Junts fem més Nació     FES-TE SUBSCRIPTOR

Entrevista

Lluc Salellas: «JxCat i ERC estan més pendents de què fa l'altre que d'una estratègia conjunta»

L'exportaveu del secretariat nacional de la CUP assegura que la candidatura Guanyem Girona, que liderarà per ser alcalde, serà un "mur" contra el creixement de l'extrema dreta

per Aida Morales, 29 de gener de 2019 a les 06:32 |
Lluc Salellas, candidat a l'alcaldia a Girona per Guanyem Girona | Aida Morales
Aquesta informació es va publicar originalment el 29 de gener de 2019 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Decisions importants i retorn als orígens. Lluc Salellas (Girona, 1984) comença el 2019 amb responsabilitats públiques i personals. Arrelat des de ben jove als moviments socials, ha dedicat bona part de la seva trajectòria a militar per una esquerra independentista. En aquest camí ha ostentat el càrrec de regidor, de representant de la CUP a la Diputació de Girona i de portaveu del secretariat nacional. Ara, però, entoma un repte molt més important i es postula com a candidat a l'alcaldia de Girona.

La decisió de Salellas està presa i té vocació de govern, tal com explica durant l'entrevista amb NacióDigital. "En moments d'excepcionalitat, cal ser generosos i tenir capacitat de vestir resistències i projectes amplis", relata. És per això que les sigles de la CUP no es visualitzaran a la marca de la candidatura. Guanyem Girona, diu, va molt més enllà i busca ampliar la base de la unitat popular des del municipalisme. Una estratègia conjunta, lamenta, que encara no han sabut entendre els partits polítics majoritaris de l'independentisme al Parlament.


- Es presenta com a candidat a l'alcaldia per Guanyem Girona, la nova candidatura municipalista d'esquerres i republicana que intentarà desbancar Marta Madrenas a la ciutat. Una decisió ambiciosa. Per què?

- Pel projecte que hi ha darrere. Després de quatre anys participant del municipalisme, el que m'ha acabat fent decidir és el projecte col·lectiu, la generositat del diversos actors i persones independents, la potencialitat i la capacitat que té el projecte per abordar una necessitat. I és que a Girona cal un canvi en les polítiques municipals. I quan se'm va proposar d'encapçalar la llista, vaig dir que sí perquè el projecte s'ho valia. 

- Però no és una candidatura liderada per la CUP, ni tan sols una coalició.

- La CUP, però també molts altres actors dels moviments d'esquerres, com el Comú de Girona, Pirates, MES, Lluita Internacionalista i moltíssimes persones independents, plantegem que és hora d'abordar la política municipal amb una nova eina. Una eina que superi les estructures que ja estaven consolidades a la ciutat, i que tingui un programa molt clar a nivell social, ciutadà, democràtic i republicà. En un moment tan excepcional com el que vivim, la capacitat de sumar forces i ser generosos és imprescindible. I a més, crèiem que tocava corresponsabilitzar els ciutadans del canvi, és a dir, havíem de formar una eina nova, començant de zero, on tothom que ho volgués, hi pogués participar. 


- Per tant, es descarta des del primer moment una coalició?

- Sí, perquè una coalició ens hauria portat a transmetre la idea que això era una suma de persones ja organitzades dins de partits polítics. 

- I en realitat, no és així, en certa manera?

- No. Som una suma de persones organitzades en partits, però també hi ha moltíssima gent que s'ha apuntat, però que no participava anteriorment del municipalisme. Si haguéssim fet una coalició, molta d'aquesta gent no s'hauria sentit interpel·lada, i per a nosaltres, el més important és crear aquesta nova eina per alterar les polítiques públiques d'igual a igual. En un moment d'excepcionalitat en tants sentits, com deia en un article Quim Arrufat, ens toca ser generosos i tenir capacitat de vestir resistències i projectes amplis. La CUP va prioritzar això per davant de les seves pròpies sigles. 

"Una coalició ens hauria portat a transmetre la idea que això era una suma de persones ja organitzades dins de partits polítics"

- La definició que fa de la candidatura Guanyem Girona encaixa amb la descripció d’unitat popular. Alguns podrien pensar que ha fallat alguna cosa dins la CUP, perquè no sigui aquesta, la que abraci aquest moviment.

