25
de gener
del
2019
Actualitzat
a les
15:39h
L'Ajuntament de Barcelona, ara a través del seu ple municipal, ha exigit de nou al govern espanyol que deixi salpar el vaixell Open Arms, que no ha rebut els permisos necessaris per part de l'estat per sortir del port de Barcelona i està bloquejat des del 8 de gener.
El plenari ha votat a favor de la proposta de Barcelona en Comúq ue demanava traslladar la demanda al govern espanyol i ha comptat amb el suport del Grup Demòcrata, ERC, la CUP i els regidors no adscrits, l'abstenció de Ciutadans i el vot contrari del PSC i el PP.
El tinent d'alcaldia Jaume Asens ha defensat la proposta i ha assegurat que des que l'Open Arms està bloquejat més de 200 persones han mort al Mediterrani. Asens ha criticat la negativa del govern espanyol a deixar salpar el vaixell i ha defensat que "amb els drets humans no hi ha mitges tintes".
El PSC ha votat en contra de la proposició i ha defensat que el govern del PSOE està fent "esforços" perquè la Unió Europea assumeixi les seves responsabilitats en matèria de migracions, segons la regidora Carmen Andrés. La regidora també ha defensat el compromís de Sánchez en l'acollida de refugiats però les explicacions no han convençut Asens. El tinent d'alcaldia ha etzibat que si Andrés hagués votat "amb consciència" el vot hauria estat positiu.
El compromís dels socialistes també s'ha posat en dubte des de la CUP. La regidora Eulàlia Reguant ha recordat que el govern espanyol està incomplint una sentència del Tribunal Suprem que l'obliga a complir amb les quotes d'acollida fixades per la Unió Europea.
En el marc del debat de la proposició, el Grup Demòcrata ha demanat al govern municipal que compleixi les competències en matèria d'acollida de menors d'edat migrants i els ofereixi un sostre. Una reclamació que també s'ha fet seva Ciutadans.
Cordó sanitari a la ultradreta
El grup municipal d'ERC a Barcelona ja ha tirat endavant la primera mesura anunciada pel seu alcaldable, Ernest Maragall, tot i que aquest encara no sigui regidor. Aquest divendres el ple ha aprovat la proposició dels republicans que demanava aïllar l'extrema dreta a Barcelona i no arribar a acords amb els partits que la representen.
La proposta aprovada també demana denunciar l'actuació de formacions polítiques que acceptin la "connivència" amb formacions d'extrema dreta, la qual cosa suposa un "blanqueig" del seu ideari, segons el text presentat pels republicans.
En aquest sentit, el ple s'ha convertit en escenari d'un debat sobre el paper de Ciutadans i el PP en la irrupció de Vox a Andalusia, en el qual Jaume Collboni (PSC) ha estat especialment bel·ligerant. Des del PP, Alberto Fernández Díaz, ha criticat que es vulguin "estigmatitzar partits", mentre que el regidor de Ciutadans Koldo Blanco ha defensat les polítiques del partit i del seu alcaldable, Manuel Valls.
Per Blanco, Valls defensa "idees progressistes" i l'ha volgut desvincular de l'extrema dreta, com el mateix candidat a l'alcaldia ja va fer després del pacte a Andalusia.
Tot i que Ciutadans ha insistit a presentar Valls com un candidat socialdemòcrata, des de la bancada de republicana han recordat a Blanco la responsabilitat del seu alcaldable en la deportació de milers de persones gitanes de França, durant la seva etapa com a primer ministre francès.
El PP no dona suport als lluitadors antifranquistes
El PP ha evitat votar a favor del reconeixement de Barcelona dels lluitadors antifranquistes, coincidint amb el 80è aniversari de les tropes feixistes a la ciutat. El Grup Demòcrata ha presentat una proposició al ple municipal per impulsar iniciatives per "conscienciar la ciutadania" de la necessitat de defensar la llibertat i la democràcia.
La formació també ha demanat crear programes de memòria per difondre l'impacte de la Segona Guerra Mundial a la ciutat, reconèixer públicament les persones que van lluitar contra el franquisme i que l'Ajuntament faci un informe sobre les confiscacions i ocupacions d'immobles fetes en els dos anys posteriors a l'entrada de les tropes franquistes a la ciutat, el 26 de gener del 1939.
Tots els grups municipals han donat suport a les mesures, excepte el PP, que s'ha abstingut. El portaveu popular, Alberto Fernández Díaz, ha insistit un cop més a defensar la "veritable memòria històrica", que segons ell requereix reconèixer les víctimes de la "violència republicana".
Les rèpliques més dures a Fernández han estat del primer tinent d'alcaldia, Gerardo Pisarello i de la regidora de la CUP Maria Rovira. Pisarello ha respost que unes víctimes ja han estat completament reparades i altres no i ha preguntat al portaveu popular si defensaria la mateixa postura en una proposició sobre l'Alemanya nazi. Per la seva banda, Rovira, ha defensat que durant el franquisme només hi havia dos bàndols. "Feixistes i antifeixistes", ha dit.
