26
de gener
del
2019
Actualitzat
a les
17:39h
"Jo vull guanyar, i sé que vosaltres voleu guanyar. De manera que la fórmula és unitat, llibertat i República". Aquest és un dels missatges principals que ha desgranat el president de la Generalitat, Quim Torra, en la seva intervenció davant del congrés constituent de la Crida Nacional per la República. Ha estat un missatge adreçat a tots aquells que defensen "querelles preventives" i "amenacen amb el 155". Ha reiterat, a banda, que "plegaria" si no es veiés capaç de complir amb el mandat que té. I ha volgut deixar clar, davant les crítiques de l'ANC pels "incompliments" en el full de ruta independentista, que tot el Govern té l'objectiu d'arribar a la República.
"Em sento orgullós dels consellers de Junts per Catalunya (JxCat) i dels d'ERC. Tots tenim l'objectiu de fer la República catalana, que ningú en tingui cap dubte", ha indicat Torra. "La lluita pels drets socials i nacionals ens hi portarà. Nosaltres som els que tenim com a objectiu prioritari la investidra del president Puigdemont, que ningú no se n'oblidi", ha apuntat tot seguit, referint-se a un dels compromisos de JxCat.
Segons ells, els catalans "porten 300 anys destil·lant la fórmula, que és la de l'1-O". Ha reivindicat l'obra de Govern davant dels qui "ensenyen cartellets al Parlament" -una al·lusió implícita a Ciutadans-, i ha apuntat que l'executiu treballa "durament" per trobar consensos. Ha posat d'exemple Damià Calvet, conseller de Territori, per resoldre el conflicte del taxi, i Laura Borràs, per haver posat la cultura "al centre del país". Menció especial hi ha hagut per la consellera de la Presidència, Elsa Artadi, pel diàleg amb l'Estat sense renunciar al dret a l'autodeterminació. "Si ens fan triar entre Pedro Sánchez i un tripartit de dretes, jo trio independència", ha remarcat.
Torra ha començat recordant que avui és 26 de gener, just quan es compleixen vuitanta anys de l'entrada de les tropes franquistes a Barcelona. "Hi va haver un intent de genocidi contra tot un poble", ha recordat el president de la Generalitat, que ha promogut un minut de silenci en memòria de les víctimes i del miler d'exiliats. "Som aquí per ells", ha insistit el dirigent independentista.
Llista unitària a Barcelona
El president de la Generalitat ha demanat una candidatura unitària a l'Ajuntament de Barcelona, i ha fet una crida explícita a Joaquim Forn, Ernest Maragall, Neus Munté, Ferran Mascarell i Jordi Graupera a negociar per aconseguir-la. "Us ho demano sisplau", ha apuntat Torra. "Imaginem que hi ha un alcalde independentista a Barcelona, i que guanyem les europees amb més d'un 50%. Us imagineu on ens situem? Hem de guanyar a la capital catalana i a les europees, i a totes les que se'ns posin per davant. No renuncieu a res, accepteu els papers incòmodes si així avancem", ha dit.
Abans de les intervencions més polítiques, un grup de persones han pujat a l'escenari per traçar la frase "Unitat, ara". Hi han participat Jaume Alonso-Cuevillas, advocat de Puigdemont, Sergi Blázquez -també advocat i impulsor de Drets-, Ada Parellada i Martí Anglada, periodista. Hèctor López Bofill ha insistit que els presos no es mereixen la "divisió" de l'independentisme, i Pilarón Bayés, il·lustradora, ha dit que la unitat és un "plaer". "Cada Onze de Setembre és una immensa festa", ha ressaltat.
Intervenció de Tamara Carrasco
"Tinc molta enveja de no ser aquí amb vosaltres, però us felicito per aquest congrés extraordinari", ha recalcat Puigdemont des de la Casa de la República. Damunt la taula hi tenia una tassa on posava "Los catalanes hacen cosas", una de les frases cèlebres de Mariano Rajoy. En aquest moment ha aparegut Tamara Carrasco, reclosa a Viladecans per ordre de la justícia espanyola, que la va acusar de terrorisme pel fet d'estar vinculada als comitès de defensa de la República (CDR).
