Filiprim

Capar paraules a Twitter

«Potser cada dia és més disculpable l'actitud d'estar-ne fart de tot i no voler saber res de les desenes d'indecències, mentides, castells de fum i enganys col·lectius que orbiten al nostre voltant»

per Toni Vall , 25 de gener de 2019 a les 08:20 |
Un usuari utilitzant Twitter. | Europa Press
Aquesta informació es va publicar originalment el 25 de gener de 2019 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Fa uns dies que vaig reflexionant sobre com podem vacunar-nos una mica contra la immundícia que ens assota. Com vacunar-nos contra el discurs del tal Josep Borrell afirmant que la violència policial de l'1 d'octubre és un cas claríssim de fake news i que algunes de les imatges pertanyien al Xile de Pinochet? Com vacunar-nos contra la imatge nauseabunda del tal Cristiano Ronaldo somrient i signant autògrafs després de ser condemnat a presó i a pagar una barbaritat de milions d'euros? Com vacunar-nos contra la imatge del tal Eduardo Inda simulant una agressió abans d'entrar a parlar amb la tal Ana Rosa Quintana?

Una opció possible és desconnectar de tot. No llegir diaris –en especial els digitals- no veure la tele i sobretot desertar de les xarxes socials. No sé si és l'opció més adequada per a un periodista que desitja estar informat i intervenir d'alguna manera a, tal com ho anomenen les velles teories de la comunicació, la construcció social de la realitat. Perquè, pensant-ho bé, posant-nos una samarreta de pragmatisme –que no indolència o bonisme- quina necessitat tenim d'estar assabentats de les mentides del tal Borrell, de les immoralitats del tal Ronaldo i de les moneries del tal Inda? Afegim a aquesta llista totes les polèmiques artificials que dia rere dia apareixen a l'espectre mediàtic i sobre les quals va vaig escriure fa poc una petita reflexió.


Cadascú podria fer-se la seva llista de prioritats i de realitats i personatges prescindibles. Personalment fa uns dies vaig decidir copiar descaradament una iniciativa del periodista i expert en tecnologia Albert Cuesta que va comunicar per Twitter que procedia a silenciar la paraula "Vox". Em va fer una doble gran descoberta, ja que no m'havia preocupat de saber que existia aquesta eina i també que era una idea sensacional prendre la decisió de no voler saber res sobre Vox. També vaig escriure fa poc un article sobre per què és interessant deixar de parlar d'aquest partit de malalts mentals.

No voldria pas repetir-me ni fer-me pesat. Trobo que avui, tenint en compte com d'espatllat tenim el món, pot resultar interessant i útil saber com cuidar-nos. En un temps en què la tecnologia ens permet més que mai saber què volem saber i què no, escollir llegir un contingut (i només un) del devessall de continguts que omplen l'espectre informatiu diari, potser té tot el sentit discriminar per raó d'interès però sobretot, discriminar per raó de repugnància. Segur que hi ha persones que en lloc de capar la paraula "Vox" a Twitter preferiran capar "procés", "Waterloo", "fem república", "Pablo Casado" "Trump" o "Arrimadas". O potser totes alhora. Hi haurà, segur, qui exclamarà que amagar la realitat no farà que desaparegui i obvietats d'aquesta estofa. Potser cada dia és més disculpable l'actitud d'estar-ne fart de tot i no voler saber res de les desenes d'indecències, mentides, castells de fum i enganys col·lectius que orbiten al nostre voltant.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació