26
de gener
del
2019
Actualitzat
a les
10:44h
"La Crida Nacional per la República naixerà com un moviment polític, inscrit al registre d'associacions de la Generalitat. Aquesta fórmula és la que millor garanteix la unitat que la Crida ha vingut a construir. La inscripció com a partit és instrumental –per si en un futur es considera– i preventiva per evitar que ningú més registri aquesta denominació. En tot cas la Crida que el 26 de gener es posarà en funcionament ho farà sota uns estatuts associatius i no de partit". En aquests termes s'expressava Jordi Sànchez, futur president del nou moviment, fa una setmana en una entrevista a NacióDigital.
El projecte impulsat per Sànchez, Carles Puigdemont i Quim Torra celebra aquest dissabte el congrés constituent a Barcelona amb dues variables sobre la taula: l'horitzó electoral -les municipals i les europees són d'aquí només quatre mesos- i l'encaix pendent amb el PDECat. L'expresident de l'ANC, en la mateixa entrevista, assegurava que tant ell com Puigdemont han deixat clar "per activa i per passiva" que no es presentarà als comicis locals, però excloïa de l'equació les europees. Puigdemont, des de Waterloo, supervisa noms per a una futura llista, com el de Beatriz Talegón.
El congrés constituent, en la primera fase, servirà per avalar la ponència política -redactada per Sànchez- i l'organitzativa, on s'evita definir-se com a partit malgrat deixar la porta oberta a concórrer a les eleccions. El projecte ha anat virant des que es va presentar a mitjans de juliol: en aquell moment aspirava a ser una plataforma que aixoplugés tots els partits independentistes -PDECat, ERC i CUP-, però ara pretén l'adhesió individual dels militants. Al conclave s'hi han inscrit unes 4.000 persones dels 16.000 fundadors i 50.000 adherits que té el nou moviment.
Tria de la direcció
A partir de les dotze del migdia els assistents podran començar a votar les candidatures a la direcció. N'hi ha dues: una encapçalada per Sànchez, amb Toni Morral com a secretari general, i una altra que lidera l'advocat i economista Jordi Ferrés amb Oriol Izquierdo, exdirector de la Institució de les Lletres Catalanes fins al 2013. Els favorits, per descomptat, són l'expresident de l'ANC i Morral, exalcalde de Cerdanyola del Vallès i provinent d'ICV. La resta de càrrecs de la direcció, formada per 19 persones, s'escolliran en una votació separada que es tancarà a les tres de la tarda.
Sànchez ha bastit una candidatura en la qual hi conviuen membres del Govern -Elsa Artadi, Damià Calvet i Laura Borràs-, exdirigents del PSC -Ferran Mascarell i Marina Geli- i exmembres del secretariat de l'ANC, com ara Jordi Pairó, Marcel Padrós i Irene Negre. Hi ha una integrant de la direcció del PDECat -Montserrat Morante, propera a Míriam Nogueras- i també dues personalitats d'ERC. Es tracta de Josep Andreu, alcalde de Montblanc, i Àngels Cabasés, exdiputada dels republicans. Puntals del grup parlamentari com Albert Batet i Gemma Geis completen la cúpula.
La ponència organitzativa atorga totes les competències en estratègia política del dia a a dia a la direcció -anomenada "Govern"-, i crea dos òrgans més. El senat, que és com un consell nacional -format per quadres territorials i representants dels tres corrents ideològics institucionalitzats- i l'assemblea, que es reunirà cada dos anys. L'estructura és com la d'un partit convencional, per bé que en els primers temps funcionarà com a associació també per no aprofundir en el xoc existent amb sectors del PDECat.
Encaix encallat
Aquest aspecte marcarà, molt probablement, els dies següents a la fundació de la Crida. El partit nacionalista abordarà els termes en els quals es constitueixi el nou moviment -impulsat per Puigdemont, el seu militant més il·lustre- i començarà a treballar una proposta d'encaix que haurà de votar la militància. David Bonvehí, president de la formació, porta desenes de reunions amb Sànchez, Josep Rull, Jordi Turull i Joaquim Forn a la presó de Lledoners acompanyat de Nogueras, vicepresidenta del PDECat i entusiasta defensora de la Crida, de la qual és fundadora. Tots dos seran a la cloenda del congrés constituent, per bé que la diputada a Madrid participarà de tota la jornada.
En una entrevista a RNE, Nogueras va rebutjar "imposar vetos" al fet que els associats de la seva formació puguin militar també a la Crida, com és el seu cas, i va considerar "molt sa i molt necessari que els partits es reinventin". "No seria normal que, davant la possibilitat de viure millor, no ens moguéssim, no ens reinventéssim amb la finalitat de trobar l'eina adequada per aconseguir la independència", va reflexionar. Hi ha altres sectors, en tot cas, que són menys optimistes i que consideren el nou moviment com una opa per diluir el pes del PDECat, primer partit de Catalunya al món municipal.
Una de les ofertes que ha plantejat Bonvehí és la possibilitat de fer coalicions electorals, però dirigents del seu entorn assenyalen que Sànchez busca "arraconar" el PDECat. El consell nacional de la formació nacionalista es podria reunir el cap de setmana vinent per abordar la situació. Part dels assistents ja s'hauran afiliat a la Crida.
