparcialitat, tot i que la Fiscalia s'hi va mostrar contrària, i el mateix magistrat va demanar que es rebutgés. Finalment, el Suprem va descartar apartar-lo i va reafirmar-lo com a president de sala.
P de Proves pericials
Les proves pericials són aquelles vinculades a un pèrit, és a dir, un expert que aporta informació d'interès al jutge, però no com a testimoni, sinó per la seva coneixença professional reconeguda en la matèria. Normalment, les proves pericials són una avaluació, un assaig, un informe, una demostració o, fins i tot, un experiment. 
Q de Qüestions Prèvies
Les qüestions prèvies són mecanismes preliminars a l'inici estricte del judici amb els quals les parts intenten eliminar possibles vicis o presumptes irregularitats durant el procés. Les parts tenen la possibilitat de fer-ho durant el que es coneix com qüestions de previ pronunciament -que al Suprem es van fer el 18 de desembre-, o bé ja en l'inici del judici, amb possibilitat d'esmenar o aportar noves proves al sumari. En aquest cas, el tribunal ha d'entendre que les aportacions queden justificades, no suposin un frau processal i no siguin un obstacle als principis de contradicció o d'igualtat. Durant el debat preliminar també es pot tornar a posar en qüestió la competència del tribunal, la vulneració d'algun dret fonamental o es poden exposar les causes per demanar que se suspengui el judici oral. 
R de Rebel·lió

Jordi Cuixart i Jordi Sànchez, a la concentració del 20-S Foto: Adrià Costa


El delicte de rebel·lió -molt qüestionat per l'àmbit acadèmic, judicial, i fins i tot pels tribunals internacionals- està tipificat en l'article 472 i següents del codi penal, i s'entén com un dels delictes contra la Constitució. Seran acusats de rebel·lió aquells que "s'alcessin violentament i públicament" contra l'Estat, i un dels supòsits que contempla és el de la declaració d'independència d'una part del territori nacional. La diferència principal amb el delicte de sedició -tipificat en l'article 544 i següents del codi penal- és que aquest últim es refereix a aquells que "s'alcin públicament i tumultuàriament per impedir, per la força o fora de les vies legals, l'aplicació de les lleis" Per tant, sense l'ús de violència.

Les penes del delicte de rebel·lió oscil·len entre els 15 i els 30 anys de presó. Pel que fa a Junqueras, la Fiscalia ha fixat la seva qualificació provisional en la rebel·lió amb malversació, amb un màxim de fins a 25 anys, en considerar-lo un dels líders de la trama. El ministeri fiscal aplica en aquest cas l'article 472.1 i 473.1 del codi penal, que inclou la rebel·lió sense armes ni combat. La rebel·lió va ser el delicte pel qual es van jutjar els responsables del cop d'estat del 23 de febrer del 1981 al Congrés dels Diputats i, segons Llarena, comporta una violència implícita en el mer alçament contra l'Estat i el seu marc constitucional. Pel que fa a la sedició -l'acusació que lidera l'Advocacia de l'Estat- comporta penes d'entre vuit i deu anys de presó, que ascendeixen fins als 15 anys si es tracta d'autoritats. 
S de Sentència
La sentència serà l'últim tram del judici, i el que pot tenir més conseqüències. La redactarà el magistrat ponent, en aquest cas Manuel Marchena. Ha d'incloure antecedents dels fets, els que han estat provats durant el judici, els fonaments del dret sobre els quals es basen els delictes i, finalment, la resolució. La sentència del judici de l'1-O arribarà mesos després de la vista, ja que els set magistrats que conformen el tribunal hauran de deliberar i redactar la resolució. El Suprem és el tribunal d'última instància, i per tant proclama la decisió final. Les seves decisions només poden ser deixades sense efecte quan el Tribunal Constitucional considera que els drets i les llibertats contemplades a la Constitució podrien ser afectades. En aquest punt, les parts encara podrien recórrer a través d'un recurs d'empara.
T de Proves testificals

Puigdemont i Rajoy en una imatge d'arxiu. Foto: EP


Les proves testificals són, en si, els testimonis que compareixeran com a prova al judici. Abans de declarar, el tribunal els avisa de la seva obligació de dir la veritat, i en cas que no ho facin poden incórrer en un delicte de fals testimoni. Habitualment se'ls demana sobre fets que van veure, escoltar o d'allò que tenen coneixement. Sempre, en tot cas, aspectes relacionats amb l'objecte que s'enjudicia. El testimoni també ha de ser una tercera persona no implicada en el procés. Al judici de l'1-O, per exemple, s'ha acceptat la declaració com a testimoni de l'expresident del govern espanyol, Mariano Rajoy, però el Suprem ja ha avisat que no permetrà la testifical de Carles Puigdemont o de Marta Rovira, per la seva condició de processats. I, en el seu cas, també d'exiliats.
U d'Última paraula
El dret a l'última paraula, concretat en l'article 739 de la llei d'Enjudiciament Criminal, és una última invitació del tribunal per garantir el dret a la defensa, aquesta vegada per boca de l'acusat. En aquest cas, i malgrat que el protagonista podrà al·legar allò que consideri, la seva última declaració s'ha de regir als fets que s'han portat a judici i poden contradir, contrastar o afegir allò que consideri oportú. Aquest dret empara, fins i tot, la possibilitat que l'acusat menteixi i contradigui la seva versió anterior, ja que la legislació espanyola no l'obliga a dir la veritat. Una vegada finalitzat aquest dret, el judici quedarà vist per sentència. 
V de Vox

