Eleccions municipals 2019

Bonvehí recalca que Forn i Munté elaboraran la llista de JxCat a Barcelona

El president del PDECat, molt satisfet per la candidatura de l'exconseller d'Interior, no concreta si Elsa Artadi se sumarà a la candidatura

per Oriol March, Parlament de Catalunya, 23 de gener de 2019 a les 14:05 |
David Bonvehí, durant la roda de premsa d'aquest dilluns a la seu del PDECat | PDECat
Aquesta informació es va publicar originalment el 23 de gener de 2019 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
El president del PDECat, David Bonvehí, ha assegurat aquest dimecres que la llista de Junts per Catalunya (JxCat) a Barcelona, encapçalada per Joaquim Forn, serà elaborada pel mateix candidat i per Neus Munté, escollida pels militants de la formació nacionalista com a cap de cartell a la capital catalana però que hi ha renunciat en favor de l'exconseller d'Interior. De moment, Bonvehí ha evitat pronunciar-se sobre si Elsa Artadi, consellera de la Presidència, formarà part de la llista fent tàndem amb Forn.

"Hi ha consens unànime sobre el candidat", ha destacat el president del PDECat des dels passadissos del Parlament, on ha atès els mitjans de comunicació. Aquesta tarda es desplaçarà a Lledoners per mostrar-li "gratitud" pel gest de presentar-se i per plantejar una candidatura "més gran", és a dir, amb noms que vinguin del PDECat, de JxCat i que siguin avalats per la Crida Nacional, també.


Bonvehí, com és habitual, s'ha mostrat "respectuós" amb els processos interns del moviment que encapçala Carles Puigdemont, que aquest dissabte celebra el congrés fundacional. "Qualsevol espai de suma ha de ser amb tots els actors estant-hi d'acord. No sé ben bé què serà la Crida", ha recalcat.

Candidatura en marxa

Forn ha fet pública la seva voluntat a través d'una carta escrita des del centre penitenciari de Sant Joan de Vilatorrada, des d'on els últims dies ha mantingut múltiples reunions per acabar de perfilar el pas. A principis de gener, NacióDigital ja va avançar que Forn era el nom de consens escollit pel PDECat i la Crida, el nou espai polític impulsat per Carles Puigdemont, Jordi Sànchez i Quim Torra. 

"Em presento perquè hi tinc dret. No fer-ho seria acceptar les raons de qui ha construït artificiosament la narrativa que em manté a presó. Soc innocent i em sento lliure. No accepto que per estar tancat no pugui posar en marxa el projecte de transformació que tinc per Barcelona", assenyala Forn en la missiva difosa a Twitter. "Sé que la ciutat és i ha de ser de totes i tots, sense sectarismes. Vull revertir la situació actual i tornar als barcelonins la capital que ens mereixem", recalca el dirigent independentista.


L'objectiu, assenyala l'exprimer tinent d'alcalde de la ciutat, és guanyar l'alcaldia de Barcelona encapçalant "una candidatura integradora, solvent i transversal". L'exconseller ha explicat que vol liderar un "projecte de transformació de la ciutat sòlid i rigorós per situar Barcelona, de nou, al centre de tot". Un dels detalls que apareix en la missiva és que compta explícitament amb Neus Munté, exconsellera de la Presidència i escollida candidata del PDECat en primàries. El nom de Munté no és del tot ben vist a la Crida i, de fet, en les últimes hores alguns dels negociadors desplaçats a Lledoners han mostrat reticències sobre la seva inclusió a la llista en el cas que Elsa Artadi, consellera de la Presidència, acabi sent la número dos de Forn.
 
El salt d'Artadi de Presidència a l'Ajuntament té molts números de produir-se i, de fet, al llarg de tot el mes ja hi ha hagut moltes reunions per trobar-li relleu. Damià Calvet, conseller de Territori, va ser el primer en generar consens -i ell, de fet, no es descarta públicament-, per bé que ràpidament van aparèixer altres noms de confiança de Jordi Turull -extitular de Presidència, empresonat a Lledoners- com és el cas de Míriam Nogueras, Lourdes Ciuró i Meritxell Budó. Aquesta última és qui compta amb més opcions a hores d'ara, a l'espera de la decisió final. Les altres dues estan descartades.

L'opció més probable que és Artadi l'acompanyi com a número dos, la qual cosa obligaria a un relleu al capdavant de la conselleria de Presidència

En el cas que Artadi assumeixi el número dos de la candidatura de Forn, a la pràctica estarà fent de candidata. L'exconseller d'Interior compaginarà la precampanya i la precampanya amb el judici contra el procés al Tribunal Suprem, i necessitarà una cara visible als debats, per bé que l'Estat no ha tancat la porta a permetre'n un a la presó si el ja candidat ho demana. En els últims dies, per cert, hi ha hagut veus de la Crida -dins i fora de la presó- que han apostat perquè qui liderés formalment la candidatura fos la consellera de la Presidència i no Forn. El moviment, per cert, arriba just quan queden quatre dies per al congrés fundacional del nou projecte de Puigdemont.

L'expresident ha tingut pes en el càsting de noms per a Barcelona, i va arribar a sondejar personalitats com el periodista Antoni Bassas o bé Bonaventura Clotet. Els dirigents del PDECat, des de l'octubre, treballen amb el nom de Forn com a hipòtesi principal, i esperaven que Puigdemont els posés damunt la taula un nom destacat. Finalment, però, serà l'exconseller d'Interior qui lideri la llista per competir amb Ada Colau i Maragall des d'una posició difícil a les enquestes, les quals posen de manifest una davallada respecte dels resultats de Xavier Trias el 2015.

La proposta de Maragall

Acord estratègic per aplicar després de les eleccions. Aquesta és la proposta que ha fet el candidat d'ERC a Barcelona, Ernest Maragall a Forn de cara als comicis municipals a la capital catalana. L'acord "d'unitat d'acció sobiranista", segons ha indicat Maragall des dels passadissos del Parlament, seria efectiu després dels comicis i no abans, perquè la voluntat dels republicans és concórrer amb llistes separades -així ha quedat clar en els últims mesos- i confrontar els projectes propis a les urnes.

Forn, segons l'exconseller d'Exteriors, va validar aquest escenari en una reunió que van mantenir ahir a la presó de Lledoners. Maragall ha apostat per un treball d'entesa "ampli" que faci "visible" el "bloc democràtic" que representa la societat catalana al voltant de la lluita contra la repressió i el referèndum.

El candidat d'ERC ha indicat que cal apel·lar als moviments socials del 15-M i del 8-M -es prepara una nova vaga feminista de cara al mes de març-, i ha apostat per relligar-ho amb l'1-O i l'aturada de país del 3-O del 2017. "Queda molt clar el mapa de la diversitat", ha recalcat Maragall.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Participació