Barcelona: 80 anys de la caiguda

El franquisme perviu a Barcelona 80 anys després

Aquest divendres el ple de Barcelona aprovarà retirar els honors concedits a autoritats franquistes durant la dictadura, però els greuges del feixisme encara no s'han esborrat del tot

per Andreu Merino, Barcelona, 24 de gener de 2019 a les 20:15 |
L'Ajuntament ha retirat més d'un miler de plaques d'habitatge franquistes | Ajuntament de Barcelona
El govern municipal de Barcelona ha defensat reiteradament al llarg del mandat la necessitat de "desfranquistitzar" la capital catalana. Dit d'una altra manera, esborrar els rastres que la dictadura de Franco va escampar a la ciutat i que, en alguns casos, encara són presents. Aquest divendres el ple municipal aprovarà retirar els honors concedits pel consistori a les autoritats franquistes Una mesura que té el suport de tots els grups menys del PP, que encara no ha aclarit el seu sentit de vot. L'ombra del feixisme, però, no s'ha esborrat del tot 80 anys després que les tropes franquistes entressin a la ciutat, el 26 de gener del 1939.

Francisco Franco va rebre la Medalla Commemorativa dels XXV anys de pau de mans de l'Ajuntament el 1964 i no serà fins aquest divendres que el consistori el desposseirà, a títol pòstum, d'aquest reconeixement. El ple també aprovarà la retirada de les Medalles d'Or de la Ciutat als generals José Solchaga i Agustín Muñoz, al militar de la División Azul Antonio Ibáñez, a la secció femenina de la Falange i al terç de requetès de Montserrat. També retirarà els honors concedits al general Severiano Martínez Anido, ministre de Governació de Primo de Rivera.


Contra la impunitat franquista

Al llarg del mandat, el govern municipal d'Ada Colau ha procedit a la retirada de plaques d'habitatge franquistes, ha assenyalat espais que van patir bombardejos com l'Escola del Mar o la plaça Sant Felip Neri, ha iniciat els tràmits per presentar una querella contra els abusos a persones homosexuals durant el franquisme, ha recuperat la plaça del Cinc d'Oros i ha avisat que plantarà cara a la Fundació Francisco Franco, que ha anunciat la seva voluntat d'instal·lar-se a la ciutat.

Són només algunes de les iniciatives que s'han impulsat en matèria de memòria històrica, amb el comissionat Ricard Vinyes al capdavant. Vinyes explica que un dels objectius del mandat era eliminar qualsevol símbol franquista de la ciutat. "Actualment podem dir que Barcelona és una ciutat alliberada de simbologia franquista", assegura.
 
Barcelona ha recuperat el nom de la plaça Cinc d'Oros. Foto: Jordi Jon Pardo


Amb tot, pel que fa a la simbologia, encara queda un petit reducte visible. Vint-i-tres comunitats de propietaris s'han negat a retirar les plaques de l'Instituto Nacional de la Vivienda de les seves façanes i, per tant, el jou i les fletxes encara són visibles en alguns punts de la ciutat, sobretot a Sarrià-Sant Gervasi, on en queden 13.

Per Vinyes, la simbologia és l'evidència més visible de la impunitat de la qual ha gaudit el franquisme fins ara. En aquest sentit, defensa que a banda de retirar els símbols feixistes cal visibilitzar la "tradició republicana" de la ciutat. El comissionat de pogrames de memòria cita com a exemple la recuperació del nom de plaça República a l'antiga plaça Llucmajor el 2016. També la instal·lació d'una placa al monument a les Brigades Internacionals que fes constar el discurs de Dolores Ibárruri, la Pasionaria, en agraïment als brigadistes i en defensa de la República. 

Indiferència durant dècades

La immensa majoria, iniciatives que es van començar a desplegar el 2015. "Quan vam arribar a l'Ajuntament vam veure la indiferència amb què havien actuat anteriors governs", diu Vinyes. El coordinador de la Comissió de la Dignitat, advocat i historiador, Josep Cruanyes també assenyala aquesta despreocupació però va un pas més enllà. "No haver tractat com toca les qüestions de memòria històrica implica no respectar el consens de les Nacions Unides en la matèria", argumenta. "La memòria històrica és bàsica perquè un país es pugui considerar democràtic", afegeix.

En aquest sentit, la coordinadora de l'àrea de Memòria Històrica del Centre de defensa dels drets Humans Irídia, Sònia Olivella, traça tres eixos sobre els quals han de pivotar les polítiques públiques de memòria: veritat, justícia i garanties de no repetició. Olivella considera que l'Ajuntament ha fet bona feina però defensa que a la ciutat encara li queda molt camí per recórrer més enllà de la política municipal. "Les denúncies de tortures registrades a Barcelona durant el franquisme son sistemàticament arxivades pels jutjats", assegura.
 


Més enllà de la judicatura, però, Cruanyes també creu que l'Ajuntament encara té deures a fer, sobretot en relació a la reparació de les víctimes. El coordinador de la Comissió de la Dignitat demana assenyalar la repressió patida a llocs com la fàbrica el Cànem, que va servir de camp de concentració, o l'església de Santa Maria Mitjancera, on van ser detinguts membres de l'Assemblea de Catalunya. 

Cruanyes, però, posa el focus sobre les compensacions materials a les víctimes. "Totes les administracions, també l'Ajuntament, haurien d'indemnitzar els represaliats per les institucions". L'historiador recorda que molts funcionaris del consistori barceloní van ser depurats pel franquisme i ni ells ni les seves famílies han rebut mai cap compensació, tot i que els expedients oberts van ser anul·lats el 2018. "De vegades les polítiques de memòria tendeixen a limitar-se al terreny simbòlic", lamenta.

Repetir el passat

Per Olivella i Cruanyes la gestió que es faci del passat pot marcar el present més immediat i consideren que les deficiències en matèria de memòria històrica a l'estat espanyol ajuden a entendre fenòmens com la irrupció de Vox a les institucions. "És el fruit d'haver banalitzat el franquisme i d'haver deixat defensar obertament la dictadura", apunta el coordinador de la Comissió de la Dignitat. "Serà impossible construir res a sobre del passat fins que Espanya no garanteixi el dret fonamental a conèixer la veritat", diu Olivella.

En aquest sentit, el primer tinent d'alcaldia de Barcelona, Gerardo Pisarello, defensa la feina feta pel consistori "Es tracta de combatre la impunitat franquista i treballar per la justícia i reparació; es tracta, també, de construir ciutats més democràtiques, republicanes, feministes", defensa.

Tot i els passos endavant contra la ignomínia, però, encara queda molta feina per fer. Ho demostra, per exemple, el fet que un partit amb representació institucional com el PP no s'hagi unit decididament a la demanda de retirada de reconeixements a les autoritats franquistes. L'Ajuntament de Barcelona ha començat, amb anys de retard, una feina que els experts demanen que sigui compartida entre totes les institucions. Com a mínim, a partir d'aquest divendres Franco deixarà de tenir honors a la capital catalana.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Participació