Carrasco, en videoconferència des de casa seva, ha assegurat que va decidir participar en la fundació de la Crida per "estima personal" a Puigdemont. "Hi ha moltes maneres de fer política. Sempre ens trobarem al camí, sobretot al carrer, defensant la República i que no hi hagi gent que pateixi la repressió", ha ressaltat. Referint-se a l'expresident, ha assegurat que el tindrà al seu costat "el dia que torni". Puigdemont la va trucar des de Berlín quan Carrasco va ser detinguda per les forces de seguretat de l'Estat.
"El que volen és atemorir ciutadans compromesos i dissuadir la dissidència política, criminalitzar la mobilització al carrer. Volen escarmentar Catalunya. El teu patiment, la injustícia de la qual ets víctima, és un intent de demostrar-nos fins on està disposat a arribar un Estat que no té ànima", ha remarcat el dirigent independentista. "Ens intenten mostrar que no tenen límits", ha indicat, reivindicant una "Catalunya-Tamara". Carrasco ha expressat solidaritat amb Adrià Carrasco, un altre activista que es va exiliar a Brussel·les també acusat de terrorisme per l'Audiència Nacional l'abril de l'any passat.
Sense unilateralitat
El matí ha servit per aprovar la ponència política i també l'organitzativa, la qual cosa ha donat pas a començar a votar els membres de la primera direcció del nou projecte. Pel que fa a la política, s'aposta per un referèndum "vinculant, acordat i efectiu" i, per bé que no es descarta "cap via democràtica" per aconseguir la independèncial, no hi ha cap referència a la unilateralitat. L'encarregat de llegir les parts clau del text ha estat Marc Guerrero, exlíder dels liberals de CDC i membre del grup impulsors de la Crida.
En clau organitzativa, a banda d'avalar els tres òrgans de govern intern, s'ha validat una de les qüestions clau del plantejament del nou moviment: dissoldre's en el moment en què es faci efectiva la República. Eduard Pujol, president del congrés constituent, ha volgut deixar clar que la Crida és una "associació" amb "sensibilitat de moviment", i correspondrà a la direcció decidir si s'activa formalment com a partit.
Un dels reptes que tindrà la cúpula liderada per Sànchez i Toni Morral és "implantar" el moviment al territori, com s'han compromès en el torn de defensa de la candidatura. La direcció compta amb la presència de tres consellers -Elsa Artadi, Damià Calvet i Laura Borràs-, de dos exconsellers provinents del PSC -Marina Geli i Ferran Mascarell- i de persones vinculades al secretariat de l'ANC quan la presidia Sànchez.
"Em sento orgullós dels consellers de Junts per Catalunya (JxCat) i dels d'ERC. Tots tenim l'objectiu de fer la República catalana, que ningú en tingui cap dubte", ha indicat Torra. "La lluita pels drets socials i nacionals ens hi portarà. Nosaltres som els que tenim com a objectiu prioritari la investidra del president Puigdemont, que ningú no se n'oblidi", ha apuntat tot seguit, referint-se a un dels compromisos de JxCat.
Segons ells, els catalans "porten 300 anys destil·lant la fórmula, que és la de l'1-O". Ha reivindicat l'obra de Govern davant dels qui "ensenyen cartellets al Parlament" -una al·lusió implícita a Ciutadans-, i ha apuntat que l'executiu treballa "durament" per trobar consensos. Ha posat d'exemple Damià Calvet, conseller de Territori, per resoldre el conflicte del taxi, i Laura Borràs, per haver posat la cultura "al centre del país". Menció especial hi ha hagut per la consellera de la Presidència, Elsa Artadi, pel diàleg amb l'Estat sense renunciar al dret a l'autodeterminació. "Si ens fan triar entre Pedro Sánchez i un tripartit de dretes, jo trio independència", ha remarcat.
Torra ha començat recordant que avui és 26 de gener, just quan es compleixen vuitanta anys de l'entrada de les tropes franquistes a Barcelona. "Hi va haver un intent de genocidi contra tot un poble", ha recordat el president de la Generalitat, que ha promogut un minut de silenci en memòria de les víctimes i del miler d'exiliats. "Som aquí per ells", ha insistit el dirigent independentista.
Llista unitària a Barcelona
El president de la Generalitat ha demanat una candidatura unitària a l'Ajuntament de Barcelona, i ha fet una crida explícita a Joaquim Forn, Ernest Maragall, Neus Munté, Ferran Mascarell i Jordi Graupera a negociar per aconseguir-la. "Us ho demano sisplau", ha apuntat Torra. "Imaginem que hi ha un alcalde independentista a Barcelona, i que guanyem les europees amb més d'un 50%. Us imagineu on ens situem? Hem de guanyar a la capital catalana i a les europees, i a totes les que se'ns posin per davant. No renuncieu a res, accepteu els papers incòmodes si així avancem", ha dit.
