La Barcelona en runes que va heretar el franquisme

"Topografia de la destrucció", de Laia Arañó i Mireia Capdevila, recull els bombardeigs durant la guerra que van afectar 1.800 edificis

Laura Estrada/Andreu Merino
25 de gener del 2019
Actualitzat el 27 de gener a les 21:51h
Durant més de dos anys, Barcelona va ser una de les ciutats més castigades per les bombes: un total de 1.800 edificis van ser destruïts a causa dels avions militars del feixisme durant la Guerra Civil. Atacs injustificats contra civils que van deixar la ciutat en runes: des del 13 de febrer del 1937 fins al 25 de gener de 1939, milers de catalans van abandonar la ciutat pel perill que suposava. No hi havia motius estratègics ni militars, l'objectiu era atemorir la població amb bombes. En queden vestigis com les restes de metralla als murs de Sant Felip Neri o el monument inaugurat el 2003 a la Gran Via.

Entre 1937 i 1939, un total de 2,5 edificis eren destruïts cada dia, això explica que 500 immobles fossin afectats durant el 1937. Un any després i quan els atacs aeris pujaven d'intensitat la xifra es va més que duplicar, arribant als 1.100 al llarg de l'any. L'últim any de la Guerra Civil i en 25 dies que van caure bombes diàriament, es van registrar 143 edificis. Barcelona, així, va quedar extasiada. 

Aquestes xifres apareixen documentades a Topografia de la destrucció, de Laia Arañó i Mireia Capdevila, un llibre publicat aquest dimecres que recull els bombardeigs de Barcelona durant la Guerra Civil (1936-1939) amb el cens més exhaustiu i complet fins ara dels atacs que va viure la capital catalana. Aquest treball documenta les víctimes (tot i que no les xifra en total), les destruccions, els llocs que van rebre els impactes, les cases i equipaments que van desaparèixer per sempre entre el 21 i el 24 de gener del 1939, una setmana abans de la caiguda de la ciutat davant l'ocupació franquista.

Entre alguns d'aquests bombardejos hi apareixen el de l'Escola del Mar, el de l'església de Sant Felip Neri, i el de la Catedral de Barcelona. Però sens dubte, els atacs més intensos van ser els del 16 al 18 de març del 1938. Topografia de la destrucció narra les bombes que van caure l'1 d'octubre del 1937: una escola va ser destruïda completament, al número 28 de la Barceloneta. Els que van poder sortir del centre abans que s'ensorrés, van ser assassinats al carrer, explica el llibre. 

Topografia de la destrucció també hi ha geolocalitzacions dels punts on van tenir lloc els bombardejos: mapes que permeten identificar quines zones de la ciutat van ser més castigades per les bombes. De fet, aquesta identificació dels punts concrets, permet veure a posteriori que els districtes més perjudicats van ser els més poblats: la Barceloneta, el Poble-Sec, Ciutat Vella, Gràcia i l'Eixample. 
 

Mapa dels punts que van ser bombardejats entre 1936 i 1939. Foto: ICGC



Imatges esfereïdores

Entre el recull fotogràfic que inclou la publicació en destaquen imatges com la de les bases de les columnes de l'edifici de l'Escola del Mar, durant el bombardeig del 7 de gener del 1939. També hi apareix Sant Felip Neri, bombardejada el 1939. La Gran Via de Barcelona, les imatges aèries dels bombardejos de març, la Catedral i el barri de la Barceloneta fets ruïnes són algunes de les imatges més esfereïdores que han quedat en la memòria.
 

Bombardeig a la Gran Via de Barcelona. Foto: ANC Brangulí

 

 

Els bombardejos de Barcelona, 1937-1939. Foto: ICGC

 

L'Església de Sant Felip Neri després d'un atac Foto: ANC

El rastre del franquisme que perviu

El 80è aniversari de l'entrada de les tropes franquistes a la ciutat, coincideix amb un dels gestos més destacats impulsats per l'Ajuntament en matèria de memòria històrica. Aquest divendres el ple municipal ha aprovat la retirada d'honors a les autoritats franquistes concedits pel consistori durant la dictadura, després que cap govern predecessor de l'actual fes el pas de la restauració de la democràcia. 

Les medalles concedides a Franco, Carrero Blanco o la secció femenina de la Falange no són els únics símbols que han perdurat a la ciutat fins avui. Recentment, l'Ajuntament ha fet pública la retirada de més de 1.300 plaques de l'Instituto Nacional de la Vivienda franquista en finques de la capital catalana, tot i que encara en queden 23 de visibles que les comunitats de propietaris s'han negat a retirar.

Per bé que a l'espai públic cada cop és més difícil trobar rastres de la dictadura, algunes de les ferides obertes pel feixisme encara no s'han tancat. Per exemple, la depuració de funcionaris de l'Ajuntament o les tortures practicades pels cossos policials del règim a centenars de barcelonins. 
 

Arxivat a