La connexió del tramvia, aprovada
L'Ajuntament de Barcelona ha aprovat la connexió del tramvia per la Diagonal amb el suport de 24 dels 41 regidors del plenari. Barcelona en Comú, ERC, PSC, CUP i els regidors no adscrits han votat a favor de la proposta, que tècnicament és una actuació administrativa a partir de la qual cal desplegar el projecte.
La proposta aprovada, concretament demana comunicar a la Generalitat i a l'Autoritat del Transport Metropolità (ATM) que els estudis tècnics avalen la connexió del Trambaix i el Trambesòs per la Diagonal i que aquesta sigui en superfície.
D'altra banda, la proposta també demana que la inversió pública en la xarxa tramviària no reverteixi en beneficis privats, establir mecanismes per incrementar la presència pública en la gestió del servei de transport i valorar un possible rescat de l'adjudicació a les empreses concessionàries actuals, o bé una reducció de la concessió. Concretament, preveu que TMB sigui responsable de la gestió i explotació del servei.
A més, s'estableix la necessitat d'establir un calendari vinculant d'execució del projecte i la proposta també recull que l'Ajuntament presentarà un estudi econòmic per valorar l'impacte de l'obra en les línies de bus que circulen per la Diagonal.
Una comissió de seguiment del tramvia, formada per grups polítics, entitats veïnals i moviments socials, s'encarregarà de supervisar el procés de connexió.
Intercanvi de retrets
Tot i la majoria que ha permès tirar endavant la proposta, el debat al ple no ha estat plàcid. D'una banda, la portaveu del Grup Demòcrata Francina Vila ha qualificat l'actuació administrativa de "brindis al sol" i ha acusat ERC de posar la primera pedra del pacte que, segons assegura, tenen preparat amb Barcelona en Comú. "Ja sabem per què ha vingut el senyor Maragall", ha dit.
Mentrestant el portaveu d'ERC, Jordi Coronas, ha considerat que el pacte "es podria haver fet d'una altra manera". "Fan campanya, busquen el titular, pressionen i arriben a l’insult per coaccionar algú a votar", ha etzibat. El posicionament d'ERC, un any després d'haver-se oposat a la connexió, era clau per tirar endavant la proposta i tot i l'aval Coronas ha reclamat al govern municipal que passi de la gesticulació als fets. Els republicans han justificat el seu vot a favor per la inclusió a la proposta de la gestió pública del tramvia.
Aquest també ha estat el factor determinant per aconseguir el suport de la CUP. "Avui posem les bases perquè es recuperi la gestió pública", ha dit el regidor Pere Cases.
Des de la bancada del PSC, que també ha votat a favor, no han estat tan optimistes. EL regidor Daniel Mòdol ha tirat d'ironia per treure valor a l'acord. "Tots poden votar-hi a favor perquè és gratis, no els compromet a res", ha afirmat. Per Mòdol, el d'avui no és un acord útil i ha acusat d'electoralisme Barcelona en Comú i ERC. "No hem avançat ni ampliat el consens", ha defensat.
Per la seva banda, la tinent d'alcaldia d'Urbanisme, Janet Sanz, s'ha defensat de les crítiques i ha defensat la utilitat de l'acord. "El tramvia es farà", ha assegurat. Davant les crítiques del Grup Demòcrata, Sanz ha recordat que el tràmit d'avui ha estat sempre una exigència de la Generalitat. Ens deien que l'Ajuntament havia de dir que sí i avui estem fent això", ha afirmat.
Un cop aprovada la connexió, ara queda el més difícil. Establir un calendari i canviar el model en favor de la gestió pública seran tasques que requeriran un consens més decidit que l'exhibit aquest divendres al ple.
Revocació de medalles a autoritats franquistes
L'Ajuntament de Barcelona ha revocat les medalles concedides pel consistori a les autoritats franquistes durant la dictadura, després que el ple municipal ho hagi aprovat per unanimitat. Així doncs, Francisco Franco, Carrero Blanco, Martínez Anido i la secció femenina de la Falange, entre altres, han perdut els honors.
"Barcelona és i serà ciutat antifeixista", ha afirmat l'alcaldessa, Ada Colau, un cop aprovada la mesura i després dels aplaudiments dels regidors i de les entitats de memòria històrica i antifeixistes presents a la sala de plens.
En total han estat deu les medalles i reconeixements retirats, justament el mateix dia que el Ple ha aprovat concedir la Medalla d'Or de la ciutat al Mèrit Cívic a l'advocat i llutiador antifranquista August Gil Matamala.
Des d'ERC, el regidor Jordi Coronas ha lamentat que la revocació d'honors a les autoritats franquistes "arriba massa tard". Per la seva banda el PP, que no havia aclarit fins aquest divendres el seu sentit de vot, ha demanat condemnar el franquisme però també la Guerra Civil però també els "assassinats" comesos a la rereguarda republicana.
D'altra banda, la CUP ha insistit a treballar per confrontar el "franquisme sociològic" encara present. En aquest sentit, tot i que Barcelona ha eliminat bona part del rastre de la dictadura, el feixisme encara no ha estat esborrat del tot a la capital catalana.
Ple de seguretat
Un cop acabi el ple ordinari començarà una sessió extraordinària monogràfica sobre seguretat, forçada per PDECat i ERC per reprovar la gestió de l'alcaldessa, Ada Colau.