- La CUP sap abraçar tot això i, en molts municipis, es presentarà com a CUP i representarà precisament aquest projecte d’unitat popular. Però l’anàlisi de Girona era que, després de vuit anys de polítiques conservadores i elitistes, presentar-nos únicament com a CUP no hauria generat el context necessari per aconseguir el canvi polític. I per això el 2019 hem fet l’aposta per Guanyem. Però és una aposta que fem ara, que volem que tingui recorregut, però que no vol dir que es faci sempre. 

- La marca Guanyem ja s'ha fet visible, durant els últims quatres anys, en altres pobles i ciutats, com Badalona. S'hi han emmirallat?

- A l'hora de crear això, ens hem fixat en Badalona, Sabadell, Cerdanyola i en els processos que estan passant a Sitges, Manresa, Sant Boi de Llobregat o Figueres, que són paral·lels al nostre i on la CUP i altres agents de la unitat popular estan proposant aquesta fórmula per presentar-se a les eleccions. 
 

El candidat de Guanyem Girona, Lluc Salellas, prèviament a l'entrevista amb NacióDigital Foto: Aida Morales


- S'enxarxen d'alguna manera totes aquestes candidatures?

- Hi està havent trobades entre candidatures per plantejar que hi hagi algun tipus de coordinació més efectiva, sobretot de cara a governs que es puguin formar a posteriori. Per exemple, de compartir polítiques públiques. 

- El Comú de Girona, és a dir, la branca més sobiranista del partit, s’ha sumat a Guanyem. Però una part de la militància té la intenció de presentar-se amb Podem. Com ho valora?

- A hores d'ara, el Comú de Girona s'ha sumat al projecte, i la resta dels comuns, que són bàsicament Podem i l'antiga Iniciativa, han anunciat que faran una candidatura conjunta. Però es desconeix el mecanisme, com es dirà, com funcionarà o qui la liderarà.
 
- S'hi han posat en contacte per valorar un possible pacte post-electoral?

- No. Des del punt de vista de l'esquerra transformadora i amb vocació de canvi polític, hi ha un candidatura que és clarament guanyadora i que té capacitat de governar que és Guanyem. Si n'hi ha una altra, lligada al món dels comuns no sobiranistes, la gent ja els votarà, i si a posteriori hem de treballar per arribar a algun tipus d'acord, evidentment es posarà sobre la taula. 

- Vostè assegura que Guanyem és una candidatura preparada i amb clara vocació per governar. 

- Sí, quan ens vam plantejar el projecte, des del primer moment vam treballar amb una llista que inclogués un equip que pogués governar. I no que ho diguéssim nosaltres, sinó que la gent també ho veiés. En aquest sentit, els cinc primers noms que hem presentat compleixen perfectament això. Hem volgut fer un equip de futuribles regidors d'àrees concretes de l'ajuntament. 

Però a més d'això, hi sumarem un programa que no tenim cap dubte que serà el que tindrà més propostes i contingut de la ciutat. Presentarem un projecte de transformació clara de la ciutat, i des del primer dia amb polítiques públiques per aplicar. Si a això li sumem un context polític com el que analitzem, que és de desgast d'una alcaldia de Convergència que ha sigut incapaç de liderar propostes en l'àmbit social, del medi ambient, de la mobilitat i tants altres... Si sumes això, ens diem a nosaltres mateixos que som una candidatura guanyadora. 

"Hem volgut fer un equip de futuribles regidors d'àrees concretes de l'Ajuntament"

- Què és el primer que voldríeu treballar?

- Tenim molt clar que, entrant nosaltres a governar, no en farem prou. Necessitarem que el carrer i la gent organitzada empenyi cap a unes direccions que forcin les estructures a moure's per facilitar determinades polítiques públiques. Nosaltres no som salvadors de ningú i, per tant, hi ha d'haver corresponsabilització. 

