primícia

Joves migrants en centres per a sensesostre: la solució del Govern per atendre adolescents desemparats

La conselleria de Treball, Afers Socials i Famílies presentarà aquest divendres una estratègia d'acollida de joves en situació de "màxima vulnerabilitat" que complementarà les mesures preses per atendre els menors no acompanyats

per Laura Estrada , 24 de gener de 2019 a les 11:52 |
Migrants en un pis de Càritas Barcelona. | Sergi Cámara
Aquesta informació es va publicar originalment el 24 de gener de 2019 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
El Govern presentarà aquest divendres la nova Estratègia Catalana d'Acollida i Inclusió d'Infants i Joves Migrants, que l'executiu està dissenyant des de fa mesos. Es tracta de la iniciativa per millorar l'atenció als joves migrants des de la seva sortida del sistema de protecció dels infants tutelats per la Direcció General d'Atenció a la Infància i l'Adolescència (DGAIA). D'aquesta estratègia en destaca la creació de nous centres per a sensesostre que acollirien aquests adolescents sense estructura familiar. Seria, però, l'últim recurs del programa dissenyat pel Departament de Treball, Afers Socials i Famílies, que complementarà les mesures preses per atendre els menors no acompanyats.

Els centres en qüestió, remarca Georgina Oliva -secretària d'Infància, Adolescència i Joventut-, "estaran enfocats a aquells joves que, pel seu perfil, estan en una situació de màxima vulnerabilitat". Oliva en fa el retrat robot: joves que coneixen poc l'idioma, que acaben d'arribar o que fa poc que han assolit la majoria d'edat i, per circumstàncies diverses, requereixen una atenció personalitzada. "És clau tenir una llar per fer un procés d'inclusió social real", argumenta.


La inclusió social dels joves, segons Oliva, passa perquè aquests nois esdevinguin ciutadans de ple dret. "I això vol dir tenir les mateixes condicions i garanties que qualsevol jove de Catalunya". Els elements que han de permetre aquesta inclusió -"més enllà dels papers i permís de treball, que és competència de l'Estat"- són la feina, l'habitatge i la salut. D'acord amb aquestes premisses, l'estratègia del Govern desglossa diversos recursos en col·laboració amb el teixit associatiu i municipis, entre ells, els centres de sensellarisme per a joves migrants. 

Perfils diferents dels menors no acompanyats


Quan surten del sistema de protecció, la immensa majoria dels joves migrants troben una continuïtat, afirma Oliva, "però hi ha alguns perfils que no". El nou recurs que planteja el Govern neix amb la voluntat de donar resposta a aquests perfils. Són diferents dels casos de menors no acompanyats, que ha obligat la conselleria de Treball, Afers Socials i Famílies a buscar solucions urgents, pel degoteig incessant d'arribades, que havia provocat episodis de crisi, sintetitzats en les fotografies d'adolescents dormint en comissaries policials. 

Actualment, existeixen recursos -inaugurats aquest 2018 per la DGAIA- encarats als joves en una situació vulnerable: les residències. Són pisos on viuen entre una desena i una vintena de joves que passen un procés d'acompanyament molt intens, ja sigui perquè desconeixen l'idioma, estan en procés d'alfabetització o tot just comencen la formació laboral. "Però hem detectat que encara queda un segment més petit, que són els que presenten la màxima vulnerabilitat", diu Oliva. Els centres de sensellarisme seran "l'última opció a la qual recorreran els joves quan s'hagin esgotat tots els recursos existents", informa.

 

Hora de dinar al pis de Càritas Barcelona. Foto: Sergi Cámara


En aquest sentit, Oliva detalla que abans de recórrer als centres de sensellarisme s'ha de veure si el jove es pot emancipar sol, compartint pis o a través d'habitatge social, o si pot entrar a les residències de l'Àrea de Suport del Jove o als recursos de joves vulnerables que existeixen dins del sistema de protecció. "Si tot això no és suficient i, malgrat aquestes opcions, veiem que el jove requereix un abordatge especialitzat per les seves circumstàncies, aleshores activarem els centres de sensellarisme, sempre coordinat amb els ens locals", explica Oliva.

Una major inclusió social 

El que persegueix el Govern, doncs, és potenciar la perspectiva dels joves dins l'Estratègia Integral per a l'abordatge del Sensellarisme a Catalunya. L'executiu pretén posar en pràctica recursos que alguns municipis ja tenen, i proporcionar-los de forma generalitzada i capitanejats pel Govern. "Intentarem donar resposta al ventall heterogeni de joves que han fet 18 anys o 19 anys i que han migrat sols", afirma Oliva. 

"Si s'introdueix un noi migrant sol, d'uns 19 anys, en el circuit ordinari de sensellarisme amb perfils que no són com els seus, la feina de recuperació i inclusió social del jove serà molt més difícil", concreta. De centres de sensellarisme per a joves n'hi ha molt pocs i són d'iniciatives locals, explica Oliva. "Nosaltres no volem perdre aquestes iniciatives locals, el que volem és acompanyar els municipis en aquest impuls de recursos i, alhora, vincular-los a altres serveis que existeixin o puguin crear-se dins de la mateixa estratègia catalana per a l'abordatge del sensellarisme", puntualitza.

De fet, l'estratègia que es presentarà divendres és fruit d'un procés participatiu que ha comptat amb professionals de la DGAIA, però també de les entitats gestores del tercer sector, col·legis professionals, sindicats, federacions i associacions municipalistes. En definitiva, tots aquells agents institucionals que tenen una responsabilitat en atenció i acompanyament en el procés d'emancipació dels joves.
 

Dos joves acollits a la Casa Gatzara de Càrites Barcelonapreparen el dinar. Foto: Sergi Cámara


"La idea és coordinar-nos perquè cada ens, amb les seves competències, pugui desenvolupar les seves accions per tal de garantir una millor acollida dins del sistema de protecció, una major inclusió en el municipi i, evidentment, la millor sortida del sistema de protecció", defensa. Els centres de sensellarisme, explica Oliva, també comptarien amb un pla de treball, de convivència, una intervenció socioeducativa i amb un acompanyament "més estret" per tal de garantir el seu procés d'escolarització, alfabetització i estabilitat emocional. 

Ser dirigit a un centre de sensellarisme dependrà de com s'hagi identificat el jove. En cas que hagi passat pel sistema de protecció, serà la DGAIA o els equips tècnics els encarregats de fer la proposta i derivar-los al recurs en qüestió. Si es detecta el noi al carrer, els equips tècnics municipals se n'encarregaran.

"El 2018 l'hem dedicat a abordar una situació d'emergència social molt important; aquesta tardor hem parat i reflexionat", explica Oliva. Es refereix al fet d'analitzar les decisions preses i corregir defectes de cara el 2019, quan s'estima que arribaran més de 5.000 menors no acompanyats. "No volíem que fos el Govern l'únic en decidir què fer perquè cal una intervenció transversal de tots els agents, perquè a final qui acaba gestionant els recursos són les entitats del tercer sector", explica Oliva, que recalca que el treball conjunt forma part d'una "estratègia de país".

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació