Notes d'escena: crítica teatral

«Rastres_Argelers»: desenterrar el passat en femení

El Maldà acull la tràgica experiència de milers de republicans exiliats a la intempèrie

per Teresa Ferré , 23 de gener de 2019 a les 10:00 |
Ariadna Fígols i Aina Huguet a «Rastres_Argelers».
Aquesta informació es va publicar originalment el 23 de gener de 2019 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
La sorra de la platja d’Argelers ha esdevingut el símbol de l’Exili republicà, centenars de milers de persones que a finals de gener de 1939 fugiren cap a França davant la caiguda del front català i l’avenç imparable de l’exèrcit franquista. El país de la llibertat, la igualtat i la fraternitat, però, no havia previst cap dispositiu d’acollida i el sistema concentracionari francès s’improvisà a corre-cuita i en condicions infrahumanes, com tenir milers de persones a la intempèrie de les platges en ple hivern. 

Ara l'experiència dels primers mesos d'estada en aquest camp de concentració puja a l'escenari en un espectacle de petit format que val la pena recomanar, especialment entre aquell públic que desconegui l’episodi històric. 


La proposta parteix d’un procés de documentació impecable, aspecte que en potencia el vessant pedagògic. Atenció professorat d’història, és una obra ideal per portar adolescents al teatre. 

Tot comença amb un salt del present al passat amb la troballa d’una capsa, típic recurs entre la ingenuïtat dramatúrgica i la trista realitat de la mort dels testimonis que han amagat sempre el passat. En un país de desmemòria i silenci doncs, és normal la història emergeix d’un objecte domèstic i quan el protagonista ja no ho pot explicar. 


A partir d’aquí cal destacar la tria de l’autora, Aina Huguet, que també en signa la direcció, de mostrar la vivència en femení −ja que les dones són les més oblidades i poc estudiades d’aquesta experiència− i des del punt de vista de dues protagonistes de classe popular i caràcter antagònic: Maria, la militant amb idees polítiques clares i Lola, totalment apolítica i que es veu arrossegada a aquesta situació límit pel corrent de la vida personal, o sigui, seguir el seu marit.

La marcada diferència entre les dues és una molt bona manera d’ensenyar que la repressió franquista fou institucional, planificada i amb l’objectiu de terroritzar també la població sense militància ideològica. Una altra idea que es posa de manifest tota l’obra és la reivindicació de l’educació com a instrument emancipador de la classe treballadora. 


La posada en escena és simple, la història ben trenada, el ritme totalment acord amb allò que es narra en l’espai no-lloc on s’escola la supervivència i l’escenografia contundent. L’obra cala entre el públic i l’emociona amb la força de les interpretacions, naturals i sense estridència. Més ingènua i fràgil la Lola que dibuixa Ariadna Fígols davant la cuirassa ferma d’Aina Huguet.
 
En definitiva, Rastres_Argelers és un espectacle honest que recorda un dels èxodes més nombrosos del segle XX, el més important de la història de l’Estat espanyol i alhora poc conegut en l’imaginari col·lectiu. Per tant, se suma a la necessitat escènica de mirar enrere i reivindicar el passat com ho han fet en el seu moment La maternitat d’Elna, La nit més freda (veus a l’exili) o l’insuperable solo de Blai Mateu, Ï


 
Fitxa de Rastres d'Argelers
Títol: Rastres d'Argelers
Teatre: El Maldà
Autoria, dramatúrgia i direcció: Aina Huguet
Intèrprets: Ariadna Fígols i Aina Huguet
Dia i lloc: 17 de gener, fins al 3 de febrer                                                                   
 
 

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació