28
de gener
del
2019
Actualitzat
a les
21:52h
Ilse Weber era una compositora txeca que va ser assassinada a Auschwitz el 6 d'octubre del 1944, junt amb el seu fill i un grup de nens dels qui tenia cura en el camp d'extermini. Diuen que quan eren portats a la cambra de gas, Weber els va cantar una cançó de bressol que ella mateixa va escriure, Wiegala. Avui, aquesta peça ha conclòs l'acte solemne que, conduït pel periodista Ramon Pellicer, ha celebrat el Parlament per commemorar el Dia Mundial en record a les víctimes de l'Holocaust.
Després d'un primer moment musical, amb la interpretació de Lascia ch'io pianga, de l’òpera Rinaldo, de Händel, s'ha fet l'acte d'encesa de les sis espelmes del record, que s'adrecen als diversos col·lectius víctimes del nazisme. El president del Parlament, Roger Torrent, les ha anat lliurant. Pels jueus exterminats als camps, a David Libershon, rabí de la Comunitat Jueva Chabad Lubavitch. Pels infants que perderen la vida a les cambres de gas, a Simón Montero, en representació del poble gitano. Per les víctimes catalanes i de la resta de l’estat espanyol assassinades, a Christine Jené Cánovas, filla de Braulia Cánovas Mulero, deportada al camp de Ravensbrück.
Pels altres col·lectius perseguits pel nacionalsocialisme, a Albert Casellas, en representació de les persones amb discapacitat. Pels "Justos entre les Nacions", com s'anoemana a tots els qui van arriscar la vida per salvar els perseguits, a Armand de Fluvià, en representació del col·lectiu LGTBI. Pels supervivents de l'Holocaust que van poder trobar un refugi, a José Levy, president de la Comunitat Israelita de Barcelona. Un gest aquest del lliurament de les espelmes a tants col·lectius que ha tornat a evidenciar la transversalitat criminal del règim nazi.
Torrent: "328 agressions feixistes"
Els parlaments han tingut un component de record, però sobretot d'alerta democràtica. El president del Parlament, Roger Torrent, ha al·ludit al fet que l'Holocaust es va caracteritzar pels seus crims massius i alhora per la seva fredor, comesos a l'escalf de "lleis fetes a mida". "Semblava impossible que el feixisme tornés al nostre país", i s'ha referit a les 328 agressions feixistes a Catalunya en el darrer any. "El feixisme no tornarà amb camises fosques", ha afirmat, però sí que ho farà en defensa dels seus mateixos valors. Torent ha recordat que el nazisme va triomfar "en el cor de la culta Europa", gràcies en bona part al fet que molts van mirar cap a un altre lloc. Prevenir és essencial per evitar el seu retorn, ha conclòs.
Quim Torra: "L'oblit, aliat del feixisme"
El president de la Generalitat, Quim Torra, ha recordat la Montserrat Roig quan deia que "si hi ha un acte d'amor, és la memòria". Ha qualificat l'oblit com el principal aliat del feixisme, junt a la ignorància i la indiferència. "La democràcia, la llibertat i la justícia han de vèncer sempre per no deixar espai al populisme", que ha titllat de ser "el nom que tindrà el feixisme que vindrà". Torra ha apel·lat a fer-se fort en la cultura i en la diversitat. Ha citat l'anarquista Roc Llop, presoner als camps nazis, que va escriure el poema "Aquella mort" sobre la seva experiència.
L'advertiment dels joves
L'acte ha volgut exposar la crueltat del nazisme sobre tots els segments de la societat. Cap col·lectiu es podia sentir a l'abric de l'atac nazi. Hi ha hagut la intervenció d’estudiants de diversos centres escolars que han col·laborat en el projecte educatiu en record de les víctimes de l'Holocaust. Ha estat una manera de mostrar el compromís de l'escola contra la intolerància i el racisme de tot ordre. Cada grup escolar s'ha referit a diferents col·lectius de víctimes del nazisme. Eloi Ciutat, Dúnia Guinovart, Aina Just i Júlia Montserrat, alumnes del Col·legi Claret de Valls, han parlat sobre els Testimonis Cristians de Jehovà. Lola Fuentes i Helena Savall, de l’Institut Ramon Muntaner de Figueres, s'han referit al col·lectiu LGBTI.
Han estat els alumnes del Ramon Muntaner els qui han recordat els 220 incidents de tipus homofòbic produïts a Catalunya el 2018 i s'han preguntat si es tracta de fets puntuals o de l'emergència d'un nou feixisme. El vers de García Lorca "¡Mira que nos acechan todavía!" ha ressonat com a senyal d'advertiment.
Àngels Garcia, Àlex Palomeque i Manuel Alejandro Querol, del Col·legi Sagrada Família de Tortosa, han denunciat els crims contra les persones amb discapacitat. Dues alumnes de l'Institut La Caparrella, de Lleida, Elda Aguila i Adina Florentina, han recordat les desgràcies que va patir el poble gitano, sovint oblidat en el llistat de les víctimes. Nehal Bedoud, Ashly Stephanie Bernales, Sergi Jiménez i Roger Martínez, de l’Institut Salvador Espriu de Barcelona, s'han referit a les persones perseguides per motius polítics. David Devant i Laura Piqué, de l'Institut de Viladecavalls, ho han fet sobre el poble jueu.
