Junts fem més Nació     FES-TE SUBSCRIPTOR
PERFIL

Jordi Sànchez, el dirigent civil que també volia ser líder institucional

El nou president de la Crida, empresonat a Lledoners i pendent del judici al Suprem, ha tingut un paper fonamental en el rumb estratègic de l'independentisme en els últims anys

per Oriol March, 26 de gener de 2019 a les 19:51 |
Un cartell de Jordi Sànchez, a l'entrada del congrés constituent de la Crida | Julio Díaz / Crida Nacional per la República
La nit del 21 de desembre del 2017 va ser d'eufòria al quarter general de Junts per Catalunya (JxCat). Revertint el que deien les enquestes, la candidatura de Carles Puigdemont va superar ERC per dos diputats i 12.000 vots i aconseguia ser la llista independentista més votada. Els partidaris de la República -proclamada però no aplicada- havien vençut el bloc del 155 i s'obria una etapa incerta. Incerta perquè existia la incògnita sobre si Puigdemont tornaria, com havia promès en campanya, o bé caldria explorar alternatives com una investidura a distància o la tria d'un altre candidat. Un alt càrrec del PDECat, poc després de conèixer el resultat, feia aquesta reflexió: "Provarem d'investir Jordi Sànchez. I, si surt escollit president, farà de president".

En aquell moment, Sànchez (Barcelona, 1964) portava dos mesos empresonat a Soto del Real. L'Audiència Nacional l'havia provat de llibertat, juntament amb Jordi Cuixart, per un presumpte delicte de sedició relacionat amb les manifestacions del 20 de setembre del 2017 davant de la conselleria d'Economia. Els càlculs dels qui defensaven el número dos de la llista de JxCat com a candidat a la investidura si Puigdemont no tornava passaven per la posada en llibertat de Sànchez a principis de gener de 2018. L'expresident de l'Assemblea Nacional Catalana (ANC) va acabar sent dues vegades proposat pel Parlament com a màxim dirigent del país, però el Tribunal Suprem no el va deixar sortir de la presó ni li va permetre sotmetre's a la investidura telemàtica.


"No tinc cap dubte que, si hagués estat escollit en condicions normals, s'hauria manat molt més des de Palau que des de Waterloo", recalca un alt responsable sobiranista. Sànchez té una llarga trajectòria dins l'independentisme civil, i malgrat que tècnicament només fa un any que té experiència institucional -és el president del grup parlamentari de JxCat malgrat estar empresonat-, "sempre ha volgut fer política", recalca un company que el coneix bé. Ja abans d'entrar a Soto del Real i després a Lledoners, l'expresident de l'ANC va tenir paper clau en les decisions que van portar cap al referèndum i la declaració de la independència, i també en l'impàs que viu ara l'independentisme, incapaç de bastir una estratègia conjunta tot i la proximitat del judici.


Sànchez, ja escollit com a president de la Crida amb un suport massiu dels afiliats, es va multiplicar en els dies previs al referèndum. L'aposta de Puigdemont per aquesta via no s'hauria pogut fer si l'ANC, quan ell la presidia, no hagués insistit públicament -com la CUP i Demòcrates de Catalunya- en la via de l'anomenat RUI (referèndum unilateral d'independència). Però quan es va anar acostant la tardor del 2017, en les reunions discretes a Palau i en contactes amb altres dirigents independentistes, Sànchez començava a posar damunt la taula la possibilitat d'anar a noves eleccions. Si podia ser, a través -de nou- d'una llista unitària independentista que superés el 50% dels vots.

Dirigents que van viure en primera persona l'octubre del 2017 indiquen que va ser "decisiu" a l'hora de convèncer Puigdemont de posar en suspensió la declaració de la independència del 10 d'octubre -fins i tot hi ha qui li atribueix la frase precisa amb la qual l'expresident va frenar l'aplicació del resultat de l'1-O. Hores abans del referèndum, Sànchez va encendre totes les alarmes assegurant que un milió de vots -menys de la meitat dels del 9-N i dels que es van acabar registrant- ja seria un èxit en un context repressiu de l'Estat. Malgrat la violència policial, 2,2 milions de ciutadans van votar. El que va venir després, però, va derivar en desorientació estratègica. En el moment clau -fer efectiva la declaració d'independència o eleccions-, va optar per la segona via.


De Junts pel Sí a JxCat

Sànchez coneix l'independentisme al detall per dins i per fora. Projectat com a substitut de Carme Forcadell al capdavant de l'ANC, en les votacions al secretariat obtenia menys vots que Liz Castro, però les dues vegades va acabar aconseguint la presidència de l'entitat. Els seus detractors li retreuen -sempre en privat- proximitat a les tesis de David Madí, conseller àulic d'Artur Mas. Amb l'expresident de la Generalitat es veia sovint al despatx que té al Palau Robert, i no són pocs els dirigents sobiranistes que atribueixen a Sànchez un paper clau en les pressions dels afins a Mas per la llista unitària de Junts pel Sí formada per CDC i ERC a les eleccions plebiscitàries.

Sànchez va ser clau en el relleu de Mas, en l'aposta pel referèndum i en la suspensió de la declaració de la independència

L'expresident de l'ANC també va viure molt de prop les negociacions entre Junts pel Sí i la CUP que van acabar amb el "pas al costat" de Mas i la presidència de Puigdemont. Tots dos van anar teixint una relació de complicitat -Sànchez formava part de l'estat major del procés i disposava de més informació sobre el referèndum que un gruix important de consellers, que es van acabar queixant de la situació i, en alguns casos, deixant el Govern en la recta final cap a l'1-O- i finalment van acabar fent tàndem en la llista de JxCat a les eleccions del 21-D. La seva participació en campanya a través d'un àudio gravat a la presó li va comportar una sanció greu a Soto del Real.

De la vaga de fam al Suprem

"La presó limita els meus moviments, però no el meu pensament", sosté sovint Sànchez. Des de Lledoners, el president del grup parlamentari de Lledoners va protagonitzar -juntament amb Joaquim Forn, Josep Rull i Jordi Turull- una vaga de fam de tres setmanes destinada a obligar el Tribunal Constitucional (TC) a resoldre els recursos d'empara admesos a tràmits però congelats després. Ha estat la mesura més extrema de protesta des que hi ha presos polítics, i els promotors asseguren que va servir per captar el focus internacional i posar pressa al TC per resoldre. Ara afrontarà un judici per rebel·lió i sedició al Suprem de conseqüències incertes.

L'expresident de l'ANC va promoure una vaga de fam de tres setmanes des de Lledoners per protestar contra la lentitud del TC a l'hora de resoldre els recursos d'empara

Sànchez, ja protagonista en la Crida a la Solidaritat a principis dels vuitanta, disposa ara d'un instrument polític de nova creació que liderarà orgànicament i tindrà com a referent Puigdemont des de l'exili. No sempre han pensat el mateix sobre qüestions estratègiques -l'expresident de l'ANC apostava per la formació d'un Govern "efectiu" tan bon punt va fracassar, per culpa del Suprem, la seva investidura-, però tenen un objectiu comú: la unitat de l'independentisme. I per això han posat en marxa la Crida Nacional per la República. Un pas més de Sànchez en el camp l'institucional.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Participació