Procés català

La crisi interminable de JxCat i ERC

El recurs presentat per Puigdemont al TC contra Torrent torna a deteriorar les relacions entre els socis de Govern, que van començar a esquerdar-se amb la investidura fallida de l'expresident

per Joan Serra Carné / Oriol March , 22 de gener de 2019 a les 21:20 |
Reunió dels equips de Quim Torra i Pere Aragonès aquest dimarts a Palau | Jordi Bedmar / Govern
Aquesta informació es va publicar originalment el 22 de gener de 2019 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Des de l'arrencada de la legislatura, fa tot just un any, Junts per Catalunya (JxCat) i ERC han anat encadenant crisis de major o menor intensitat que han posat de manifest la manca d'unitat estratègica de l'independentisme i han posat en risc l'estabilitat del Govern. L'últim episodi és el recurs que ha presentat Carles Puigdemont al Tribunal Constitucional (TC) contra Roger Torrent i la mesa del Parlament per la retirada de la delegació de vot. Un moviment jurídic que ha reobert ferides quan queden poques setmanes perquè arrenqui el judici contra la cúpula del procés al Tribunal Suprem.

L'episodi, com en totes les topades cícliques entre els socis de Govern, compta amb versions contradictòries. JxCat assenyala que Torrent tenia coneixement del recurs "des de principis de gener", i sosté que es tracta d'una "qüestió tècnica". Una versió que ha avalat la consellera de la Presidència, Elsa Artadi, en la roda de premsa posterior al consell executiu. Segons aquesta visió, el recurs és "indispensable" per arribar, amb el pas del temps, a les instàncies internacionals. Dirigents parlamentaris de JxCat insisteixen que el pas al TC va estar aconsellat, també, pels advocats que porten el cas de Puigdemont davant de les Nacions Unides, on altres encausats han recorregut.


Totes dues consideracions -que Torrent estava al cas del recurs i que aquest mecanisme sigui imprescindible per seguir el curs cap a la justícia europea- són negades per ERC. Segons la versió dels republicans, cap membre de JxCat es va posar en contacte amb el president del Parlament per comentar-li. De fet, segons aquest punt de vista, Torrent no se'n va assabentar fins que la informació -avançada en exclusiva per eldiario.es- estava a punt de ser publicada. Pel que fa a l'abast del recurs davant del TC, ERC insisteix que no és imprescindible i remarca que cap dels diputats de JxCat que estan en la mateixa situació -Jordi Turull, Josep Rull i Jordi Sànchez- han optat per aquesta via.


"No hi ha hagut cap whatsapp, cap correu electrònic ni cap trucada prèvia", ressaltaven fonts republicanes. Els dos grups parlamentaris es van posar en contacte la nit de dilluns, un cop va aparèixer la notícia publicada. El recurs es feia públic el mateix dia, per cert, que Torrent i Puigdemont tornaven a discrepar en públic per la investidura suspesa del 30 de gener de l'any passat. Una qüestió que ha anat revifant cíclicament i que, segons les files republicanes, està pensada per "desgastar" el president del Parlament.

Torrent es va posar en contacte ahir al vespre amb l'executiva d'ERC per avisar de la qüestió, i per assenyalar que no en tenia constància. La qüestió va sobrevolar la reunió de treball entre Aragonès i el president Quim Torra, celebrada amb els equips respectius. La trobada, que estava pendent, ha arribat en un dia marcat per la tensió entre els dos socis, que ja han anat topant en ocasions anteriors. Són aquestes.


1. La investidura fallida de Puigdemont, principi del xoc amb Torrent

El 30 de gener del 2018 va ser el dia en què, després de tensions soterrades i discrepàncies estratègiques, Torrent va decidir ajornar la investidura fins a tenir suficients "garanties" arran de les mesures cautelars del TC. El moviment va enervar JxCat, que va acusar el dirigent d'ERC d'incomplir l'acord al qual s'havia arribat la nit anterior perquè la cambra escollís de nou Puigdemont, aquest cop a distància. Diputats de l'expresident, fins i tot, van increpar treballadors republicans al Parlament. 

