L'home que fotografiava ponts

Es presenta el llibre "Esperança i llibertat", de Raül Romeva, escrit amb una actitud d'empatia que, en paraules de Pere Aragonès, "contribuirà a esquerdar el mur de l'Estat"

Laura Pinyol, Diana Riba, Roger Torrent, Pere Aragonès i Jenn Díaz en la presentació del llibre
Laura Pinyol, Diana Riba, Roger Torrent, Pere Aragonès i Jenn Díaz en la presentació del llibre | ACN
23 de gener del 2019
Actualitzat el 24 de gener a les 7:17h
"Ningú coneix el seu país si no ha trepitjat les seves presons". Raül Romeva esmenta aquesta frase de Nelson Mandela en el llibre Esperança i llibertat (Ara llibres), de Raül Romeva, que ha estat presentat aquest vespre a la Casa Capell de Barcelona. L'acte ha reunit el president del Parlament, Roger Torrent, el vicepresident del Govern, Pere Aragonès, la diputada Jenn Díaz i Diana Riba, la parella de Raül Romeva i candidata a les eleccions europees del maig per conversar, moderats per Laura Pinyol, qui no ha dubtat a qualificar de "segrest" la situació que viuen els presos.

Roger Torrent -que ha recordat que Romeva va ser professor seu a la Facultat de Polítiques a la UAB- ha explicat que gràcies a ell va conèixer autors com Thoreau, un dels principals teòrics de la cultura de la desobediència civil. Torrent ha explicat una anècdota que va viure al costat de Romeva en el transcurs d'un viatge oficial a Mauthausen. Durant el viatge, l'aleshores conseller d'Exteriors feia fotografies de tots els ponts que veien a Àustria. "M'agrada la seva simbologia", va explicar Romeva.

L'afany d'establir ponts és un dels elements de continuïtat del llibre. Torrent ha emprat fins i tot el terme "abraçada" com a símbol del missatge de Romeva, entès com a voluntat d'escoltar i alhora d'estar disposat a abraçar les pròpies contradiccions.  
Torrent s'ha referit al sentit polític i a la lucidesa dels presos polítics a l'hora de cpsar la realitat política. El president del Parlament ha afirmat que la sortida política vindrà de la trobada entre els tres vèrtexs que són l'exili, la presó i els responsables polítics que són a les institucions.

"La presó dura un temps, la dignitat és per sempre"

Riba ha llegit unes paraules de Romeva adreçades als assistents en què ha invocat la capacitat de construir "un país just, inclusiu i solidari". "Tot allò que ens passa no és més que un aprenentatge", afirma Romeva, que assegura que "la presó dura un temps però la dignitat és per sempre". Tant Riba com els altres participants han destacat l'empatia que traspua el llibre, escrit amb voluntat de teixir complicitats des del diàleg i la voluntat d'entesa.   

En totes les intervencions s'ha incidit en el component vitalista i optimista que transmet Romeva a Esperança i llibertat, sense cap tret lacrimogen o d'autocompassió. Laura Pinyol n'ha destacat la voluntat de buscar complicitats, també amb els qui discrepen i fins i tot amb els qui voldrien que romangués a la presó.

La diputada i escriptora Jenn Díaz ha explicat que Romeva té perfecta consciència de ser un pres polític i que vol convertir l'experiència carcerària en una oportunitat. Ha fet un cant a l'optimisme: "És un plaer entrar en política per lluitar al costat de companys com Raül Romeva".

Pere Aragonès ha dit que el llibre és com una visita llarga a Romeva, una ampliació del que suposa poder conversar amb ell a la presó, una barreja de reflexió política, de vivència i d'actitud positiva. Una actitud serena i empàtica, i alhora molt ferma, amb què cal afrontar el judici imminent. Aragonès ha assenyalat que en el llibre es plasma la voluntat de diàleg i conciliació de l'autor, que afirma que "política és negociació".

Passen coses excepcionals en aquest estat espanyol. Una d'elles és que es presenten llibres sense que hi sigui l'autor perquè està empresonat i a pocs dies de comparèixer, junt amb els altres presos polítics, davant el Tribunal Suprem. En el cas de Romeva, fa deu mesos que és entre reixes, com ha recordat la seva companya, Diana Riba. Una situació complexa però que no ha generat desànim ni pessimisme en l'exconseller d'Exteriors I que, amb la seva actitud, com ha explicat Pere Aragonès, convida a esquerdar el mur de l'Estat.