Dit això, hi ha quatre elements que són clau. Un són els drets, i aquí s'inclouen polítiques d'habitatge que canviïn la situació d'encariment dels preus dels lloguers. Hi ha una altra part que és la d'educació i cultura, que és bàsica perquè a Girona no s'han fet polítiques. Les escoles públiques estan cada vegada més precàries, no hi ha un projecte educatiu 365 dies l'any i no hi ha propostes culturals més enllà de la política de festivals i d'aparador del cap de setmana. També volem una ciutat que acompanyi, i això vol dir que la gent surti al carrer i trobi un entorn segur, amb camins escolars i centres de salut en funcionament. I finalment, un darrer element que és doble. Primer una ciutat participativa. I segon, que ha estat molt oblidat, una ciutat cooperadora amb els municipis veïns. Venim d'un model en què cada municipi s'ha mirat el melic, i creiem que això s'ha d'acabar. Que la Girona del futur és cooperadora, i això vol dir que Salt, Vilablareix o Celrà no són competència, sinó aliats. 

- Sobre la problemàtica de l'habitatge, Girona també té un problema amb els pisos turístics al barri vell...

- Sí, la situació dels pisos turístics a Girona ha superat el llindar i és profundament preocupant. Ara ens trobem que hi ha més de 300 pisos turístics al barri vell, en una població que amb prou feines supera els 3.000 habitants, i això supera de lluny el 10% dels habitatges permesos i provoca un efecte fugida de molta gent que no es pot permetre viure allà. Nosaltres fa temps que entenem que aquí cal un pla de xoc, fer una moratòria de pisos turístics i treballar propostes actives d'habitatge. No podem deixar via lliure al mercat, que ens està destrossant. 

- En ocasions ha afirmat que valoren el lideratge de Madrenas en clau de país, però que la suspenen com a alcaldessa. 

- Sí, creiem que no ha fet bé les polítiques socials, que no han sigut una prioritat per a aquest equip de govern, com tampoc ho ha estat l’educació i la cultura. I sobretot, veiem que és un govern que no ha estat capaç d’escoltar el dia a dia dels barris i de la gent, ni ha fet propostes ambicioses. Gairebé no hi ha contingut estratègic des del 2015 al 2019, i el que cal és marcar les línies estratègiques amb una visió a 10 o 15 anys vista. 

- Al consistori hi ha dos regidors de Ciutadans i un del PP. Veu probable la irrupció de Vox?

- De moment no sabem ni si es presentarà. I, per tant, no ens fa por. Estem convençuts de la ciutat on vivim i dels valors dels gironins. I, precisament, la idea de Guanyem és crear un espai polític ampli que sigui una fortalesa contra l’extrema dreta. Guanyem, des de l’esquerra, també és un mur davant del possible creixement de l’extrema dreta. 
 

El regidor de la CUP i actual candidat de Guanyem Girona, Lluc Salellas Foto: Aida Morales


- Precisament, la presència de Vox a Girona el desembre va desencadenar una contramanifestació antifeixista que va acabar amb importants càrregues policials. Arran d’aquells fets, el president del Govern, Quim Torra, va exigir al conseller d’Interior, Miquel Buch, canvis a la cúpula dels Mossos. Ja s’han aplicat algunes modificacions. Hi veu alguna relació?

- No hi ha la certesa que els canvis que s’han produït siguin pel que va passar el 6 de desembre. Hi ha hagut una interpretació, però la realitat és que la resposta del conseller va ser que no es canviaria res. Crec que aquell dia és evident que hi va haver un excés totalment desproporcionat per part de la policia catalana en la seva actuació envers els manifestants. I una profunda desigualtat. 

- Va ser una casualitat que l’acte de Vox es fes a Girona?

- Vox va escollir Girona i aquella plaça, evidentment per provocar i amb la lògica del macho ibérico. Però en realitat eren seixanta persones i ho hem de celebrar. A partir d’aquí, crec que, el que toca, és articular espais democràtics i antifeixistes al carrer que puguin donar resposta quan aquesta gent vulgui expressar les seves idees feixistes. Jo sempre poso l’exemple de les imatges que es veuen a Alemanya. Quan l’extrema dreta s’hi intenta manifestar, hi ha desenes de milers de persones que la rodegen, la policia està al mig, i no passa absolutament res. La imatge és que l’antifeixisme és al carrer, que la democràcia guanya i que ells estan encapsulats. El que no pot passar, com va succeir el 6 de desembre, és que per a les forces de seguretat catalanes els perillosos siguin els que surten a defensar la democràcia. I que els que criden consignes de l’extrema dreta puguin campar tranquil·lament. 

