10
de febrer
del
2019
Actualitzat
a les
16:42h
"Jo volia ser periodista, no penalista". Són paraules de Jordi Pina (Barcelona, 1965), advocat de Jordi Sànchez, Jordi Turull i Josep Rull a la causa oberta contra els dirigents independentistes al Tribunal Suprem. Si bé el lletrat no se'n va sortir amb l'ofici de Ryszard Kapuściński, sí que ha acabat esdevenint un dels noms més importants del panorama penal català. Ara, Pina s'ha convertit en una de les figures clau en la representació dels acusats al judici de l'1-O, i la seva veu s'escolta com una de les més contundents.
De pare agent de duanes i mare "de sus labores", tal com bromeja en declaracions a NacióDigital, va néixer, viure i ascendir entre les nostrades illes octogonals de l'Eixample. Malgrat que ara viu a Sant Gervasi, la seva infància i maduresa es va establir a la Barcelona de classe mitjana. Treballa al carrer Aribau. Pina és soci director del despatx Molins, un dels més prestigiosos de Barcelona, on es va incorporar com a soci el 2009, després de més de 20 anys de col·laboració professional.
La vocació com a penalista, però, és una qualitat que Pina ha anat cultivant. Després de passar pels Maristes del Passeig de Sant Joan, on va fer EGB, BUP i COU, va fer el salt a la Universitat de Barcelona. La nota mitjana no li va obrir el camí del periodisme, tot i que el món del dret li va descobrir nous horitzons. De tot plegat, assegura, en va treure coses bones. "Probablement per això sempre tracto i tinc bona relació amb la premsa i entenc que els advocats també han de col·laborar amb els periodistes", admet, per deixar molt clar que "el dret a la informació és una cosa sacra".
I és que durant la seva carrera professional, Pina ha hagut de ser la cara visible de múltiples clients en casos que han resultat mediàtics. Des de al defensa de Carmen Fargas pel cas del Consorci de Turisme de Catalunya, a la defensa d'Irene Rigau per la consulta del 9-N, el cas que creia que seria el més important de la seva vida. Dels fracassos, però, també se n'aprèn, assegura. Especialment cruent va ser el cas d'un homicidi, del qual no va poder acabar provant l'autoria de l'acusat: "Realment, quan tens el convenciment que una persona és l'autora d'uns fets i et veus incapaç de provar-ho, costa de dormir", exposa.
Un judici personal
El judici més personal i, sense cap mena de dubte, el més important de la seva carrera ha acabat sent el de l'1 d'octubre, precisa. Una causa, relata, que "és una part de la història d'aquest país" i que assumeix "amb la responsabilitat" per tot el que suposa, tant pel que fa als fets -Pina es declara obertament independentista- com per la relació amb les persones que defensa. El lletrat ja ho ha dit diverses vegades, però entoma la defensa de Sànchez, Rull i Turull com una cosa personal. Els coneix, són els seus clients però, sobretot, són els seus amics.
Pina també té tres fills, dos bessons de 23 anys i una filla de 17 anys. És precisament aquesta última la que li trasllada bona part de la intensitat de tenir persones estimades a la presó. "La meva filla petita és íntima amiga de la filla mitjana de Jordi Sànchez", explica. Una situació que fa que les dues famílies ho visquin "amb molta intensitat". "Per a nosaltres no és un client normal com qualsevol altre que hi ha al despatx, hi ha un component de proximitat", assegura.
Això també ajuda a la comprensió de les hores que l'advocat dedica des de fa mesos al cas, en detriment de la seva família i amics. "Ells ho entenen", remarca. I deixa clar que "són molt més comprensius", fins al punt que sovint li envien missatges de suport quan es troba a Madrid.
Preparar viatges, una curiosa afició
Malgrat que té poques estones lliures, quan en disposa les inverteix en preparar viatges. Una curiosa afició que dedica sobretot als seus amics, per a qui troba "gangues d'avions i hotels". "A mi m'agrada molt viatjar i sempre preparo jo el viatge d'estiu que fem amb els amics i les nostres famílies", assegura. Però més enllà d'aquí, fins i tot quan els seus propers li ho demanen, l'advocat els prepara la llista de coses per fer i llocs on dormir: "Els meus amics m'aguanten perquè faig jo tota la feina i els ho dono molt mastegat, però m'agrada molt".
