25
de gener
del
2019
Actualitzat
a les
12:54h
Tres mesos després d'iniciar l'activitat a l’Oficina dels Drets Civils i Polítics, el director de l'ens, Adam Majó, ha fet balanç de l'arrencada de l'activitat. L'organisme, una iniciativa del Govern per vetllar pel respecte als drets fonamentals, alerta de l'existència d'una vintena de grup d'ultradreta actius, que actuen de forma coordinada i que atempten contra la llibertat d'expressió. Segons el càlcul elaborat per l'Oficina, aquests grups han comès fins a 328 agressions els últims dos anys a Catalunya, una xifra que demostra que la ultradreta està organitzada i té presència al carrer.
Tal com ha detallat Majó, l'extrema dreta s'organitza de forma paramilitar i es desplega en municipis de majoria social de l'independentisme amb la voluntat d'"intimidar" i "crispar la societat". Bona part dels incidents registrats s'han detectat a Barcelona (267 casos) i la demarcació de Girona (40), però també als municipis de Tarragona (15) i Lleida (6). Entre aquests incidents no s'hi inclouen la retirada de llaços grocs a la via pública.
El vincle entre l'extrema dreta i l'unionisme clàssic
Majó ha posat l'accent en el fet que aquestes xifres són "només la punta de l'iceberg". I ha alertat del "perill" que comporta tant l'actuació dels grups d'extrema dreta com l'"excessiu silenci" de l'administració, els partits polítics, els mitjans de comunicació i el conjunt de la societat. "La seva presència és bastant més àmplia i greu del que podem pensar", ha apuntat el director de l'Oficina de Drets Civils i Polítics, que ha defensat els motius pels quals qualifica aquests grups d'ultradreta.
Majó ha exposat tres arguments: entre els autors dels atacs hi apareixen persones vinculades històricament a grupuscles neonazis, els incidents lesionen drets pel simple fet que les víctimes pensen diferent i entre els comentaris exhibits s'hi inclouen discursos xenòfobs i masclistes, que també ataquen les forces d'esquerres. Majó ha volgut puntualitzar que existeixen "lligams directes" entre determinats partits polítics de l'unionisme clàssic i els responsables dels atacs, vinculats a l'extrema dreta.
El judici i el "nivell d'agressivitat"
Majó ha exposat l'"alarma" que implica la impunitat amb la qual actua l'extrema dreta. "Fins ara han actuat amb violència de baixa intensitat. Però això no vol dir que, en un futur proper i si la conjuntura política pugui canviar, la ultradreta incrementi el nivell de violència", ha afirmat Majó, que ha posat l'exemple de l'assassinat de Guillem Agulló per recordar que "l'extrema dreta comença crispant i pot acabar matant". També ha fet una crida a les víctimes dels atacs -des d'agressions fins a la retirada de pancartes amb missatges polítics- a posar denúncies als jutjats i comunicar-los a l'Oficina, però subratllant que impliquen vulneracions de la llibertat d'expressió i la llibertat ideològica.
El director de l'Oficina de Drets Civils i Polítics ha advertit de la relació directa entre la "tensió política i el nivell d'agressivitat" de l'extrema dreta. Ha recordat, per exemple, que la majoria dels atacs comptabilitzats es van produir a l'entorn del referèndum de l'1 d'octubre. Per això, ha avisat de l'escenari de perill que comportarà el judici. "El potencial violent és superior, perquè ara aquests grups estan organitzats", ha comentat Majó, que també ha lamentat la "connivència" de determinats estaments policials de la Policia Nacional i la Guàrdia Civil amb la ultradreta.
Reunió amb la delegada del govern espanyol
Per treballar en el terreny de la prevenció i pensant en l'horitzó del judici, Majó ha avançat que reclamarà una reunió amb la delegada del govern espanyol a Catalunya, Teresa Cunillera. És un dels objectius del director de l'Oficina de Drets Civils i Polítics, que aquest divendres ha detallat la feina feta fins ara també per donar a conèixer l'organisme, articular denúncies de vulernacions de drets fonamentals i facilitar la connexió d'entitats que treballen per combatre la repressió.