Javier Ortega a la manifestació del 12-O a Barcelona Foto: Adrià Costa


Vox és el partit fundat per l'exdiputat del PP basc Santiago Abascal i, en el judici de l'1-O, l'única acusació popular en la causa, després que el TSJC acceptés el 6 de novembre el pagament de 20.000 euros que els permetia personar-se. El posicionament del partit d'ultradreta durant la instrucció s'ha distingit per la seva duresa. Vox demana acusar per rebel·lió i 74 anys de presó per Oriol Junqueras i la resta de consellers empresonats, a més de 62 anys per Jordi Sànchez i Jordi Cuixart. A Carme Forcadell li demanen 30 anys. Als consellers que no estan en presó preventiva també els reclamen tres dècades. En el seu escrit de 60 pàgines, el partit també carrega amb duresa contra el procés independentista, al qual cataloga de "racista" contra els espanyols. Els advocats que defensen aquest tesi són Javier Ortega Smith -secretari general i número 2 del partit- i Pedro Fernández. El judici és, per a Vox, un immillorable altaveu electoral de cara a les europees i les municipals. 
W de Waterloo

Acte davant la Casa de la República, a Waterloo. Foto: Twitter


La figura de Carles Puigdemont i la ciutat belga de Waterloo -on hi ha ubicada la Casa de la República- ha estat un dels focus de la política catalana des de finals del 2017. La ciutat belga ha esdevingut una de les banderes de l'exili. Des d'allà s'ha cuinat el Consell per la República, amb l'objectiu d'impulsar la internacionalització del conflicte, un organisme privat però amb vincle polític amb la Generalitat que coordina Toni Comín, també exiliat. Waterloo també ha estat tingut en compte per part del Tribunal Suprem prèviament al judici per justificar la presó preventiva. En una interlocutòria del 28 de gener, l'alt tribunal ​considera que les "estructures de poder organitzades", com ara el Consell per la República, han estat posades al servei dels processats a l'exili. I respecte d'aquestes, recorda, diverses autoritats i membres de l'actual Govern i Parlament han mantingut reunions i trobades polítiques.
X de Xarxes Socials
Les xarxes socials juguen un paper molt rellevant al judici, ja que són la seva reverberació a través d'Internet. Més enllà de les opinions que durant el judici es pugui anar difonent entre polítics i ciutadans, les xarxes socials esdevenen també un dels escenaris per externalitzar la causa catalana. Així s'ho han plantejat, de fet, algunes de les entitats sobiranistes com Òmnium i l'ANC. La que dirigeix Jordi Cuixart, de fet, ha posat en marxa una campanya únicament a les xarxes, inclosa dins de les mobilitzacions del Judici a la democràcia, per denunciar les vulneracions de drets fonamentals que implica el procés al Suprem. Els comptes de Crida per la Democràcia s'han transformat i representen ara els usuaris de @Eljudici, tant a Twitter, Facebook com Instagram. 
 
Y de Youtube

Logo de Youtube. Foto: Flickr / Rego Korosi


La retransmissió televisada en directe del judici s'ha presentat com una garantia de la seva independència. Davant d'aquesta possibilitat, diversos mitjans -com NacióDigital- han aprofitat el senyal que es facilitarà des del Tribunal Suprem per obrir un canal de Youtube i retransmetre les vistes a través d'aquesta plataforma. Això suposarà, més enllà de les xarxes socials, un altre fòrum que alimentarà el debat a l'entorn de la causa independentista.

La retransmissió en directe s'ha utilitzat també com un dels elements per justificar que la presència d'observadors internacionals és innecessària. Ho va defensar prèviament al judici la fiscal general de l'Estat, María José Segarra, que va recordar que la justícia espanyola "és plenament respectuosa amb les garanties de tots", i va afirmar que per això s'oferia aquesta retransmissió. "És dubtós que es pugui oferir més transparència", va declarar. 
Z de Zarzuela

El rei Felip VI  Foto: Casa Reial


La Zarzuela gaudeix també de protagonisme al judici de l'1-O. El discurs del rei Felip VI el 3 d'octubre és un dels elements que esmentaran les parts, i malgrat que algunes defenses han demanat la declaració com a testimoni del monarca no se'l podrà veure al Suprem. El 3 d'octubre del 2017, dos dies després del referèndum, Felip VI va fer un discurs televisiu molt dur contra l'independentisme, i per això demanaven que comparegués i expliqués el perquè de la seves paraules. 

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Participació