Abans de les intervencions més polítiques, un grup de persones han pujat a l'escenari per traçar la frase "Unitat, ara". Hi han participat Jaume Alonso-Cuevillas, advocat de Puigdemont, Sergi Blázquez -també advocat i impulsor de Drets-, Ada Parellada i Martí Anglada, periodista. Hèctor López Bofill ha insistit que els presos no es mereixen la "divisió" de l'independentisme, i Pilarón Bayés, il·lustradora, ha dit que la unitat és un "plaer". "Cada Onze de Setembre és una immensa festa", ha ressaltat.
Intervenció de Tamara Carrasco
"Tinc molta enveja de no ser aquí amb vosaltres, però us felicito per aquest congrés extraordinari", ha recalcat Puigdemont des de la Casa de la República. Damunt la taula hi tenia una tassa on posava "Los catalanes hacen cosas", una de les frases cèlebres de Mariano Rajoy. En aquest moment ha aparegut Tamara Carrasco, reclosa a Viladecans per ordre de la justícia espanyola, que la va acusar de terrorisme pel fet d'estar vinculada als comitès de defensa de la República (CDR).
Carrasco, en videoconferència des de casa seva, ha assegurat que va decidir participar en la fundació de la Crida per "estima personal" a Puigdemont. "Hi ha moltes maneres de fer política. Sempre ens trobarem al camí, sobretot al carrer, defensant la República i que no hi hagi gent que pateixi la repressió", ha ressaltat. Referint-se a l'expresident, ha assegurat que el tindrà al seu costat "el dia que torni". Puigdemont la va trucar des de Berlín quan Carrasco va ser detinguda per les forces de seguretat de l'Estat.
"El que volen és atemorir ciutadans compromesos i dissuadir la dissidència política, criminalitzar la mobilització al carrer. Volen escarmentar Catalunya. El teu patiment, la injustícia de la qual ets víctima, és un intent de demostrar-nos fins on està disposat a arribar un Estat que no té ànima", ha remarcat el dirigent independentista. "Ens intenten mostrar que no tenen límits", ha indicat, reivindicant una "Catalunya-Tamara". Carrasco ha expressat solidaritat amb Adrià Carrasco, un altre activista que es va exiliar a Brussel·les també acusat de terrorisme per l'Audiència Nacional l'abril de l'any passat.
Sense unilateralitat
El matí ha servit per aprovar la ponència política i també l'organitzativa, la qual cosa ha donat pas a començar a votar els membres de la primera direcció del nou projecte. Pel que fa a la política, s'aposta per un referèndum "vinculant, acordat i efectiu" i, per bé que no es descarta "cap via democràtica" per aconseguir la independèncial, no hi ha cap referència a la unilateralitat. L'encarregat de llegir les parts clau del text ha estat Marc Guerrero, exlíder dels liberals de CDC i membre del grup impulsors de la Crida.
Crits de "llibertat, llibertat" al congrés fundacional de la @CridaNacional mentre els associats alcen cartells amb la paraula "unitat", que s'havien col·locat prèviament a les cadires https://t.co/pJPsqXfiKFpic.twitter.com/cVDFC1cuoX
— NacióPolítica (@naciopolitica) 26 de gener de 2019
En clau organitzativa, a banda d'avalar els tres òrgans de govern intern, s'ha validat una de les qüestions clau del plantejament del nou moviment: dissoldre's en el moment en què es faci efectiva la República. Eduard Pujol, president del congrés constituent, ha volgut deixar clar que la Crida és una "associació" amb "sensibilitat de moviment", i correspondrà a la direcció decidir si s'activa formalment com a partit.
Un dels reptes que tindrà la cúpula liderada per Sànchez i Toni Morral és "implantar" el moviment al territori, com s'han compromès en el torn de defensa de la candidatura. La direcció compta amb la presència de tres consellers -Elsa Artadi, Damià Calvet i Laura Borràs-, de dos exconsellers provinents del PSC -Marina Geli i Ferran Mascarell- i de persones vinculades al secretariat de l'ANC quan la presidia Sànchez.