En les conclusions del primer balanç de l'ens promogut pel Govern, Majó ha recordat -a banda de l'activitat de la ultradteta- que es constata un retrocés de la llibertat d'expressió per una "lectura excessivament restrictiva d'aquest dret per part de la judicatura", que es produeix un augment de la "persecució judicial contra la dissidència política" -especialment visible des de l'octubre del 2017- i que s'impedeix de "forma reiterada" l'exercici del dret a l'autodeterminació.
Tal com ha detallat Majó, l'extrema dreta s'organitza de forma paramilitar i es desplega en municipis de majoria social de l'independentisme amb la voluntat d'"intimidar" i "crispar la societat". Bona part dels incidents registrats s'han detectat a Barcelona (267 casos) i la demarcació de Girona (40), però també als municipis de Tarragona (15) i Lleida (6). Entre aquests incidents no s'hi inclouen la retirada de llaços grocs a la via pública.
El vincle entre l'extrema dreta i l'unionisme clàssic
Majó ha posat l'accent en el fet que aquestes xifres són "només la punta de l'iceberg". I ha alertat del "perill" que comporta tant l'actuació dels grups d'extrema dreta com l'"excessiu silenci" de l'administració, els partits polítics, els mitjans de comunicació i el conjunt de la societat. "La seva presència és bastant més àmplia i greu del que podem pensar", ha apuntat el director de l'Oficina de Drets Civils i Polítics, que ha defensat els motius pels quals qualifica aquests grups d'ultradreta.
Majó ha exposat tres arguments: entre els autors dels atacs hi apareixen persones vinculades històricament a grupuscles neonazis, els incidents lesionen drets pel simple fet que les víctimes pensen diferent i entre els comentaris exhibits s'hi inclouen discursos xenòfobs i masclistes, que també ataquen les forces d'esquerres. Majó ha volgut puntualitzar que existeixen "lligams directes" entre determinats partits polítics de l'unionisme clàssic i els responsables dels atacs, vinculats a l'extrema dreta.
El judici i el "nivell d'agressivitat"
Majó ha exposat l'"alarma" que implica la impunitat amb la qual actua l'extrema dreta. "Fins ara han actuat amb violència de baixa intensitat. Però això no vol dir que, en un futur proper i si la conjuntura política pugui canviar, la ultradreta incrementi el nivell de violència", ha afirmat Majó, que ha posat l'exemple de l'assassinat de Guillem Agulló per recordar que "l'extrema dreta comença crispant i pot acabar matant". També ha fet una crida a les víctimes dels atacs -des d'agressions fins a la retirada de pancartes amb missatges polítics- a posar denúncies als jutjats i comunicar-los a l'Oficina, però subratllant que impliquen vulneracions de la llibertat d'expressió i la llibertat ideològica.
El director de l'Oficina de Drets Civils i Polítics, Adam Majó, aquest divendres Foto: Europa Press
El director de l'Oficina de Drets Civils i Polítics ha advertit de la relació directa entre la "tensió política i el nivell d'agressivitat" de l'extrema dreta. Ha recordat, per exemple, que la majoria dels atacs comptabilitzats es van produir a l'entorn del referèndum de l'1 d'octubre. Per això, ha avisat de l'escenari de perill que comportarà el judici. "El potencial violent és superior, perquè ara aquests grups estan organitzats", ha comentat Majó, que també ha lamentat la "connivència" de determinats estaments policials de la Policia Nacional i la Guàrdia Civil amb la ultradreta.
Reunió amb la delegada del govern espanyol
Per treballar en el terreny de la prevenció i pensant en l'horitzó del judici, Majó ha avançat que reclamarà una reunió amb la delegada del govern espanyol a Catalunya, Teresa Cunillera. És un dels objectius del director de l'Oficina de Drets Civils i Polítics, que aquest divendres ha detallat la feina feta fins ara també per donar a conèixer l'organisme, articular denúncies de vulernacions de drets fonamentals i facilitar la connexió d'entitats que treballen per combatre la repressió.
En les conclusions del primer balanç de l'ens promogut pel Govern, Majó ha recordat -a banda de l'activitat de la ultradteta- que es constata un retrocés de la llibertat d'expressió per una "lectura excessivament restrictiva d'aquest dret per part de la judicatura", que es produeix un augment de la "persecució judicial contra la dissidència política" -especialment visible des de l'octubre del 2017- i que s'impedeix de "forma reiterada" l'exercici del dret a l'autodeterminació.