Junts fem més Nació     FES-TE SUBSCRIPTOR

tribunals

VÍDEO Així va ser el setge policial a la seu de la CUP el 20-S

L'Audiència de Barcelona estima part del recurs interposat pels anticapitalistes contra l'arxiu de la causa i citarà a declarar diversos agents de la policia

per Aida Morales, 23 de gener de 2019 a les 15:25 |
La Policia Nacional espanyola, retirant-se de la seu de la CUP. | Martí Urgell
Aquesta informació es va publicar originalment el 23 de gener de 2019 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
L'Audiència Nacional ha ordenat reobrir la investigació sobre el "setge policial" a la seu de la CUP el passat 20 de setembre del 2017. Així ho ha informat el partit anticapitalista, després que el passat mes de febrer del 2018 el jutge arxivés la denúncia que havia interposat la el partit, al considerar que els agents "es van limitar a intervenir el material propagandístic en compliment de la instrucció de la Fiscalia", sense que la duració de la intervenció policial es pogués entendre com un delicte.

Per la seva part, els cupaires asseguraven, en la denúncia presentada el 6 d'octubre del 2017, que la policia espanyola havia desplegat una ofensiva amb detencions i registres contra els preparatius del referèndum de l'1 d'octubre, i al·legaven que els agents no havien presentat cap ordre, com si es tractés d'"una organització mafiosa".


La CUP denunciava que l'actuació de la policia havia suposat un "atac a la llibertat política" per accedir al local d'una organització política "amb o sense ordre judicial per part d'un cos policial", i avisava que "les organitzacions polítiques són actors especialment blindats en un sistema democràtic". També recordava que s'estava produint un "atac al conjunt de la seva militància quan el setge policial" es va allargar durant sis hores sense cap mena d'explicació ni de justificació.


A més, al·legava la CUP, el setge va venir precedit "d'una incautació de material polític" que era "clarament vulneradora de drets fonamentals" i, en concret, "un acte de censura" sense empara legal ni judicial, "fins al punt que ni tan sols es vol deixar constància de la incautació". "És una actuació més pròpia d'una organització mafiosa que d'un organisme públic com és la policia en una societat democràtica", insistia en la denúncia. En aquest punt, l'advocat de la CUP, Benet Salellas, remarcava que s'havien vulnerat dos bens jurídics. Per una banda, "la lliure actuació dels membres de l'organització política", i per l'altra, "la incautació de material polític sense ordre judicial, sense cap acta, ni sense cap empara legal o jurídica".

Queden diligències "absolutament necessàries"


Segons l'Audiència de Barcelona, l'arxivament de la causa "no està prou fonamentat" perquè de la denúncia en sorgeixen fets que, a priori, podrien ser constitutius d'un delicte de coaccions greus. Per això, considera que, malgrat no són admissibles totes les diligències proposades per la CUP, sí que n'hi ha algunes "absolutament necessàries". 

Entre elles, la declaració de diversos agents de la policia nacional en qualitat de testimonis que van incautar caixes a la vorera pública, fora de la seu, i a qui va ser denegada l'entrada en aquesta. I la identificació del responsable de la Brigada Provincial d'Estrangeria i cap de l'operatiu que va ordenar els antidisturbis acordonar la seu del partit i els carrers del voltant. Aquest últim seria interrogat com a investigat, una vegada fos identificat.

Pel que fa a la declaració com a testimonis com David Fernández, Marc Font, Erika Belt i Àlex Solà, que van adreçar-se a negociar amb els policies, tot i que no van ser testimonis presencials, s'insta la jutge instructora a ponderar si són necessàries. 
 

Interlocutòria de l'Aud... by on Scribd

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Participació