Junts fem més Nació     FES-TE SUBSCRIPTOR

pressupostos 2019

En precampanya, a les portes del Suprem... i sense pressupostos

A quatre mesos de les municipals i europees, ni la Generalitat, ni l'Estat ni l'Ajuntament de Barcelona tenen garantida l'aprovació dels comptes

per Sara González , 28 de gener de 2019 a les 20:20 |
El vicepresident Pere Aragonès, Meritxell Masó i Albert Castellanos reunits amb Jéssica Albiach i David Cid el passat 29 de novembre | ACN
Aquesta informació es va publicar originalment el 28 de gener de 2019 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Si la proximitat d'unes eleccions sempre condicionen la dinàmica política, en una situació d'excepcionalitat absoluta amb presos i exiliats i amb el judici de l'1-O a punt de començar, les negociacions arriben a un grau de complexitat estratosfèric. Aquest context diabòlic explica per què l'any ha arrencat amb una triple pròrroga pressupostària: la de la Generalitat, la de l'Estat i la de l'Ajuntament de Barcelona. A hores d'ara, no hi ha garanties que s'aprovin cap dels tres, però que un es desencallés podria tenir un efecte dòmino sobre els altres. Els primers estan en una situació de negociació suspesa; els segons, a mercè de la decisió dels independentistes; i els tercers a l'espera de què passa amb els altres dos. 

Mentre ERC i el PDECat ultimen l'esmena a la totalitat que presentaran d'entrada als pressupostos de Pedro Sánchez, els comuns han suspès la negociació amb el vicepresident Pere Aragonès. Les versions dels motius pels quals s'ha imposat aquest parèntesi xoquen. Els de Jéssica Albiach argumenten que, després d'una desena de reunions, no han vist les xifres dels comptes. Ni la xifra absoluta per saber si és menor o inferior a la del 2018 ni tampoc quants ingressos preveuen. Per tornar a seure reclamen que se'ls aporti una proposta "creïble" d'ingressos fiscals. 


A les files dels republicans hi ha qui es pregunta si tot plegat no respon a una estratègia dels comuns per evitar certes fotografies a quatre mesos de les municipals i d'una "pressió" perquè votin a favor dels de l'Estat

Els republicans, per la seva banda, acusen els comuns de suspendre les negociacions quan tot just hi havia dues reunions més programades per aquesta mateixa setmana. Economia es pronunciarà en els pròxims dies per fer públic el seu posicionament davant la suspensió dels comuns. Encarrilar els comptes abans del judici era un objectiu de la conselleria d'Economia que difícilment es podrà complir. Des d'ERC sostenen que s'ha actuat "amb transparència" i que, en tot cas, en paraules de la portaveu Marta Vilalta, és Catalunya en Comú Podem qui no ha actuat amb "bona fe negociadora" ni voluntat per arribar a bon port.


A les files dels republicans hi ha qui es pregunta si tot plegat no respon a una estratègia dels comuns per evitar certes fotografies a quatre mesos de les municipals i d'una "pressió" perquè votin a favor dels de l'Estat. A l'Ajuntament, recorden, ERC ha votat a favor de la connexió del tramvia per la Diagonal sense tenir en compte el clima preelectoral. Que no se'ls hagi donat la xifra global del pressupost de la Generalitat, asseguren, respon a un criteri de "lleialtat" amb el Govern, que és qui l'ha de conèixer primer. Asseguren, a més, que sí que tenen el creixement de despesa i critiquen que a les reunions els comuns hi hagin anat "amb les mans a la butxaca" i sense contrapropostes.

Una reforma fiscal que divideix


En realitat, els motius del desacord són múltiples i, a més de la diferència de criteris, està pervertit per una situació judicial que directa o indirectament distorsiona tota negociació. Per una banda, els vuit diputats dels comuns, indispensables perquè els pressupostos de la Generalitat prosperin, exigeixen una reforma fiscal que el Govern, al seu torn, assegura que no és viable. Atribueixen les reticències d'Aragonès al xoc que suposaria amb els seus socis de Junts per Catalunya -com ja va passar quan Oriol Junqueras ho va intentar l'any 2016- i a la "desorientació i descomposició" del Govern de Quim Torra. De fet, el portaveu de JxCat, Albert Batet, ha aprofitat la polèmica entre ERC i els comuns per demanar responsabilitats als republicans, unes declaracions que han estat titllades d'"esperpèntiques" per part de la portaveu Marta Vilalta perquè passen per alt que JxCat i ERC governen en coalició. 

De gestos d'aproximació, asseguren els comuns, no n'hi ha hagut cap. "Els acords es construeixen en un mínim clima de confiança, s'han d'atrevir a fer un pas", asseguren des del grup parlamentari capitanejat per Albiach, que insisteixen que l'aprovació dels comptes ha de ser "explicable" des del punt de vista social i, per tant, tenir unes efectes reals. Donen per fet que no seran ateses totes les reivindicacions que consideren "de mínims", però demanen, almenys, un gest. Que no s'aprovin els pressupostos de l'Estat, insisteixen, és un tret al peu. Sobretot si es descarta una reforma fiscal per garantir més ingressos. 

Els comptes de Sánchez com a possible desllorigador

La incògnita sobre què passarà amb els comptes de Sánchez té també una afectació directa en els de la Generalitat, tant pel que fa al capítol d'ingressos com per desencallar negociacions entre els grups. Els independentistes ja han deixat clar que presentaran una esmena a la totalitat i caldrà veure si l'aguanten fins al final o bé el 13 de febrer finalment la retiren i permeten, almenys, la tramitació dels comptes. Això podria obrir escletxes en l'actual escenari i donar aire en la negociació dels de la Generalitat tant pel que fa a la represa del diàleg amb els comuns com a l'entrada en escena del PSC. 

La creació d'una taula de diàleg amb representants dels partits estatals que estan negociant la Generalitat i la Moncloa podria acabar decantant si es tramiten o no els pressupostos de Sánchez -altra batalla serà el vot final als comptes-. Però que l'independentisme hagi de prendre una decisió final just quan els processats per l'1-O s'asseguin al banc dels acusats no afavoreix precisament un gest de suport a Sánchez que no seria entès per una part del moviment. 

Barcelona, a l'espera de si es desencallen els altres

Des de l'Ajuntament de Barcelona, es manté que l'acord per aprovar els pressupostos ha de ser a tres bandes perquè hi ha una interdependència d'ingressos entre tots ells. Admeten, però, que la situació és complicada i argumenten que, malgrat la prórroga, per segon any consecutiu és la "primera gran ciutat que l'Estat que més inversió social fa". Tot plegat, mentre la Generalitat "no reverteix retallades" i el govern espanyol prorroga uns comptes del PP. El govern d'Ada Colau considera que "no té sentit" presentar els comptes municipals perquè alguns recursos previstos en els pressupostos de Pedro Sánchez corresponen a Barcelona i ha de saber si arribaran o no. ERC ha demanat parlar dels comptes amb el govern municipal però no han obtingut resposta. "Ni ens han trucat ni tenim cap indici de res", lamenten.

Les properes setmanes seran clau per resoldre un sudoku en el qual, més enllà dels números, hi intervenen els tribunals, l'emotivitat i els càlculs electorals de tots. També el d'un Pedro Sánchez que és conscient que té l'alè al clatell del PP, Ciutadans i alguns dels barons del PSOE davant de qualsevol aproximació a l'independentisme i que sap que la clau en bona part està a Lledoners i a Waterloo. 

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Participació