«Les distàncies»: la melancolia de tota una generació

La vida és un viatge carregat de sorpreses, persones i moments, però també una travessia plena de decepcions. El pas del temps esdevé una onada que arrossega a tothom, que desgasta relacions, amistats i retorna records d'una vida anterior que, seguint la norma metafòrica, "temps passats sempre van ser millors".

El film està nominat a set premis Gaudí de l'Acadèmia de Cinema Català: millor pel·lícula, millor direcció (Elena Trapé), millor guió, millor protagonista femenina (Alexandra Jiménez), millor actriu secundària (Maria Ribera), millor actor secundari (Miki Esparbé) i millor muntatge. El diumenge 27 de gener se celebrarà la gala a Barcelona, on es coneixeran els guanyadors.

L'última pel·lícula d'Elena Trapé aborda les distàncies físiques i emocionals d'un grup de tres amics que viatgen a Berlín per celebrar els 35 anys del quart integrant. Aquest no els rep ni de bon tros com ells esperaven i el cap de setmana deriva en una espiral de melancolia, situacions estranyament còmiques i on tots acaben desembocant velles disputes entre tots ells.

Alexandra Jiménez, Miki Esparbé, Isak Férriz, Bruno Sevilla, María Ribera són els cinc únics actors i actrius protagonistes de la pel·lícula, recreant uns personatges molt naturals, creïbles i que diagnostiquen tota una generació confosa per la rapidesa que esdevé la mateixa vida.

Les distàncies és una oda cinematogràfica a la vida imperfecta, a l'impàs de l'etapa jove a una vida adulta on les responsabilitats desborden. El retrobament a la capital alemanya és només el paisatge, l'excusa perfecta per retrobar-se sense realment tenir les ganes de retrobar-se, ja que el fet de veure's i exposar la seva vida en la situació en la qual estan, degenera en conflictes humans i quotidianament tristos.

L'espectador se sentirà veritablement interpel·lat amb la trama, carregada de moments irònics i no pas de comèdia; és una gràcia entristida, una degeneració còmica de les vides dels personatges que cauen pel seu propi pes. La confusió en ells és evident i el film aconsegueix atrapar ràpidament a tots aquells que veuen la pel·lícula.

Amistats trencades, amors que haurien pogut ser, discussions congelades en el temps i vells records idealitzats són alguns dels ingredients d'aquesta relació disfuncional entre els quatre amics on també participa un cinquè personatge, la parella d'un d'ells.

Els quilòmetres ens poden allunyar literalment de les persones que estimem, de les que guardem un bon record o de les que no volem perdre mai. Són un impediment, un obstacle. Però les distàncies emocionals, aquelles que poden fer trontollar l'amor, la tristesa, l'oblit i la por a un futur incert, són les que més costa d'afrontar. Elena Trapé ha encetat una gran pel·lícula que no deixarà fred a ningú.