- Vox també ha posat sobre la taula la il·legalització de la CUP i d’organitzacions vinculades al partit. Com s’han d’afrontar aquestes peticions?

- A mi no em sorprèn perquè l’Estat sempre ha tingut actors que li han fet la feina bruta. Rere la façana de la democràcia bipartidista que s’havia instal·lat, sempre hi ha hagut actors propers a les institucions de l’Estat que han mantingut l’essència de l’autoritarisme, i que l’Estat activa quan veu que està caient en debilitat. Per tant, en aquest moment de debilitat està tornant a activar això per mantenir els interessos dels de sempre. Ho ha fet amb Vox, i per què no, ho poden fer un dia intentant il·legalitzar organitzacions polítiques d’aquest país que poden provocar canvis. Hem d’estar preparats pel que pugui venir i amb respostes. I tenir clar que ve un cicle en què haurem de combinar acció i resistència per enfrontar moments de repressió. 

- Girona també ha estat protagonista darrerament per la detenció per part de la policia espanyola de diverses persones –entre les quals els alcaldes de Verges, Ignasi Sabater, i Celrà, Daniel Cornellà-, pel tall de les vies de l’AVE l’aniversari de l’1-O. 

- És un nou exemple repressiu d’un règim, el del 78, que necessita fer aquest tipus d’actuacions per sentir-se fort davant la debilitat que realment té. En un context en què la majoria de catalans no confien en aquest règim, l’Estat necessita articular elements per sentir-se fort. Això segurament té un component psicològic. I què fa? Utilitzar tots els mecanismes que té a la seva mà, que poden no ser legals o ser violents. Ho han fet en èpoques de democràcia i dictadura. 

"El que no pot passar, com va succeir el 6 de desembre, és que per a les forces de seguretat catalanes els perillosos siguin els que surten a defensar la democràcia"

- És casualitat que les detencions es produeixin poques setmanes abans del judici de l’1-O al Tribunal Suprem?

- No és casualitat, ni que sigui a Girona, ni que sigui durant les setmanes prèvies al judici, com tampoc ho van ser les càrregues policials que hi va haver a Girona l’1 d’octubre. És clar que Girona, no només perquè era la ciutat de Carles Puigdemont sinó per la continuïtat i perseverança de les mobilitzacions, està al punt de mira de l’Estat. Això és indiscutible. I també ho és el fet de causar por, poques setmanes abans del judici en un entorn com és el de l’esquerra independentista, i els alcaldes més compromesos que hi ha a les comarques gironines, com són els de la CUP. 

- Vostè també va ser investigat, com a regidor de la CUP, per desobediència durant la vaga del 8-N. Tot i que finalment es va arxivar la causa.

- Sí, ens van investigar pels talls de l’AP-7 i ho van arxivar. Al final, el que ens trobem és que, malgrat l’intent de l’Estat d’atacar i criminalitzar, el jutjat del dia a dia de Girona acaba dient que no es pot negar el dret a protesta. Perquè, si no, el que dirien és que no es pot fer una manifestació, un fet profundament antidemocràtic, i que si sortim al carrer acabarem detinguts. 

- La CUP ha posat en marxa una campanya de cara al judici, malgrat que finalment l’exdiputada Mireia Boya serà jutjada –conjuntament amb els exmembres de la mesa del Parlament- al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. Com ho articularan?

- No puc parlar com a CUP nacional, sinó com a Lluc Salellas. Però esperem una mobilització contundent, perseverant i continuada al carrer perquè això és un judici polític. I pel que passarà al judici, esperem molta dignitat de les persones que seran jutjades, un discurs d’acusació cap a l’Estat en la línia que ja ha començat Òmnium, i incongruències reiterades per part de la Fiscalia i l’Advocacia de l’Estat, que no tenen manera de sostenir les acusacions, i que es dedicaran a manipular i mentir. 
 

Lluc Salellas, moments abans de l'entrevista de NacióDigital Foto: Aida Morales


- Què n'opina del fet que Carles Puigdemont hagi portat el president del Parlament, Roger Torrent, al Tribunal Constitucional per haver impedit la seva investidura arran de la retirada de la delegació de vot?