L'Índia captiva especialment el lletrat, i això fa que hi hagi estat tres vegades. És "l'espiritualitat del país i la manera de ser dels hindús" allò que més l'atrau, però assegura que qualsevol país del món és per a ell una oportunitat per descobrir coses noves. "Sempre dic als meus fills que el millor que els puc donar és la possibilitat de viatjar i conèixer altres formes de vida, perquè això no els hi traurà ningú, tinguin èxit o no", afirma. Són les experiències immaterials, les que mai es perden. Camins traçats arreu del món, que ara passen per la drecera insalvable del Tribunal Suprem.
De pare agent de duanes i mare "de sus labores", tal com bromeja en declaracions a NacióDigital, va néixer, viure i ascendir entre les nostrades illes octogonals de l'Eixample. Malgrat que ara viu a Sant Gervasi, la seva infància i maduresa es va establir a la Barcelona de classe mitjana. Treballa al carrer Aribau. Pina és soci director del despatx Molins, un dels més prestigiosos de Barcelona, on es va incorporar com a soci el 2009, després de més de 20 anys de col·laboració professional.
La vocació com a penalista, però, és una qualitat que Pina ha anat cultivant. Després de passar pels Maristes del Passeig de Sant Joan, on va fer EGB, BUP i COU, va fer el salt a la Universitat de Barcelona. La nota mitjana no li va obrir el camí del periodisme, tot i que el món del dret li va descobrir nous horitzons. De tot plegat, assegura, en va treure coses bones. "Probablement per això sempre tracto i tinc bona relació amb la premsa i entenc que els advocats també han de col·laborar amb els periodistes", admet, per deixar molt clar que "el dret a la informació és una cosa sacra".
I és que durant la seva carrera professional, Pina ha hagut de ser la cara visible de múltiples clients en casos que han resultat mediàtics. Des de al defensa de Carmen Fargas pel cas del Consorci de Turisme de Catalunya, a la defensa d'Irene Rigau per la consulta del 9-N, el cas que creia que seria el més important de la seva vida. Dels fracassos, però, també se n'aprèn, assegura. Especialment cruent va ser el cas d'un homicidi, del qual no va poder acabar provant l'autoria de l'acusat: "Realment, quan tens el convenciment que una persona és l'autora d'uns fets i et veus incapaç de provar-ho, costa de dormir", exposa.
Un judici personal
El judici més personal i, sense cap mena de dubte, el més important de la seva carrera ha acabat sent el de l'1 d'octubre, precisa. Una causa, relata, que "és una part de la història d'aquest país" i que assumeix "amb la responsabilitat" per tot el que suposa, tant pel que fa als fets -Pina es declara obertament independentista- com per la relació amb les persones que defensa. El lletrat ja ho ha dit diverses vegades, però entoma la defensa de Sànchez, Rull i Turull com una cosa personal. Els coneix, són els seus clients però, sobretot, són els seus amics.
Pina també té tres fills, dos bessons de 23 anys i una filla de 17 anys. És precisament aquesta última la que li trasllada bona part de la intensitat de tenir persones estimades a la presó. "La meva filla petita és íntima amiga de la filla mitjana de Jordi Sànchez", explica. Una situació que fa que les dues famílies ho visquin "amb molta intensitat". "Per a nosaltres no és un client normal com qualsevol altre que hi ha al despatx, hi ha un component de proximitat", assegura.
Això també ajuda a la comprensió de les hores que l'advocat dedica des de fa mesos al cas, en detriment de la seva família i amics. "Ells ho entenen", remarca. I deixa clar que "són molt més comprensius", fins al punt que sovint li envien missatges de suport quan es troba a Madrid.
Preparar viatges, una curiosa afició
Malgrat que té poques estones lliures, quan en disposa les inverteix en preparar viatges. Una curiosa afició que dedica sobretot als seus amics, per a qui troba "gangues d'avions i hotels". "A mi m'agrada molt viatjar i sempre preparo jo el viatge d'estiu que fem amb els amics i les nostres famílies", assegura. Però més enllà d'aquí, fins i tot quan els seus propers li ho demanen, l'advocat els prepara la llista de coses per fer i llocs on dormir: "Els meus amics m'aguanten perquè faig jo tota la feina i els ho dono molt mastegat, però m'agrada molt".
L'Índia captiva especialment el lletrat, i això fa que hi hagi estat tres vegades. És "l'espiritualitat del país i la manera de ser dels hindús" allò que més l'atrau, però assegura que qualsevol país del món és per a ell una oportunitat per descobrir coses noves. "Sempre dic als meus fills que el millor que els puc donar és la possibilitat de viatjar i conèixer altres formes de vida, perquè això no els hi traurà ningú, tinguin èxit o no", afirma. Són les experiències immaterials, les que mai es perden. Camins traçats arreu del món, que ara passen per la drecera insalvable del Tribunal Suprem.