El projecte impulsat per Sànchez, Carles Puigdemont i Quim Torra celebra aquest dissabte el congrés constituent a Barcelona amb dues variables sobre la taula: l'horitzó electoral -les municipals i les europees són d'aquí només quatre mesos- i l'encaix pendent amb el PDECat. L'expresident de l'ANC, en la mateixa entrevista, assegurava que tant ell com Puigdemont han deixat clar "per activa i per passiva" que no es presentarà als comicis locals, però excloïa de l'equació les europees. Puigdemont, des de Waterloo, supervisa noms per a una futura llista, com el de Beatriz Talegón.
El congrés constituent, en la primera fase, servirà per avalar la ponència política -redactada per Sànchez- i l'organitzativa, on s'evita definir-se com a partit malgrat deixar la porta oberta a concórrer a les eleccions. El projecte ha anat virant des que es va presentar a mitjans de juliol: en aquell moment aspirava a ser una plataforma que aixoplugés tots els partits independentistes -PDECat, ERC i CUP-, però ara pretén l'adhesió individual dels militants. Al conclave s'hi han inscrit unes 4.000 persones dels 16.000 fundadors i 50.000 adherits que té el nou moviment.
Tria de la direcció
A partir de les dotze del migdia els assistents podran començar a votar les candidatures a la direcció. N'hi ha dues: una encapçalada per Sànchez, amb Toni Morral com a secretari general, i una altra que lidera l'advocat i economista Jordi Ferrés amb Oriol Izquierdo, exdirector de la Institució de les Lletres Catalanes fins al 2013. Els favorits, per descomptat, són l'expresident de l'ANC i Morral, exalcalde de Cerdanyola del Vallès i provinent d'ICV. La resta de càrrecs de la direcció, formada per 19 persones, s'escolliran en una votació separada que es tancarà a les tres de la tarda.
La direcció de Sànchez tindrà tres membres del Govern, la cúpula del grup parlamentari de JxCat i integrants del secretariat de l'ANC quan n'era president
Sànchez ha bastit una candidatura en la qual hi conviuen membres del Govern -Elsa Artadi, Damià Calvet i Laura Borràs-, exdirigents del PSC -Ferran Mascarell i Marina Geli- i exmembres del secretariat de l'ANC, com ara Jordi Pairó, Marcel Padrós i Irene Negre. Hi ha una integrant de la direcció del PDECat -Montserrat Morante, propera a Míriam Nogueras- i també dues personalitats d'ERC. Es tracta de Josep Andreu, alcalde de Montblanc, i Àngels Cabasés, exdiputada dels republicans. Puntals del grup parlamentari com Albert Batet i Gemma Geis completen la cúpula.
La ponència organitzativa atorga totes les competències en estratègia política del dia a a dia a la direcció -anomenada "Govern"-, i crea dos òrgans més. El senat, que és com un consell nacional -format per quadres territorials i representants dels tres corrents ideològics institucionalitzats- i l'assemblea, que es reunirà cada dos anys. L'estructura és com la d'un partit convencional, per bé que en els primers temps funcionarà com a associació també per no aprofundir en el xoc existent amb sectors del PDECat.
Encaix encallat
Aquest aspecte marcarà, molt probablement, els dies següents a la fundació de la Crida. El partit nacionalista abordarà els termes en els quals es constitueixi el nou moviment -impulsat per Puigdemont, el seu militant més il·lustre- i començarà a treballar una proposta d'encaix que haurà de votar la militància. David Bonvehí, president de la formació, porta desenes de reunions amb Sànchez, Josep Rull, Jordi Turull i Joaquim Forn a la presó de Lledoners acompanyat de Nogueras, vicepresidenta del PDECat i entusiasta defensora de la Crida, de la qual és fundadora. Tots dos seran a la cloenda del congrés constituent, per bé que la diputada a Madrid participarà de tota la jornada.
"No seria normal que, davant la possibilitat de viure millor, no ens moguéssim, no ens reinventéssim amb la finalitat de trobar l'eina adequada per aconseguir la independència", assegura Míriam Nogueras
En una entrevista a RNE, Nogueras va rebutjar "imposar vetos" al fet que els associats de la seva formació puguin militar també a la Crida, com és el seu cas, i va considerar "molt sa i molt necessari que els partits es reinventin". "No seria normal que, davant la possibilitat de viure millor, no ens moguéssim, no ens reinventéssim amb la finalitat de trobar l'eina adequada per aconseguir la independència", va reflexionar. Hi ha altres sectors, en tot cas, que són menys optimistes i que consideren el nou moviment com una opa per diluir el pes del PDECat, primer partit de Catalunya al món municipal.
Una de les ofertes que ha plantejat Bonvehí és la possibilitat de fer coalicions electorals, però dirigents del seu entorn assenyalen que Sànchez busca "arraconar" el PDECat. El consell nacional de la formació nacionalista es podria reunir el cap de setmana vinent per abordar la situació. Part dels assistents ja s'hauran afiliat a la Crida.