tribunals

Nous testimonis posen en qüestió la condemna als joves d'Altsasu

L'Audiència Nacional ha debatut els recursos de les defenses i la Fiscalia, que manté l'acusació per terrorisme

per NacióDigital, 23 de gener de 2019 a les 13:52 |
Un dels actes de suport als joves d'Altsasu | ACN
Aquesta informació es va publicar originalment el 23 de gener de 2019 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Noves dades aportades aquest dimecres a l'Audiència Nacional podrien modular la sentència dictada el passat 1 de juny, que condemnava els joves d'Altsasu a penes d'entre 2 i 13 anys de presó per atemptat contra els agents de l'autoritat, lesions, desordres públics i amenaces. Tots ells (a excepció de l'única dona acusada) estan a la presó. 

Durant la vista celebrada a l'alt tribunal espanyol, després que les parts presentessin recursos d'apel·lació, sis nous testimonis de la suposada agressió als dos guàrdies civils han desvinculat dels fets a dos dels vuit joves condemnats. Un d'aquests -amiga de la parella d'un dels agents- ha reconegut que no va veure Julen Goicoechea colpejar ningú, tot i que sí que era al bar, mentre que a Jon Ander Cob ni el va veure dins del local. 


Per a la Fiscalia, l'Advocacia de l'Estat i les acusacions populars, aquestes proves no aporten valor als fets, i el fiscal, José Perals, ha negat que es tracti de cap "conspiració" o "muntatge policial". "No estem davant d'una causa general de la Guàrdia Civil contra els acusats, estem davant d'un atemptat contra la Guàrdia Civil i contra les dues dones, no ho oblidem", ha etzibat. A més, l'advocat d'una de les acusacions considera que les declaracions dels testimonis estan "descontextualitzades".

Per a les defenses, però, les noves declaracions reforcen de forma "contundent" els "dubtes" sobre la participació dels dos joves en els fets. Durant la vista, les defenses han tornat a demanar l'absolució dels joves, mentre que la Fiscalia s'ha mostrat intransigent i ha mantingut la seva petició de penes de fins a 62 anys i 5 mesos, ja que manté que les agressions de l'octubre de 2016 constitueixen un delicte de terrorisme.

Condemnes per desordre si no per terrorisme

El passat 1 de juny, la secció primera de la sala penal de l'Audiència Nacional va condemnar Oihan Arnanz a 13 anys de presó, Jokin Unamuno i Adur Ramírez de Alda a 12 anys; Jon Ander Cob, Julen Goikoetxea i Aratz Urrizola, a 9 anys i Ainara Urkijo a 2 anys de presó (l'única que està en llibertat).


Excepte Ainara Urkijo -condemnada per un delicte d'amenaces i desordres públics-, la resta dels acusats estan condemnats per delictes d'atemptat als agents de l'autoritat i lesions i la sentència afegeix que els fets es van cometre per motius ideològics i per animadversió a la Guàrdia Civil. En el cas d'Iñaki Abad i Oihan Arnanz se'ls va condemnar també per desordres públics. 

Tanmateix, el tribunal no va assumir les tesis de la Fiscalia, que sol·licitava entre 12 any i 6 mesos i 62 anys i 5 mesos de presó per als joves d'Altsasu i considerava que els fets eren constitutius d'un delicte de terrorisme.

Una baralla de bar 

Els fets es van produir a l'octubre del 2016 després d'una baralla de matinada entre membres de la Guàrdia Civil (fora de servei), les seves parelles i els joves en un bar d'Altsasu. Abans del judici, tres dels joves (Adur, Jokin i Oihan) ja es trobaven en situació de presó preventiva des de feia més de 500 dies. La resta (a excepció d'Ainara) hi van ingressar després de dictar-se sentència. 

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Participació