Eleccions municipals 2019

Maragall emplaça Forn a bastir un acord estratègic i aplicar-lo després de les eleccions

El candidat d'ERC a Barcelona reclama una entesa "àmplia" que permeti representar el 80% format pel "bloc democràtic"

per Oriol March, Parlament de Catalunya, 23 de gener de 2019 a les 13:15 |
Ernest Maragall ha presentat aquest dilluns la seva candidatura a les municipals | ERC
Aquesta informació es va publicar originalment el 23 de gener de 2019 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Acord estratègic per aplicar després de les eleccions. Aquesta és la proposta que ha fet el candidat d'ERC a Barcelona, Ernest Maragall, al seu homòleg de Junts per Catalunya (JxCat), Joaquim Forn, de cara als comicis municipals a la capital catalana. L'acord "d'unitat d'acció sobiranista", segons ha indicat Maragall des dels passadissos del Parlament, seria efectiu després dels comicis i no abans, perquè la voluntat dels republicans és concórrer amb llistes separades -així ha quedat clar en els últims mesos- i confrontar els projectes propis a les urnes.

Forn, segons l'exconseller d'Exteriors, va validar aquest escenari en una reunió que van mantenir ahir a la presó de Lledoners. Maragall ha apostat per un treball d'entesa "ampli" que faci "visible" el "bloc democràtic" que representa la societat catalana al voltant de la lluita contra la repressió i el referèndum.


El candidat d'ERC ha indicat que cal apel·lar als moviments socials del 15-M i del 8-M -es prepara una nova vaga feminista de cara al mes de març-, i ha apostat per relligar-ho amb l'1-O i l'aturada de país del 3-O del 2017. "Queda molt clar el mapa de la diversitat", ha recalcat Maragall.

Candidatura en marxa

Forn ha fet pública la seva voluntat a través d'una carta escrita des del centre penitenciari de Sant Joan de Vilatorrada, des d'on els últims dies ha mantingut múltiples reunions per acabar de perfilar el pas. A principis de gener, NacióDigital ja va avançar que Forn era el nom de consens escollit pel PDECat i la Crida, el nou espai polític impulsat per Carles Puigdemont, Jordi Sànchez i Quim Torra. 

"Em presento perquè hi tinc dret. No fer-ho seria acceptar les raons de qui ha construït artificiosament la narrativa que em manté a presó. Soc innocent i em sento lliure. No accepto que per estar tancat no pugui posar en marxa el projecte de transformació que tinc per Barcelona", assenyala Forn en la missiva difosa a Twitter. "Sé que la ciutat és i ha de ser de totes i tots, sense sectarismes. Vull revertir la situació actual i tornar als barcelonins la capital que ens mereixem", recalca el dirigent independentista.


L'objectiu, assenyala l'exprimer tinent d'alcalde de la ciutat, és guanyar l'alcaldia de Barcelona encapçalant "una candidatura integradora, solvent i transversal". L'exconseller ha explicat que vol liderar un "projecte de transformació de la ciutat sòlid i rigorós per situar Barcelona, de nou, al centre de tot". Un dels detalls que apareix en la missiva és que compta explícitament amb Neus Munté, exconsellera de la Presidència i escollida candidata del PDECat en primàries. El nom de Munté no és del tot ben vist a la Crida i, de fet, en les últimes hores alguns dels negociadors desplaçats a Lledoners han mostrat reticències sobre la seva inclusió a la llista en el cas que Elsa Artadi, consellera de la Presidència, acabi sent la número dos de Forn.
 
El salt d'Artadi de Presidència a l'Ajuntament té molts números de produir-se i, de fet, al llarg de tot el mes ja hi ha hagut moltes reunions per trobar-li relleu. Damià Calvet, conseller de Territori, va ser el primer en generar consens -i ell, de fet, no es descarta públicament-, per bé que ràpidament van aparèixer altres noms de confiança de Jordi Turull -extitular de Presidència, empresonat a Lledoners- com és el cas de Míriam Nogueras, Lourdes Ciuró i Meritxell Budó. Aquesta última és qui compta amb més opcions a hores d'ara, a l'espera de la decisió final. Les altres dues estan descartades.

L'opció més probable que és Artadi l'acompanyi com a número dos, la qual cosa obligaria a un relleu al capdavant de la conselleria de Presidència

En el cas que Artadi assumeixi el número dos de la candidatura de Forn, a la pràctica estarà fent de candidata. L'exconseller d'Interior compaginarà la precampanya i la precampanya amb el judici contra el procés al Tribunal Suprem, i necessitarà una cara visible als debats, per bé que l'Estat no ha tancat la porta a permetre'n un a la presó si el ja candidat ho demana. En els últims dies, per cert, hi ha hagut veus de la Crida -dins i fora de la presó- que han apostat perquè qui liderés formalment la candidatura fos la consellera de la Presidència i no Forn. El moviment, per cert, arriba just quan queden quatre dies per al congrés fundacional del nou projecte de Puigdemont.

L'expresident ha tingut pes en el càsting de noms per a Barcelona, i va arribar a sondejar personalitats com el periodista Antoni Bassas o bé Bonaventura Clotet. Els dirigents del PDECat, des de l'octubre, treballen amb el nom de Forn com a hipòtesi principal, i esperaven que Puigdemont els posés damunt la taula un nom destacat. Finalment, però, serà l'exconseller d'Interior qui lideri la llista per competir amb Ada Colau i Maragall des d'una posició difícil a les enquestes, les quals posen de manifest una davallada respecte dels resultats de Xavier Trias el 2015.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Participació