El Suprem justifica la presó dels líders del procés perquè s'ha incrementat el risc de fuga

L'alt tribunal diu que la situació dels presos polítics no és comparable amb la del diputat kurd Selahattin Demirtas

Manifestació per reclamar la llibertat dels presos polítics
Manifestació per reclamar la llibertat dels presos polítics | Adrià Costa
28 de gener del 2019
Actualitzat a les 19:55h
El Tribunal Suprem torna a rebutjar la petició de llibertat dels líders independentistes, i assegura -respecte d'alguns dels recursos interposats pels seus advocats- que la seva situació de presó provisional no és equiparable a la del diputat kurd Selahattin Demirtas, que va estar quatre anys empresonat irregularment, segons va denunciar el Tribunal Europeu de Drets Humans d'Estrasburg. 

En el cas concret dels líders del procés, el Suprem argumenta que s'ha incrementat el risc de fuga. En aquest sentit, i tal com va argumentar el 26 de juliol, l'alt tribunal ha tornat a recordar que les firmes diàries, el control policial o els dispositius de rastreig telemàtic podrien ser insuficients per la voluntat dels acusats "d'emprendre la fugida", més encara quan hi ha "llibertat de fronteres i lliure circulació de persones". Si això fos així, cap dels mecanismes alternatius a la presó provisional podrien impedir la seva "rebel·lia". 

Per això, el Suprem considera que el risc continua sent "intens", i encara més quan hi ha "estructures de poder organitzades" -com el Consell per la República-, posades al servei dels processats a l'exili. Respecte d'aquestes, recorda, diverses autoritats i membres de l'actual Govern i Parlament han mantingut reunions i trobades polítiques: "Aquesta realitat intensifica clarament el risc de fuga, ja que posa de manifest l'existència de certes infraestructures a l'estranger -amb presència de processats i fugits de la justícia- que podria facilitar la fuga". 

El cas Demirtas "no és comparable"

La sala també rebutja comparar la situació dels presos amb la del diputat kurd, ja que Demirtas era "un líder opositor, l'empresonament del qual podria implicar una ruptura de la legitimitat democràtica". A més, els fets que recauen sobre els polítics catalans es van portar a terme des del govern, no des de l'oposició, remarca el tribunal, i "no expressaven, per tant, la silenciada veu discrepant davant d'una política hegemònica que s'imposa sense contrapesos". "Els polítics cautelarment privats de llibertat es trobaven plenament integrats en les estructures de l'exercici del poder autonòmic", indica. 

Per tant, diu, la intenció de les defenses de comparar les dues situacions "és respectable", però "manca de viabilitat per falta de similitud amb els fets que seran objecte d'enjudiciament". Més concretament, remarca el Suprem, perquè "no existeix persecució d'idees i no es criminalitza la ideologia". De fet, apunta, la mateixa ideologia que defensen els acusats es manté ara al capdavant del Govern "sense que estigui en qüestió la forma de pensar". "El dia a dia de l'activitat política mostra la llibertat amb què aquestes idees són defensades a les institucions i als fòrums nacionals i internacionals del debat polític", esgrimeix, per comparar la denunciada vulneració de drets dels polítics catalans per part dels advocats, amb la situació del polític kurd.
 

Interlocutòria del Suprem c... by on Scribd