Torrent va decidir ajornar la investidura de Puigdemont després de les mesures cautelars del Constitucional

La situació es va enquistar fins que el líder de JxCat va decidir fer un pas enrere i ungir Jordi Sànchez com a candidat a la presidència de la Generalitat. Sànchez, empresonat en aquell moment a Soto del Real, no va rebre l'autorització per sotmetre's a la investidura, i es va acabar situant Jordi Turull com a cap de cartell. El vot negatiu de la CUP va fer que no superés el tràmit parlamentari en primera votació i l'endemà el Tribunal Suprem el va tornar a empresonar. Finalment, la majoria independentista va acabar escollint Quim Torra com a president de la Generalitat.

2. Discrepàncies per confegir un Govern efectiu

Un cop investit Torra, es va posar en marxa una negociació entre JxCat i ERC que abastava el Palau de la Generalitat, la presó de Soto del Real i Waterloo. L'entorn de Puigdemont i els presos -Rull i Turull, especialment-, juntament amb els exiliats Toni Comín i Lluís Puig, pressionaven per restituir al màxim els membres del Govern cessats pel 155. El primer decret signat per Torra, de fet, incloïa Turull a Presidència, Rull a Territori, Puig a Cultura i Comín a Salut. No va ser publicat al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (DOGC), encara en mans de Mariano Rajoy.


JxCat situava en aquell moment quatre membres de l'anterior Govern en l'alineació titular, mentre que ERC, partidària de posar en marxa un executiu "efectiu" el més aviat possible, només va situar Comín, no sempre emmarcat en la línia oficial dels republicans. La incapacitat per posar en marxa el primer Govern nomenat per Torra va fer que se substituïssin els encausats per nous dirigents: Artadi va assumir Presidència, Calvet va posar-se al capdavant de Territori, Laura Borràs va agafar el relleu a Cultura i Alba Vergés va substituir Comín a Salut. Amb la presa de possessió del Govern, celebrada el 2 de juny a Palau amb familiars dels presos i exiliats, va decaure el 155.

3. Els diputats suspesos, un serial que va encallar el Parlament

La fórmula per substituir els diputats suspesos -arran de la interlocutòria del jutge Pablo Llarena- va posar a prova les relacions entre JxCat i ERC durant mesos. De fet, la solució es va anar ajornant pel desacord entre els dos socis de Govern, que van mostrar les seves discrepàncies repetidament, fins i tot la mateixa jornada del debat de política general. Aquell debat, que encetava el curs polític a la cambra, va estar a punt d'ajornar-se.

Els diputats d'ERC afectats per la resolució del Suprem, Oriol Junqueras i Raül Romeva, acceptaven designar un substitut que assumís els seus vots, una fórmula que JxCat es va resistir a validar, tot i l'advertència de l'informe dels lletrats. La formació de Puigdemont es va negar a substituir els diputats suspesos -l'expresident, Josep Rull, Jordi Turull i Jordi Sànchez- i la majoria independentista va quedar incapacitada arran del desacord amb ERC, Els republicans, d'acord amb el PSC, van votar deixar sense efecte els vots dels diputats suspesos en una reunió de la mesa. El xoc entre els socis de Govern va posar en perill la legislatura, fins al punt que Quim Torra i Pere Aragonès van haver d'escenificar un propòsit d'esmena per aïllar el Govern de la trencadissa. L'episodi dels diputats processats ha portat Puigdemont a carregar contra Torrent i la mesa del Parlament en el recurs al TC.

4. La incomoditat de projectar la via eslovena

Les reflexions del president de la Generalitat, Quim Torra, sobre el mirall de la via eslovena no només van concentrar els titulars a principis de desembre sinó que van incomodar profundament ERC. Torra va refermar, en la presentació del Consell per la República a Brussel·les, l'exemple del país balcànic per visualitzar el futur del dret a l'autodeterminació, una reflexió que havia acompanyat amb anterioritat de declaracions sobre la necessitat d'assumir "sacrificis". A Eslovènia hi va haver enfrontaments oberts i desenes de morts arran de l'ofensiva de l'exèrcit iugoslau per frenar la independència unilateral. El símil va eclipsar la iniciativa de Waterloo per internacionalitzar el procés.


ERC va rebre amb fredor pública les paraules del president i el va esmenar. Els republicans van reivindicar el model escocès del referèndum acordat -Roger Torrent va ser especialment clar en les seves declaracions-, que consideren una via basada en el "pacifisme, el civisme i la democràcia". Torra va aparcar les referències a Eslovènia per no eixamplar les ferides, ara reobertes pel moviment de Puigdemont al TC. La crisi entre JxCat i ERC és interminable.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Participació