Malalties, inflació, indústria... La Barcelona d'abans i després de la guerra, en 10 dades

La guerra no va ser fàcil de superar pels barcelonins. Els nivells de mortalitat, malalties i caiguda de la natalitat durant el conflicte van donar lloc posteriorment a penúries a causa de l'increment accelerat del cost de la vida. Us expliquem com era la vida a la capital catalana, abans i després de les bombes, en deu dades prou eloqüents a partir d'estadístiques de l'època.

La població de Barcelona quasi es duplica, entre 1910 i l'inici de la guerra, i especialment a finals dels anys 20. Tot i això, durant el conflicte bèl·lic, va caure lleugerament (per primer cop en aquell segle) fins que el feixisme va vèncer definitivament. A partir del 1941, però, torna a créixer.

Puja la mortalitat, cau la natalitat

La taxa natalitat i la mortalitat van anar caient a Barcelona des de mitjans de la dècada del 1920, però la guerra civil va tenir un impacte pronunciat en aquesta evolució: el 1938, hi va haver 26,32 morts per cada 1.000 habitants, per bé que al 1937 n'hi havia hagut tan sols 16,36. Tot i això, la xifra del 1938 és lleugerament inferior a la taxa provocada pels impactes col·laterals de la primera guerra mundial, el 1914 (27,3 morts), i molt per sota de la provocada per la crisi de la grip del 1918 (35,53). A partir del 1940, la mortalitat va tornar a caure.

L'impacte pel que fa a la natalitat és invers i aquesta va caure de 16,14 parts per cada 1.000 barcelonins, el 1936, a 8,22 parts, el 1939. El 1940, però, aquesta taxa ja es va duplicar. Quant als casaments, aquests es van mantenir estables durant les primeres dècades del segle, per bé que, del 1937 al 1938, aquests van caure de 9,19 casaments per cada 1.000 barcelonins a només 5,06. A partir del 1940, però, ja van recuperar el ritme previ.

Una de les cares més cruentes de la guerra civil van ser les elevades taxes de mortalitat infantil, que es van disparar durant el conflicte. El 1935 i el 1936, poc més de sis infants morien abans del primer any de vida per cada 100 naixements, però aquesta xifra va anar creixent fins als 10,86, el 1939. L'any següent, però, va caure fins als 6,05 i, malgrat un cert repunt posterior a causa de la crisi econòmica, va acabar estabilitzant-se.

El fet que Barcelona fos de les ciutats que més va resistir i, per tant, fos un lloc de refugi per a molts republicans o d'arribada de milicians internacionalistes va tenir un impacte en la natalitat. Abans de la guerra, més del 37% dels naixements eren de dos pares catalans, però aquest percentatge va caure per sota del 30% el 1938 (quan un 44,1% no tenien cap pare català). Un cop el feixisme es va imposar, però, el percentatge va tornar als índexs previs a la guerra.

L'augment de la mortalitat concentrada en el darrer any de la guerra civil no es va deure tan sols al conflicte bèl·lic directament. Aquest va comportar 3.134 morts per ferides de guerra, però el nombre de defuncions per gairebé totes les malalties també es va disparar, per les dificultats per garantir una bona atenció mèdica i per les penúries que es traduïen en mala alimentació i escassedat de medicaments.

El nombre de morts per malalties de l'aparell circulatori a Barcelona, per exemple, va passar dels 3.063 el 1937 a 5.970 l'any següent, gairebé doblant-se. El 1936, van morir a la ciutat 1.795 persones per malalties infeccioses, una quantitat que va augmentar fins a 3.838 el 1938, marcat pels bombardejos. A partir del 1940, però, aquestes xifres van tornar als nivells pre-bèl·lics.

Les dificultats que va comportar la guerra no van cristal·litzar en un descens acusat de l'esperança de vida dels barcelonins, la qual va créixer dels 31,6 anys de mitjana a principis del segle XX fins als 48,8 anys, el 1929-1932. Just després de l'alçament, però, aquesta seguia creixent, fins als 56,1 anys, i el 1944 ja arribava als 63 anys.

Les dificultats econòmiques es van accentuar entre la població per l'alta inflació de preus dels anys posteriors a la guerra. Partint d'un índex 100 el 1936, els preus van ascendir de mitjana a un nivell 254,8, el 1943, cosa que implica que tot era dos cops i mig més car que abans de l'ascens del feixisme. El que era especialment preocupant és que el que més es va encarir van ser els aliments, que el 1941 eren tres cops i mig més cars que cinc anys abans, per bé que després van moderar lleugerament el cost. El vestit i les despeses de la llar van ser els altres elements que més van veure disparar-se els preus.

L'ascens del franquisme va comportar la creació de l'Institut Nacional d'Indústria, amb l'objectiu de recuperar i accelerar la producció industrial, especialment en territoris com Catalunya o el País Basc i en àmbits com el militar. Així, malgrat que el valor afegit brut industrial de la província de Barcelona tan sols havia crescut dels 1.994 milions de pessetes, el 1930, a 3.005 milions, el 1940, una dècada més tard aquest ja arribava als 13.271 milions. A nivell percentual, però, aquesta quantitat va passar de representar el 22,5% del total estatal, el 1940, al 19,9%, el 1950, ja que els altres territoris van incrementar més la producció.