- Forma part de l'estratègia erràtica dels últims mesos dels dos partits majoritaris de l’independentisme, que han estat més pendents d’intentar mostrar les febleses de l’altre, que no de construir espais de treball unitaris. I aquest és un element del qual ja vam alertar quan es va constituir aquest mandat a principis de l’any 2018. Quan dèiem que era necessari, més enllà de qui seria president o no, o de com es repartirien els càrrecs, parlar de com funcionaria el Parlament durant els propers mesos. Això no es va fer, i com que no es va fer, posteriorment tot el que ha passat, ha estat una estratègia erràtica conjunta, que ha portat Junts per Catalunya i ERC a estar més pendents de què fa l’altre que no de pensar en aquesta estratègia conjunta. Això és un error i una dinàmica totalment incomprensible per a la majoria de gent del carrer. 

- Desavinences públiques, que coincideixen justament amb els reclams d’unitat dels agents de la societat civil. Hi ha perill d’incrementar la desafecció en la política?

- Sí, hi ha un risc important. Crec que és una percepció que existeix a nivell de carrer, que no hi ha un ànim pujat, sinó més aviat desànim. I aquí ens pertoca, no només als que fem política institucional, sinó als que no la fan, marcar línia. Aquest país ha avançat quan les entitats civils, digues-li ANC, Òmnium o CDR, han presentat una proposta i l’han tirat endavant. Seria interessant poder generar un context en què els partits polítics se sumessin, amb una estratègia clara de treball que compagini, tant unes polítiques concretes a nivell de Parlament, com tensar i parlar de com tornem a exercir l’autodeterminació. 

- Vostè mateix va deixar la tasca de portaveu nacional de la CUP per bolcar-se en el municipalisme. Què el va motivar a fer aquest pas?

- L'esgotament de com s’entén la política i la incapacitat de poder gestionar una vida plena en el meu dia a dia, vivint a Girona, i havent de fer política a Barcelona. Vaig entendre que havia d’acabar bé el projecte que havia iniciat com a regidor i a la Diputació de Girona, i que calia deixar algunes coses perquè, amb honestedat, creia que no ho faria bé. 

"Més enllà del debat de les europees, trobo a faltar el debat de com fem política internacional i com la liderem"

- Li agradaria tornar a fer política nacional, per exemple, com a diputat al Parlament per la CUP?

- No, ara mateix i en els propers anys em veig sent alcalde de Girona. 

- La CUP hauria de presentar-se a les eleccions al Parlament europeu?

- La CUP va decidir no presentar-se a les europees, i crec que el millor sempre és allò que decideix la militància. I la militància ha cregut que no era el moment i que no era estratègicament interessant. Ho respecto i em sembla bé. 

- Veu important, però, articular d’alguna manera el vot independentista a les europees?

- Allò que és important és que fem política internacional de veritat com a país. Que hi hagi veus al Parlament europeu pot ajudar, però passa perquè hi hagi un pla estratègic amb recursos, persones i amb unes idees clares de quines portes es volen anar a picar per part de l’independentisme. Més enllà del debat de les europees, trobo a faltar el debat de com fem política internacional i com la liderem. 

- Tal com demostren les candidatures de Guanyem arreu de Catalunya, el municipalisme evoluciona. Quin és el paper i com ha d’encaixar la CUP tots aquests canvis?

- Hi ha una ponència de la CUP que parla molt clarament de cap a on ha d’anar, que és una aposta clara pe dues vies, la del municipalisme i la de treballar per a l’autoorganització i els moviments que hi hagi. Sobre l’autoorganització, crec que els llocs on hi ha la CUP, trobem una societat civil més forta, més organitzada i més crítica, amb capacitat de fer propostes i assolir canvis en les institucions. I sobre el municipalisme, que s’adapta, és cert, la CUP té com a objectiu construir i articular majories àmplies de treball amb capacitat de governar. I un cop governin, liderar propostes concretes que millorin la vida de la gent i afavoreixin les classes populars. Cal articular, des dels municipis, una nova forma de govern que sigui entesa i visualitzada com una necessitat.
 

El candidat de Guanyem Girona i actual regidor de la CUP, Lluc Salellas Foto: Aida Morales

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Participació