Junts fem més Nació     FES-TE SUBSCRIPTOR
Crida Nacional per la República

La Crida referma el compromís de dissoldre's quan es faci efectiva la República

La nova marca impulsada per Puigdemont i Sànchez valida la ponència organitzativa, que inclou tres corrents ideològiques, entre veus crítiques que reclamen fugir del concepte de partit i ser un "moviment"

per Joan Serra Carné / Oriol March, Barcelona, 26 de gener de 2019 a les 12:10 |
Votació en el congrés constituent del Consell Nacional per la República | Julio Díaz / Crida Nacional
La Crida Nacional per la República funcionarà com un partit polític, segons consta en la ponència organitzativa validada aquest dissabte en el congrés fundacional celebrat a Barcelona, i ha refermat el seu compromís de dissoldre's quan s'assoleixi l'horitzó republicà. La definició que es fa del nou actor, impulsat per Carles Puigdemont, Jordi Sànchez i Quim Torra, és exactament aquesta: "Un moviment que cristal·litzi en un instrument polític organitzat que aplegui aquelles persones que comparteixin l'objectiu de proclamar la República Catalana mitjançant mètodes exclusivament pacífics i democràtics". No es defineix com a partit -els seus impulsors han recalcat que són una "associació" i s'han activat els mecanismes perquè sigui així-, però el seu funcionament intern és com el d'una organització actual i obre la porta a presentar-se a les eleccions, sense concretar la fórmula exacta.

En el procés participatiu de la ponència organitzativa hi han participat 1.129 associats i s'ha validat per pràctica unanimitat. La votació s'ha resolt amb 2.125 vots afirmatius, 63 vots en blanc i 11 vots negatius. Durant el debat s'han escoltat algunes intervencions crítiques, que han subratllat la "contradicció ideològica" entre la ponència organitzativa i la ponència política. Precisament, la indefinició ideològica de la Crida -motivada per la voluntat "transversal" de la nova marca- és una de les molèsties verbalitzades per quadres de l'espai neoconvergent. L'altra, el perill de convertir el moviment en un partit. "Reclamem el compromís de convertir la Crida en un moviment", han exposat veus crítiques al congrés.


Puigdemont, "president impulsor"

Puigdemont és el "president impulsor" del nou moviment, tal com consta en el document aprovat. Les tres àrees organitzatives són l'assemblea nacional, el govern i el consell de representants. En termes clàssics, les seves atribucions correspondrien al que seria el congrés d'un partit, l'executiva i el consell nacional, on s'hi apleguen els quadres. Pel que fa a l'estructuració de corrents interns, se'n situen tres: el liberal, el socialdemòcrata i el d'esquerres. Tots ells tindran representació -12 cadascun- al consell de representants, en el qual també hi tindrà lloc el govern del moviment, persones triades de les sectorials i també del territori. Aquest consell tindrà uns 160 membres i es reunirà cada dos mesos. L'assemblea, cada dos anys.

L'òrgan executiu de direcció estarà format per un president, un secretari general i 19 membres, avalats per l'assemblea de la formació, que es reuneix cada dos anys

L'organisme que portarà el dia a dia de la formació és el govern, liderat per un president -totes les mirades estan situades en Jordi Sànchez, redactor de la ponència política, president del grup parlamentari de Junts per Catalunya (JxCat) i expresident de l'Assemblea Nacional Catalana (ANC)- i un secretari general acompanyats de 19 membres més. Es reuniran cada quinze dies i les decisions es prendran per votació. Una de les decisions més rellevants que haurà de prendre l'executiva del moviment és a quines circumscripcions electorals es presentarà, de manera que es presentarà a les eleccions. Aquest és un dels punts que genera més fricció amb el PDECat, que imaginava -a través de les converses de la cúpula amb Puigdemont- la Crida com un "paraigua" i no com una formació tradicional.


Pel que fa a la composició del govern intern, s'estableix que, "com a màxim i amb caràcter general, un 50% dels membres de l'executiu de la Crida poden pertànyer al Govern de la Generalitat, entitats, institucions públiques o de representació política". Entre els membres de l'executiu de Torra impulsors del nou moviment hi ha Elsa Artadi -Presidència-, Miquel Buch -Interior- i Damià Calvet -Territori i Sostenibilitat-. Aquests dos últims van quedar fora de l'executiva del PDECat en l'últim congrés arran del règim d'incompatibilitats.
 

Gemma Geis i Toni Morral, redactors de la ponència organitzativa Foto: Crida Nacional


Doble militància i dissolució

El moviment presentat a Manresa i ratificat a Barcelona, que defensa principis com el de "sumem persones, no sigles", permetrà la doble militància. És a dir, que es pugui ser associat a la Crida i també del PDECat, d'ERC o de la CUP, si s'escau. La Crida, segons la ponència, "es caracteritza per constituir un moviment que fa de la seva adhesió individual i el seu caràcter transversal dues característiques que han de tenir-se presents en el funcionament i l'organització". "Per aquest motiu, es garantirà a les persones associades la compatibilitat de la Crida amb d'altres entitats, associacions, partits polítics o de qualsevol altra naturalesa", recalquen.

Un dels compromisos que assumeix el nou moviment és el de dissoldre's en el moment en què s'aconsegueixi fer efectiva la República, objectiu refermat aquest dissabte per Torra. Una de les vies per aconseguir-ho és aquesta: "Propiciar grans acords de país a nivell nacional i local, tant de tipus sectorial com electoral, per apoderar la ciutadania de Catalunya". Els principis generals són aquests, segons apareix en el text, que s'haurà d'aprovar a mitjans de gener: "La pluralitat ideològica, la transparència, la igualtat de gènere, la democràcia interna, l’eficàcia organitzativa, la participació i el compromís cívic, emprant tots els mecanismes digitals i electrònics en la seva organització i funcionament".

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Participació