judici de l'1-O

L'últim pas abans del judici contra Trapero i l'excúpula dels Mossos serà el 5 de febrer

L'Audiència Nacional assenyala la vista de qüestions de previ pronunciament en la causa contra el major de la policia catalana, Pere Soler, César Puig i Teresa Laplana

per Aida Morales, 22 de gener de 2019 a les 15:03 |
El major dels Mossos, Josep Lluís Trapero. | ACN
La secció primera de l'Audiència Nacional ha assenyalat, per al proper 5 de febrer, l'últim pas previ al judici que se celebrarà contra el major dels Mossos Josep Lluís Trapero, l'exsecretari general d'Interior César Puig, l'exdirector dels Mossos Pere Soler i la intendent Teresa Laplana, pels fets de l'1 d'octubre i del passat 20 i 21 de setembre del 2017 davant la conselleria d'Economia. 

El passat 2 de novembre, la Fiscalia va fer públics els seus escrits d'acusació respecte del judici que començarà durant les properes setmanes al Tribunal Suprem, però també pel que fa a Trapero i l'excúpula policial, que s'ha instruït des de l'Audiència, per part de la jutgessa Carmen Lamela. En aquesta qualificació, el ministeri públic enduria l'acusació contra l'excap dels Mossos, a qui acusava de rebel·lió i demanava 11 anys de presó i 11 d'inhabilitació absoluta. 


El ministeri públic també acusava de rebel·lió a Cèsar Puig i Pere Soler -i els demanava 11 anys de presó- i de sedició a Teresa Laplana, intendent del cos, per a qui sol·licitava quatre anys de presó. Qui s'enduia la pitjor part en el raonament del ministeri públic, però, era el major. Segons la Fiscalia, Trapero va "dissenyar de forma deliberada uns mecanismes d'actuació que van impedir que els agents del cos complissin amb les instruccions de la Fiscalia i les resolucions judicials".

L'escrit de Fiscalia destinava bona part de l'extensió a descriure els fets del 20 de setembre del 2017, on afirmava que els Mossos van actuar de manera "conscientment inactiva" evitant "posar fi al greu problema d'ordre públic que s'estava produint i que impedia la normal activitat de la comissió judicial" que en aquell moment escorcollava el departament d'Economia.

Pel que fa a l'1-O, l'escrit indicava que Trapero, Puig i Soler van dissenyar un pla d'actuació "fraudulent" per tal de promoure la "inacció", contribuint de "forma decisiva" a la mobilització ciutadana. Tots tres van mantenir una actitud "passiva" i "intencionadament tolerant" amb el referèndum.

L'Audiència no és competent


Una de les qüestions que es debatrà en aquesta vista de qüestions de previ pronunciament serà l'escrit que va presentar la defensa de Puig, encapçalada per l'advocat Jaume Alonso-Cuevillas, en què l'exsecretari general d'Interior avisa que aquest òrgan no és competent per jutjar-lo, i en demana la nul·litat de les actuacions practicades fins el moment. 

En aquest escrit, doncs, es demana al tribunal que s'inhibeixi en favor de l'Audiència de Barcelona i que remeti les actuacions als jutges barcelonins. De fet, recorda als magistrats de l'alt tribunal que els precedents de la pròpia Audiència resulten "absolutament contraris al reconeixement de la competència d'aquest tribunal per a l'enjudiciament del delicte de rebel·lió".

Per altra banda, la defensa de Puig també argumenta per què ni el delicte de rebel·lió o sedició s'integren en els "delictes contra la forma de govern", sobre els quals es basen per acumular el cas, ni tampoc es pot justificar la seva assumpció pel fet hipotètic que els delictes es puguin haver comès, en certs moments, a l'exterior. Totes aquestes irregularitat, destaca Cuevillas, suposen una "flagrant vulneració de drets" pel fet que Puig ha estat "privat del dret al jutge que naturalment li corresponia, mitjançant una interpretació arbitrària i irracional de les normes processals". 

 

Interlocutòria de l'Aud... by on Scribd

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Participació