Junts fem més Nació     FES-TE SUBSCRIPTOR

Entrevista

Postureig Lleida: «Els lleidatans hem tingut el mal costum de menystenir el nostre territori»

La popular figura d'humor lleidatà lamenta que s'hagi configurat un imaginari que dibuixa una Lleida allunyada i fosca

per Àlvar Llobet, Lleida, 27 de gener de 2019 a les 06:34 |
El Senyor Postu, a la cadira de l'alcalde de Lleida | Postureig Lleida
Aquesta informació es va publicar originalment el 27 de gener de 2019 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
En els darrers anys s’ha convertit en una de les figures més conegudes de Ponent. Ell diu entre broma que només el supera el Marraco. Al Postureig Lleida li agrada definir-se com un individu que porta màscara i que pretén millorar el seu entorn participant en iniciatives solidàries. Sense deixar de banda l’humor, una de les seves grans lluites és també la de posar en valor les terres de Lleida, poc posades en valor.

- Quin és l’origen del Senyor Postu?


- El Senyor Postu va aparèixer quan estava administrant els comptes del perfil de Postureig Lleida a les xarxes socials. Havia de signar textos, acudits... poc a poc va passar a convertir-se en un personatge i posteriorment en una persona que porta màscara i que té la voluntat d’impulsar iniciatives solidàries. No m’agrada que identifiquin el Senyor Postu com una icona de ficció.

- Ha evolucionat la seva figura en els darrers anys?

- Sí. Els motius solidaris i el pas dels anys han fet evolucionar el Senyor Postu. Tens més responsabilitats i et dediques a altres coses. Abans era un personatge més exagerat. Ara ho ha deixat de ser.

- Quan es dona aquest canvi?


- És una evolució, no és d’un dia per l’altre. No obstant, sí que és cert que em vaig adonar d’aquest canvi quan va sortir el meu primer llibre. Allà hi havia un pròleg en el que jo dialogava amb Postureig Lleida, i em vaig ser conscient que no érem molt diferents. La voluntat és la mateixa, la d’ajudar a millorar l’entorn i treure un somriure.

El Postureig Lleida ha deixat de ser un personatge exagerat per convertir-se en una figura solidària que pretén millorar el seu entorn


- Per quina raó va vestit així?

- El barret és evident. És de l’Aplec del Caragol, una de les festes més emblemàtiques de Lleida. La careta de Spiderman té dues explicacions; la primera és que aquest personatge és un superheroi molt humà, proper a la gent i amb problemes quotidians a casa o a la feina. La segona és perquè era la primera màscara que vaig trobar per casa (riu).

- Com comença la vessant solidària del Postureig Lleida?

- Vaig començar fent una xapa per la lluita contra el càncer de mama. A partir d’aquí he anat ampliant la participació en iniciatives solidàries i també s’han posat en contacte amb mi diverses entitats. Jo vull ajudar i la gent vol que participi dels seus projectes.

- Quantes iniciatives són?

- No ho tinc comptat, però entre els actes als que assisteixo i els missatges de difusió a les xarxes socials, superem el centenar.

- Les xapes que crea ja s’han convertit en un símbol

- Són 21 models sobre projectes diferents. “I Love Popes” és pel càncer de mama, “I Love Boira” per les persones que no tenen llar, “I Love Xiquets” pels nens que pateixen càncer, “I Love Kets” per ajudar a Creu Roja... són moltes.

- No es guanya un sou vostè amb això?

- La gent s’ho pensa, però no. No hi guanyo res, i tampoc és el meu objectiu. Durant el 2018 vaig recollir 50.000 euros que van anar destinats íntegrament a les associacions. Si aquest any en puc aconseguir 100.000 doncs molt millor. No tinc cap interès en guanyar diners.

Jo no tinc cap interès en guanyar diners. L'any passat vaig recollir 50.000 euros i tots van anar destinats a entitats i iniciatives solidàries


- S’ha convertit en un personatge humorístico-solidari.

- No sóc un personatge, perquè existeixo de veritat. Jo crec que sóc dels més populars de les terres de Lleida. El Marraco em guanya (riu).

- També reivindica l’autoestima lleidatana. Creu que és necessari?

- Fa uns anys sí que ho era, però actualment crec que la gent ha canviat el xip gràcies al Postureig Lleida i a altres. Ara valorem més el col·lectiu i no es menysprea tant el territori, que és una cosa que s’ha fet molt aquí. Els lleidatans han posat poc en valor la seva terra i això ha portat a la creació d’un imaginari que configura una Lleida fosca i allunyada. Lleida no és més lluny o més a prop que una altra ciutat. Hem tingut el mal costum de menystenir el nostre territori.

- El que vol vostè és trencar tòpics...

- El tòpic d’una Lleida llunyana és més fort que el de caragols i tractors. La gent és molt pesada en això! (riu). Que hi hagi accions polítiques al territori amb les que no hi estem d’acord no ens ha de portar a generalitzar i a parlar malament de la nostra terra. La visió ha de ser més positiva.

- Què li falta a la demarcació?

- Gent que motivi i que es motivi. Si hi ha un esdeveniment hi hem d’anar tots en massa, perquè tinc la sensació que la gent està acomodada. Ens queixem que no es fan coses, però quan es fan tampoc hi anem...

- Com afronta el 2019?

- L’objectiu és seguir com fins ara. Promovent Lleida i impulsant iniciatives solidàries. Al març publicaré un nou llibre.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Participació