Tota la celebració ha traspuat memòria, sí, però sobretot advertiment contra l'oblit en un moment en què feixismes postmoderns tornen a aixecar el cap en aquesta Europa inquieta entre perills. Com si es fos conscient de les amenaces que planen sobre la democràcia. Per això tant els responsables polítics com els joves estudiants han insistit en la necessitat de preservar els valors d'humanitat en aquesta hora com el millor antídot. Com una cançó de bressol.
Després d'un primer moment musical, amb la interpretació de Lascia ch'io pianga, de l’òpera Rinaldo, de Händel, s'ha fet l'acte d'encesa de les sis espelmes del record, que s'adrecen als diversos col·lectius víctimes del nazisme. El president del Parlament, Roger Torrent, les ha anat lliurant. Pels jueus exterminats als camps, a David Libershon, rabí de la Comunitat Jueva Chabad Lubavitch. Pels infants que perderen la vida a les cambres de gas, a Simón Montero, en representació del poble gitano. Per les víctimes catalanes i de la resta de l’estat espanyol assassinades, a Christine Jené Cánovas, filla de Braulia Cánovas Mulero, deportada al camp de Ravensbrück.
Pels altres col·lectius perseguits pel nacionalsocialisme, a Albert Casellas, en representació de les persones amb discapacitat. Pels "Justos entre les Nacions", com s'anoemana a tots els qui van arriscar la vida per salvar els perseguits, a Armand de Fluvià, en representació del col·lectiu LGTBI. Pels supervivents de l'Holocaust que van poder trobar un refugi, a José Levy, president de la Comunitat Israelita de Barcelona. Un gest aquest del lliurament de les espelmes a tants col·lectius que ha tornat a evidenciar la transversalitat criminal del règim nazi.
Torrent: "328 agressions feixistes"
Els parlaments han tingut un component de record, però sobretot d'alerta democràtica. El president del Parlament, Roger Torrent, ha al·ludit al fet que l'Holocaust es va caracteritzar pels seus crims massius i alhora per la seva fredor, comesos a l'escalf de "lleis fetes a mida". "Semblava impossible que el feixisme tornés al nostre país", i s'ha referit a les 328 agressions feixistes a Catalunya en el darrer any. "El feixisme no tornarà amb camises fosques", ha afirmat, però sí que ho farà en defensa dels seus mateixos valors. Torent ha recordat que el nazisme va triomfar "en el cor de la culta Europa", gràcies en bona part al fet que molts van mirar cap a un altre lloc. Prevenir és essencial per evitar el seu retorn, ha conclòs.
Quim Torra: "L'oblit, aliat del feixisme"
El president de la Generalitat, Quim Torra, ha recordat la Montserrat Roig quan deia que "si hi ha un acte d'amor, és la memòria". Ha qualificat l'oblit com el principal aliat del feixisme, junt a la ignorància i la indiferència. "La democràcia, la llibertat i la justícia han de vèncer sempre per no deixar espai al populisme", que ha titllat de ser "el nom que tindrà el feixisme que vindrà". Torra ha apel·lat a fer-se fort en la cultura i en la diversitat. Ha citat l'anarquista Roc Llop, presoner als camps nazis, que va escriure el poema "Aquella mort" sobre la seva experiència.
L'advertiment dels joves
L'acte ha volgut exposar la crueltat del nazisme sobre tots els segments de la societat. Cap col·lectiu es podia sentir a l'abric de l'atac nazi. Hi ha hagut la intervenció d’estudiants de diversos centres escolars que han col·laborat en el projecte educatiu en record de les víctimes de l'Holocaust. Ha estat una manera de mostrar el compromís de l'escola contra la intolerància i el racisme de tot ordre. Cada grup escolar s'ha referit a diferents col·lectius de víctimes del nazisme. Eloi Ciutat, Dúnia Guinovart, Aina Just i Júlia Montserrat, alumnes del Col·legi Claret de Valls, han parlat sobre els Testimonis Cristians de Jehovà. Lola Fuentes i Helena Savall, de l’Institut Ramon Muntaner de Figueres, s'han referit al col·lectiu LGBTI.
Han estat els alumnes del Ramon Muntaner els qui han recordat els 220 incidents de tipus homofòbic produïts a Catalunya el 2018 i s'han preguntat si es tracta de fets puntuals o de l'emergència d'un nou feixisme. El vers de García Lorca "¡Mira que nos acechan todavía!" ha ressonat com a senyal d'advertiment.
Àngels Garcia, Àlex Palomeque i Manuel Alejandro Querol, del Col·legi Sagrada Família de Tortosa, han denunciat els crims contra les persones amb discapacitat. Dues alumnes de l'Institut La Caparrella, de Lleida, Elda Aguila i Adina Florentina, han recordat les desgràcies que va patir el poble gitano, sovint oblidat en el llistat de les víctimes. Nehal Bedoud, Ashly Stephanie Bernales, Sergi Jiménez i Roger Martínez, de l’Institut Salvador Espriu de Barcelona, s'han referit a les persones perseguides per motius polítics. David Devant i Laura Piqué, de l'Institut de Viladecavalls, ho han fet sobre el poble jueu.
Tota la celebració ha traspuat memòria, sí, però sobretot advertiment contra l'oblit en un moment en què feixismes postmoderns tornen a aixecar el cap en aquesta Europa inquieta entre perills. Com si es fos conscient de les amenaces que planen sobre la democràcia. Per això tant els responsables polítics com els joves estudiants han insistit en la necessitat de preservar els valors d'humanitat en aquesta hora com el millor antídot. Com una cançó de bressol.